Il gattopardo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Il gattopardo
OLeopardo2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Luchino Visconti

Producció: Goffredo Lombardo i Pietro Notarianni

Guió: a partir de la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Música: Nino Rota, Verdi

Fotografia: Giuseppe Rotunno

Protagonistes:

Dades i xifres
País: Itàlia
Data d'estrena: 1963
Gènere: Drama
Històric
Romàntic
Bèl·lic
Duració: 205 min. versió integra; 151 min. Versió per a Espanya.
Idioma original: italià

Companyies
Distribució: Twentieth Century Fox

Pàgina sobre “Il gattopardo a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars

Il gattopardo és una pel·lícula italiana de 1963 dirigida pel director Luchino Visconti, basada en la novela del mateix nom de l'autor Giuseppe Tomasi di Lampedusa. La pel·lícula inclou un ampli planter d'actors de renom internacional com l'estatunidenc Burt Lancaster, el francès Alain Delon i la italiana Claudia Cardinale. Aquest llargmetratge ha estat distribuït en diverses versions. La primera versió de Visconti tenia una durada de 205 minuts, però va ser considerada com a excessivament llarga i Visconti va reduir el metratge a 185 minuts. Aquesta versió és la que sol prendre com a referència. De tota manera, la versió mostrada en anglès té una durada de 161 minuts (va ser editada per la 20th Century Fox). A Espanya es va realitzar una versió de 151 minuts de durada. Aquesta pel·lícula és considerada com una de les obres essencials del cinema europeu dels anys 1960 i una de les més destacades del seu director, Luchino Visconti.

Argument[modifica | modifica el codi]

El llargmetratge mostra la vida de Don Fabrizio, Príncep de Salina, i de la seva família, que es veu alterada en ser Sicília envaïda per les tropes de Garibaldi, en els anys 1860-1863. Com a conseqüència d'això, tots es refugiaran a la casa de camp que la família té a Donnafugatta. Comprenent que els dies del feudalisme han passat a millor vida, assegura el matrimoni del seu nebot Tancredi amb Angelica, la filla del ric alcalde liberal de Donnafugata, Don Calogero.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Comentari[modifica | modifica el codi]

A través d'un fresc on la reconstitució històrica és minuciosa i estètica, Visconti analitza sense nostàlgia inútil la mutació del món feudal i rural cap a una societat moderna i republicana.

Visconti declara: «Ajunto el punt de vista de Lampedusa, i diguem també del seu personatge, el príncep Fabrizio. El pessimisme del príncep Salina el porta a lamentar la caiguda d'un ordre que, per a immòbil que hagi estat, era en tot cas un ordre. Però, el nostre pessimisme es carrega de voluntat i, en lloc de lamentar l'ordre feudal i borbònic, apunta a establir un ordre nou.»

Premis[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • La pel·lícula descriu la caiguda de l'aristocràcia italiana, de la qual l'escena del ball (que dura 45 minuts) en dóna la clau. Aquesta escena va ser rodada al Palazzo Valguarnera-Gangi, a Palerm.
  • Molt implicat en l'escriptura del personatge del príncep Fabrizio, Visconti va triar l'actor americà Burt Lancaster per encarnar-lo. La tria va sorprendre, però es va revelar pertinent. L'osmosi es repetirà en un altre paper de Visconti a Violència i passió.
  • En la versió italiana Burt Lancaster (que gravava les seves intervencions en anglès) és traduït a l'italià per un altre actor. La versió en idioma anglès, que va ser produïda alhora, inclou la veu original de Lancaster.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]