Apocalypse Now
De Viquipèdia
  |
||
|---|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Francis Ford Coppola | |
| Direcció artística: | Angelo P. Graham | |
|
|
||
| Producció: | Francis Ford Coppola, Fred Roos, Grey Frederickson, Tom Sternberg, Mona Skager | |
|
|
||
| Guió: | John Milius i Francis Ford Coppola a partir de la novel·la Al cor de les tenebres de Joseph Conrad | |
|
|
||
| Música: | Carmine Coppola, Francis Ford Coppola, Mickey Hart (no als crèdits) i Randy Hansen (no als crèdits) | |
|
|
||
| So: | Walter Murch , Richard P. Cirincione i Stan Witt | |
|
|
||
| Fotografia: | Vittorio Storaro | |
|
|
||
| Muntatge: | Richard Marks, Walter Murch, Gerald B. Greenberg i Lisa Fruchtman | |
|
|
||
| Vestuari: | Charles E. James | |
|
|
||
| Maquillatge: | Jack H. Young i Fred C. Blau Jr | |
|
|
||
| Efectes especials: | Joseph Lombardi i A.D. Flowers | |
|
Dades i xifres |
||
| País: | Estats Units | |
| Data d'estrena: | 1979 | |
| Gènere: | Drama bèl·lic Acció |
|
| Duració: | 141 min. | |
| Idioma original: | Anglès | |
|
Companyies |
||
| Productora: | American Zoetrope | |
| Distribució: | United Artists | |
| Pressupost: | 31 milions dòlars | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Apocalypse Now” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Apocalypse Now és un pel·lícula estatunidenca de Francis Ford Coppola estrenada el 1979. És una adaptació lliure de la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres (Heart of Darkness).
Està classificada el 28è lloc del Top 100 del American Film Institute i ha obtingut, entre altres distincions, la Palma d'Or del Festival de Canes. Un nou muntatge de la pel·lícula va sortir el 2001, Apocalypse Now Redux.
Taula de continguts |
Argument[modifica]
Els serveis secrets militars dels EUA confien al Capità Willard la missió de trobar i executar el Coronel Kurtz, els mètodes del qual són considerats "malsans". Kurtz, establert més enllà de la frontera amb Cambodja, dirigeix un grup d'indígenes i du a terme operacions contra l'enemic amb brutalitat aterradora.
Amb una patrullera i la seva tripulació a la seva disposició, Willard ha de remuntar el riu fins el més profund de la selva per eliminar l'oficial. Durant aquest viatge, descobreix en l'estudi de l'expedient Kurtz un home molt diferent de la idea que ell s'havia fet.
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- El rodatge, a les Filipines, va ser especialment difícil. Després de provar el paper de Willard als diferents actors, inclòs Steve McQueen que el va refusar, Coppola selecciona Harvey Keitel i roda les primeres escenes amb ell. Veient les primeres preses, i insatisfet amb l'actor, finalment decideix substituir-lo per Martin Sheen, que tindrà un infart durant la realització de la pel·lícula.[1] Les condicions del rodatge eren extremadament difícils i la selva va ser arrasada per un cicló tropical. Els helicòpters, prestats per l'Exèrcit de Filipines, van ser pintats en un matí amb els colors de l'exèrcit del Estats Units, i després repintar per la nit amb els seus colors oficials. Al final, el rodatge va durar 238 dies i el pressupost, que era inicialment de 17 milions de dòlars va ser de 31,5 milions de dòlars.[2] L'èxit de la pel·lícula i, en particular, la seva Palma d'Or va salvar Coppola de la catàstrofe financera.
- Coppola va invertir gran part de la seva fortuna personal en aquesta aventura. Va ser descrit per nombrosos testimonis com cada cop més megalòmana i paranoica a mesura que avançava el rodatge, va perdre més de 40 quilos i fins i tot va amenaçar amb suïcidar-se diverses vegades.
- Apocalipsi Now va ser estrenada en el Festival de Cinema de Canes de 1979 com un treball en progrés i va compartir la Palma d'Or amb El tambor de llauna ( Die Blechtrommel) de Volker Schlöndorff
- A la seva estrena el 1979, la pel·lícula projectada en còpia de 70 mm no tenia genèric de principi o final. Un petit fulletó amb la llista de tècnics i actors que van treballar en la pel·lícula es va distribuir a l'entrada.
- El rodatge de la pel·lícula va ser objecte d'un documental publicat el 1991: Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigida per Fax Bahr i George Hickenlooper sobre la base de pel·lícules d'aficionats rodades en els platós per la dona de Coppola, Eleanor Coppola
- Una nova versió ampliada considerablement (49 minuts suplementaris) va ser distribuïda el 2001 sota el nom d'Apocalypse Now Redux. Aquesta versió inclou moltes escenes i va ser rebuda de diverses maneres . Alguns[text imprecís] creuen que el significat de la pel·lícula es clarifica i alguns detalls de la primera versió troben aquí sentit. Altres van veure els afegits com digressions que afectaven la força de la història, perquè són una pausa en la pujada del riu i l'obsessió amb Kurtz a Willard. Sigui com sigui, Coppola va treballar el nou muntatge a partir dels elements originals. La versió original i la versió de 2001 estan ara disponibles en un DVD titulat The expedient complet. Malgrat el títol, el paquet no inclou el final quan el campament on Kurtz és bombardejat.
- El llibre de Joseph Conrad, va tenir una més fidel adaptació, produïda per la televisió per Nicolas Roeg el 1994: Heart of Darkness ambTim Roth, John Malkovich, Isaach de Bankolé i James Fox.
- La pel·lícula inclou diverses peces musicals com The End de The Doors (seqüència d'obertura), I Can't Get No Satisfaction dels Rolling Stones, i també la Cavalcada de les valquíries de Richard Wagner (en l'escena de l'atac a un poble vietnamita amb helicòpters).
Cites[modifica]
 |
Aquesta pàgina és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. La Viquipèdia no és un recopilador de cites o refranys. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. |
- Apocalypse Now no és una pel·lícula sobre el Vietnam, és el Vietnam. I com l'hem feta s'assembla al que els americans van fer al Vietnam. Estàvem a la selva, érem molt nombrosos, teníem massa diners, massa equip i poc a poc ens varem convertir en bojos.[3]
- Que una cultura pugui mentir sobre el que passa en temps de guerra, que els éssers humans siguin brutalitzats, torturats, mutilats i assassinats i que tot això sigui presentat com moral, m'horroritza [4]
- El meu objectiu amb Apocalypse Now Redux és presentar una experiència més rica, més completa, més textura de pel·lícula, que igual que l'original a l'època dóna als televidents la sensació del que és el Vietnam; immediatesa, la bogeria, la intoxicació, l'horror, la sensualitat i el dilema moral de la guerra, la més surrealista i més de malson d'Amèrica.[4]
- Frases de la pel·lícula:
- Charlie don't surf (En Charlie [el Vietcong] no surfeja) frase que diu Robert Duvall en l'escena de la batalla de la platja. La frase va inspirar el tema homònim de The Clash publicat el 1980 dins de l'àlbum “Sandinista!”
- Olores això? Sents aquesta olor? És napalm, fill. No hi ha res al món que faci la mateixa ferum. M'encanta l'olor del napalm pel matí. Un cop varem bombardejar un turó durant dotze hores, saps? Quan acabarem vaig pujar caminant fins al cim. No vam trobar cap, ni un sol cadàver pudent. L'olor, saps aquesta olor de gasolina... Aquell turó olorava a ... victòria.
Repartiment[modifica]
- Martin Sheen: Capità Benjamin L. Willard
- Marlon Brando: Coronel Walter E. Kurtz
- Robert Duvall: Tinent coronel Bill Kilgore
- Frederic Forrest: Jay « cap » Hicks
- Albert Hall: el comandant del vaixell, el tinent Philips
- Sam Bottoms: Lance Johnson
- Dennis Hopper: el periodista
- Larry Fishburne: Tyrone «Clean» Miller
- Aurore Clément: Roxanne Sarrault
- G.D. Spradlin: un general
- Harrison Ford: el coronel Lucas
- Scott Glenn: tinent Richard Colby
- Bill Graham: l'agent
- Cyndi Wood i Colleen Camp: els playmates
- Joe Estevez: la veu narratriva de Willard
- Franck Villard
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
| any | Cerimonia | Premi | Premiat |
|---|---|---|---|
| Festival de Canes 1979 | Festival de Canes | Palma d'Or | |
| Premi de la Federació internacional de la premsa cinematogràfica (FIPRESCI) | |||
| 52 Cerimònia dels Oscar 1980 | Oscar | Oscar a la millor fotografia | Vittorio Storaro |
| Oscar al millor so | Walter Murch Mark Berger Richard Beggs Nathan Boxer |
||
| 1980 | American Movie Awards | Millor actor secundari | Robert Duvall |
| BAFTA | Millor actor secundari | Robert Duvall | |
| Millor director | Francis Ford Coppola | ||
| Premi David di Donatello | Millor pel·lícula estrangera | Francis Ford Coppola | |
| Premi Globus d'Or | Globus d'Or al millor actor secundari | Robert Duvall | |
| Globus d'Or al millor director | Francis Ford Coppola | ||
| Globus d'Or a la millor banda sonora original | Carmine Coppola Francis Ford Coppola |
||
| National Society of Film Critics | Millor actor secundari | Frederic Forrest | |
| 1981 | Premi del Cercle des critiques del film de Londres | Pel·lícula de l'any |
Nominacions[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Welsh, James Michael; Phillips, Gene D.; Hill, Rodney. The Francis Ford Coppola Encyclopedia (en anglès). Scarecrow Press, 2010, p.6. ISBN 0810876507.
- ↑ Searle, William J. Search and clear: critical responses to selected literature and films of the Vietnam War (en anglès). Popular Press, 1988, p.50. ISBN 0879724293.
- ↑ Francis Ford Coppola, Festival de Canes, maig de 1979
- ↑ 4,0 4,1 Francis Ford Coppola, Festival de Canes, maig de 2001
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apocalypse Now |
- Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb
- (francès) Anàlisi de la pel·lícula per la revista Cadrage
- (anglès) Script complet
