El Padrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Vegeu-ne altres significats a «El Padrí (novel·la)».
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Godfather
El Padrí
The Godfather.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Francis Ford Coppola

Producció: Albert S. Ruddy

Guió: Mario Puzo

Música: Nino Rota
Carmine Coppola
cançó principal del film Al Martino

So: Charles Grenzbach
Richard Portman
Christopher Newman

Fotografia: Gordon Willis

Muntatge: William Reynolds
Peter Zinner

Vestuari: Anna Hill Johnstone

Protagonistes: Marlon Brando
Al Pacino
James Caan
Robert Duvall
Diane Keaton

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1972
Gènere: drama, gàngsters
Duració: 175 min.
Idioma original: Anglès
Italià

Companyies
Productora: Paramount Pictures
Distribució: Paramount Pictures
Pressupost: 6.000.000$[1]
Ingressos: 245.066.411$[1]

Pàgina sobre “The Godfather a IMDb

Valoracions
IMDb 9.1/10 stars
FilmAffinity 9.1/10 stars

El Padrí (títol original en anglès The Godfather)[2] és una pel·lícula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. Pel·lícula amb molts intèrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, "el Padrí"; també Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre altres. Juntament amb les seves dues seqüeles, ha estat considerada la millor trilogia de tots els temps. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Música[modifica | modifica el codi]

La banda sonora de la pel·lícula[3]

Núm. Títol Artista Duració
1. «Main Title (The Godfather Waltz)»   Nino Rota 2:04
2. «I Have But One Heart (O Marenariello)»   Nino Rota 2:59
3. «The Pickup»   Nino Rota 2:56
4. «Connie's Wedding»   Nino Rota 1:32
5. «The Halls of Fear»   Nino Rota 2:12
6. «Sicilian Pastorale»   Nino Rota 3:01
7. «Love Theme from The Godfather»   Nino Rota 3:43
8. «The Godfather Waltz»   Nino Rota 3:38
9. «Appollonia»   Nino Rota 1:23
10. «The New Godfather»   Nino Rota 1:58
11. «The Baptism»   Nino Rota 1:49
12. «The Godfather Finale»   Nino Rota 3:47

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Anecdotari[modifica | modifica el codi]

  • En els extres de l'edició en DVD, Francis Ford Coppola afirma que les escenes en què es veuen primers plans dels diaris, com en la que Kay i Michael veuen la notícia que han atemptat contra Don Corleone, van ser filmades per George Lucas.[4]
  • Robert De Niro (Vito Corleone a la segona part) es va presentar a les audicions pel paper de Sony Corleone, però no el van contractar.[4]
  • El cap de cavall que es pot veure a la pel·lícula anava a ser real, però Coppola diu que va rebre multitud de queixes de societats protectores d'animals i la va haver de canviar per una de ceràmica.[4]
  • L'Oscar que havia de rebre Brando pel seu paper, es va negar a recollir-lo i va enviar a Petita Ploma, una índia nativa americana que en el seu discurs va criticar a la indústria del cinema per haver tractat tan malament al seu poble.[4]
  • Quan Sonny colpeja al seu cunyat, li va trencar un parell de costelles sense voler.[4]
  • Segons comenta un productor, algun dels italians contractats per fer papers secundaris eren de la màfia i gent del sindicat.[4]
  • Frank Sinatra estava proposat per al paper de Jhonny Fontane, però es va rebutjar per la gran similitud que existia entre aquest paper i la vida real de Sinatra..[4]
  • Segons expliquen, mai diuen paraules relacionades amb la Màfia en tota la saga perquè Coppola i Puzo van tenir una visita de dues persones ben vestides, que sempre es van dirigir cap a ells amb molt de respecte i els van comentar: Sabem que estan treballant en una pel·lícula sobre uns negocis a Nova York... pel seu bé i pel de la cinta esperem que no s'esmentin paraules com Màfia, Cosa Nostra o alguna similar...[4]
  • El llibre del "El Padrí" va estar 67 setmanes en la llista de Best Sellers.[4]
  • Paramount no volia a Al Pacino (un desconegut per llavors) per fer de Michael, li deien el nan, però al final Coppola els va convèncer tallant-li els cabells a l'estil universitari. Així i tot, fins a l'escena del restaurant en què Michael està amb Solozzo i McCluskey, Paramount va estar a disgust amb Al Pacino i després d'aquesta escena van canviar d'idea.[4]
  • Peckinpah (l'altre director proposat per fer la pel·lícula), comptava els minuts de cinta per cadàvers, mentre que Coppola no volia tanta violència si no els costums d'una família italiana a Amèrica, amb la peculiaritat que pertanyien a la màfia[4]

Pífies i errades[modifica | modifica el codi]

  • Quan assassinen a Sonny (James Caan), en un primer moment veiem que destrossen el seu cotxe completament, fins i tot el parabrisa. No obstant això, segons abans que arribi la policia, la lluna davantera del cotxe està intacta.[5]
  • Michael està negociant en les Vegas amb Moe Green, a qui li serveixen una copa. El got en qüestió canvia de posició en diferents ocasions.[5]
  • Mentre Michael (Al Pacino) i Kay (Diane Keaton) estan menjant, en el casament de la germana, Kay està fumant un cigarret, el qual apareix i desapareix de la seva mà en cada pla.[5]

Cameo[modifica | modifica el codi]

  • La nena que estan batejant gairebé al final de la pel·lícula és Sofia Coppola, filla del director del film Francis Ford Coppola.[6]
  • Gian-Carlo Coppola, fill del director de la pel·lícula, apareix en el bateig final com un dels assistents.[6]
  • Part de la música de la pel·lícula està composta per Carmine Coppola, pare de Francis Ford Coppola. El curiós és que també apareix en la pel·lícula amb la seva banda de música al complet.[6]
  • La germana de Coppola interpreta Connie Corleone, el seu nom, Talia Shire.[6]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Pel·lícula basada en el llibre, del mateix nom, de Mario Puzo. Va ser la primera d'una trilogia completada per El Padrí II (1974) i El Padrí III (1990). Guanyadora de tres Oscar el 1973, a la millor pel·lícula, millor guió de Mario Puzo i Francis Ford Coppola i millor actor per Marlon Brando.

Presenta un retrat precís i profund d'una època i un ambient, però sobretot és una crítica subreptícia a la societat nord-americana, les relacions intrafamiliars, la pràctica política i els seus esquemes morals tractats subtilment com rerefons del guió mitjançant temàtiques relatives al món de la màfia, la immigració, la relació de parella, els sistemes de dominació familiars, la violència criminal i la seva associació política.

Part de l'atractiu visual i estilístic de l'obra consisteixi en la interpretació de la figura de Michael Corleone. En la seqüència inicial de la pel·lícula Michael se'ns presenta amb rostre angelical, fins i tot Coppola empra filtres especials que reduïxen les seves arrugues i combinats amb la il·luminació i el maquillatge ens ensenyen un Michael molt més jove, tot just abandonada l'adolescència. El brutal canvi que s'opera en la seva ànima quan assumeix l'herència de sang dels Corleone es reflecteix també en el seu rostre, que en l'última escena és ja la d'un home madur, complex, que mira directament als ulls i menteix amb tot el seu cor.

Per acabar, m'agradaria mencionar l'estelar paper que sembla interpretar (sinó no m'ho explic) il capo del Penyafort (Tià), les seves magistrals estratègies per aconseguir grans fortunes com són: 50 cèntims, "un quinto, una pinta, o sopars entre d'altres". La seva estratègia consisteix en realitzar unes apostes màgiques on "la banca nunca gana" guanya es padrino. Entre les frases més mítiques destaquen: "año nuevo, vida nueva", "mos hi jugam un sopar", "avui ningú fa res perquè jo no puc" o "fulano fas es anys? supos que cunvides a rondeta....",

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Actor Personatge Doblatge al català[7]
Marlon Brando Don Vito Corleone Ricard Solans
Al Pacino Michael Corleone Pep Torrents
James Caan Santino "Sonny" Corleone Jesús Ferrer
Richard Castellano Peter Clemenza Josep Maria Ullod
Robert Duvall Tom Hagen Ernest Aura
Diane Keaton Kay Adams-Corleone Maifé Gil
John Cazale Frederico "Fredo" Corleone Carles Sales
Talia Shire Constanzia "Connie" Corleone Montse Miralles
Abe Vigoda Salvatore Tessio Pepe Mediavilla
Al Lettieri Virgil "The Turk" Sollozzo Jaume Comas
Gianni Russo Carlo Rizzi Pep Anton Muñoz
Sterling Hayden Capità McCluskey Manuel Lázaro
Lenny Montana Luca Brasi Joan Crosas
Richard Conte Emilio Barzini Isidro Sola
Al Martino Johnny Fontane Jordi Royo
John Marley Jack Woltz Ramon Puig
Alex Rocco Moe Greene Joan Carles Gustems
Morgana King Carmela Corleone Glòria Roig
Corrado Gaipa Don Tommasino
Franco Citti Calò
Johnny Martino Paulie Gatto Adrià Frias
Victor Rendina Philip Tattaglia Felipe Peña
Tony Giorgio Bruno Tattaglia Eduard Elias
Simonetta Stefanelli Apollonia Vitelli-Corleone
Louis Guss Don Zaluchi
Tom Rosqui Rocco Lampone
Joe Spinell Willi Cicci
Richard Bright Al Neri
Julie Gregg Sandra Corleone
Jeannie Linero Lucy Mancini
Sofia Coppola Michael Francis Rizzi
Salvatore Corsitto Bonasera Enric Arredondo
Vito Scotti Nazorine Eduard Lluís Muntada
Gabriele Torrei Enzo Albert Mieza

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Persona Resultat
1972 National Board of Review[8] Millor actor secundari Al Pacino Guanyador
1973 Premis Oscars[9] Millor pel·lícula Guanyadora
Millor actor Marlon Brando Guanyador
Millor guió original Mario Puzo
Francis Ford Coppola
Guanyador
Millor director Francis Ford Coppola Nominat
Millor actor secundari Robert Duvall
Al Pacino
James Caan
Nominats
Millor banda sonora Nino Rota Nominat
Millor so Charles Grenzbach
Richard Portman
Christopher Newman
Nominats
Millor vestuari Anna Hill Johnstone Nominada
Millor muntatge William Reynolds
Peter Zinner
Nominats
Premi Globus d'Or[8] Millor pel·lícula dramàtica Guanyadora
Millor actor dramàtic Marlon Brando Guanyador
Millor director Francis Ford Coppola Guanyador
Millor banda sonora original Nino Rota Guanyador
Millor guió Mario Puzo
Francis Ford Coppola
Guanyadors
Millor actor dramàtic Al Pacino Nominat
Marlon Brando Guanyador
Millor actor secundari James Caan Nominat
Premi BAFTA[8] Millor música Nino Rota Guanyadora
Millor actor Marlon Brando Nominat
Millor actor secundari Robert Duvall Nominat
Millor director, guionista o productor britànic novell Al Pacino Nominat
Millor vestuari Anna Hill Johnstone Nominat
Premi David di Donatello Millor pel·lícula estrangera Guanyadora
Millor actor secundari Al Pacino Guanyador
American Cinema Editors[8] Millor muntatge William Reynolds
Peter Zinner
Nominats
Premis Grammy[8] Millor banda sonora Nino Rota Guanyador
Directors Guild of America[8] Millor equip de direcció Francis Ford Coppola
Fred C. Caruso
Fred T. Gallo
Steven P. Skloot
Guanyadors
New York Film Critics Circle[8] Millor Actor secundari Robert Duvall Guanyador
Writers Guild of America[8] Millor guió adaptat Mario Puzo
Francis Ford Coppola
Guanyador
Golden Screen,Alemanya[8] Millor pel·lícula Guanyador
Kansas City Film Critics Circle[8] Millor actor secundari Guanyador
1990 National Film Preservation Board[8] Millor pel·lícula Al Pacino Guanyadora
2001 DVD Exclusive[8] Edició DVD Nominada
2002 Online Film Critics Society[8] Edició DVD Nominada

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «The Godfather» (en anglès). box office mojo. [Consulta: 03 gener 2014].
  2. Títol en català a Ésadir.cat
  3. «Nino Rota The Godfather» (en anglès). allmusic. [Consulta: 03 gener 2014].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 «The Godfather» (en castellà). cineol. [Consulta: 03 gener 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 «El Padrino (Erroramas)» (en castellà). cineol. [Consulta: 03 gener 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «El Padrino (Cameos)» (en castellà). cineol. [Consulta: 03 gener 2014].
  7. «EL PADRÍ» (en català). el doblatge. [Consulta: 07 gener 2014].
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 «El padrino (1972)» (en anglès). imdb. [Consulta: 03 gener 2014].
  9. «The 45th Academy Awards (1973) Nominees and Winners» (en anglès). Oscars. [Consulta: 03 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema