El silenci dels anyells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Silence of the Lambs
El silenci dels anyells
The Silence of the Lambs poster2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Jonathan Demme
Direcció artística: Tim Galvin

Producció: Kenneth Utt
Edward Saxon
Ronald M. Bozman

Guió: Ted Tally a partir de la novel·la de Thomas Harris

Música: Howard Shore

So: John Fundus, Skip Lievsay

Fotografia: Tak Fujimoto

Muntatge: Craig McKay

Vestuari: Colleen Atwood

Maquillatge: Carl Fullerton, Neal Martz, Allen Weisinger

Protagonistes: Jodie Foster
Anthony Hopkins
Scott Glenn
Ted Levine

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1991
Gènere: Thriller, policíac
Duració: 118 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Productora: Orion Pictures Corporation
Distribució: Orion Pictures Corporation
Pressupost: 19 milions dòlars

Pàgina sobre “The Silence of the Lambs a IMDb

Valoracions
IMDb 8.6/10 stars

El silenci dels anyells (títol original en anglès: The Silence of the Lambs)[1] és una pel·lícula de Jonathan Demme, estrenada el 1991. És un thriller de suspens psicològic interpretat per Jodie Foster i Anthony Hopkins. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

La pel·lícula és l'adaptació de la segona obra d'una tetralogia escrita per Thomas Harris,[2] posant en escena el personatge fictici de Hannibal Lecter, un brillant psiquiatre caníbal. Les tres altres novel·les han estat igualment portades al cinema: Red Dragon, Hannibal n'és la continuació i Hannibal Rising, que torna sobre les causes del canibalisme del Hannibal adolescent.

En El silenci dels anyells, Clarice Starling, una jove en pràctiques del FBI, és designada per investigar una sèrie d'espantosos homicidis de dones perpetrats en el Mig Oest americà per un psicòpata de malnom Buffalo Bill. Per resoldre els cassos, es veu abocada a demanar l'ajuda del terrorífic Hannibal Lecter, empresonat a Baltimore. Aquest n'aprofita per contestar per enigmes, instaurant-se un angoixós joc psicològic entre els dos personatges.

La pel·lícula ha guanyat els cinc Oscars més importants: Millor pel·lícula, millor director, millor guió, millor actor i millor actriu.[3][4][5]

La pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Descripció general[modifica | modifica el codi]

Argument[modifica | modifica el codi]

Clarice Starling és una brillant jove en pràctiques de l'FBI a Quantico (Virgínia). Les seves habilitats són aprofitades per Jack Crawford, cap del Departament de les Ciències del Comportament, que està investigant sobre Buffalo Bill, un assassí en sèrie que talla la pell de l'esquena de les seves víctimes.[6]
Jack Crawford envia Clarice amb el Dr. Hannibal Lecter, àlies Hannibal el Caníbal, eminent psiquiatre empresonat des de fa 8 anys en una cel·la de molt alta seguretat de l'hospital psiquiàtric de Baltimore dirigit pel Dr. Chilton. Jack Crawford espera que Clarice en podrà treure alguna informació sobre Buffalo Bill.
Crawford, això no obstant, malgrat mostrar-se educat i cordial a tota hora amb Starling, refusa d'ajudar-la amb el cas, i ella acaba per abandonar el lloc. Posteriorment, es troba la cinquena víctima de Bill, i Starling es queda amb Crawford durant l'autòpsia, que indica que havia estat assassinada tres dies després de la seva captura. En examinar la boca de la jove assassinada, troben a dins la crisàlide d'una papallona. Starling porta la crisàlide a uns entomòlegs, que la identifiquen com una espècie propera al borinot de la mort, en aquest cas Acherontia styx, l'hàbitat del qual es limita a Àsia.

Jodie Foster, actriu protagonista de la pel·lícula

Hannibal coneix la identitat de Buffalo Bill, ja que li havia presentat Benjamin Raspail, un dels seus pacients. Li dóna pistes a Clarice a condició que accepti prestar-se a sessions d'anàlisi. Encara que s'ha posat en guàrdia per no revelar res de personal a Hannibal, Clarice es presta a un quid pro quo en aquestes delicades sessions del joc de pistes de Lecter. Hannibal l'orienta en principi cap a un magatzem on descobreix el cap de Benjamin Raspail, primera víctima de Buffalo Bill.

Mentrestant, Buffalo Bill ha segrestat la filla del senador Martin. Amb caràcter d'urgència, de forma que Hannibal li reveli la identitat de l'assassí, Clarice li fa una oferta en nom del senador (una cel·la amb vistes en lloc del seu calabós de Baltimore, amb dret a passejar i a banyar-se sota alta vigilància, una setmana a l'any en una platja). Però el doctor Chilton, que espia gelosament les converses de Clarice i de Lecter, li ho diu al senador que fa una contraproposició a Hannibal. Aleshores és transferit a Memphis on dóna falses informacions al senador. Després Lecter aconsegueix escapar-se de la seva nova presó després d'haver massacrat els seus dos guardians.

Les pistes del Dr. Lecter permetran a Clarice de trobar Buffalo Bill i d'abatre'l, salvant així Catherine Martin mentre que Jack Crawford i el seu equip eren sobre una pista falsa. El Dr. Lecter marxa a les Bahames on segueix el seu enemic jurat, el Dr. Chilton, el seu pròxim àpat…

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Anthony Hopkins

(Més detalls sobre el casting, a l'apartat de preproducció)

Llocs de rodatge[modifica | modifica el codi]

Gènesi de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Guió[modifica | modifica el codi]

El guió de El silenci dels anyells va ser escrit per Ted Tally i va rebre l'Oscar al millor guió adaptat el 1992. El guionista va adaptar el llibre homònim de Thomas Harris, segon tom de la seva quadrilogia sobre Hannibal Lecter. Per escriure la seva novel·la, Harris es va inspirar en tres assassins en sèrie: Ted Bundy,[7] Gary Heidnick [8] i Ed Gein.[9] El primer era un estudiant que portava un fals guix al puny per tal de suscitar la compassió de les noies. El segon segrestava dones en un celler. Pel que fa al tercer, es vestia amb la pell de les seves víctimes i es mirava regularment en miralls. Ja havia inspirat - d'altra banda - el personatge de Norman Bates a Psicosi (1960) d'Alfred Hitchcock.

Productor i director[modifica | modifica el codi]

Preproducció[modifica | modifica el codi]

Orion Pictures Corporation tenia els drets de la pel·lícula i l'actor i director Gene Hackman desitjava dirigir-la i interpretar-la, participant també en un 50% de la producció, però va canviar d'opinió després de la primera lectura del guió de Ted Tally, que va considerar massa violent.[10] El silenci dels anyells és, d'alguna manera, una continuació de Manhunter, que va quedar a l'ombra després de l'èxit de la pel·lícula de Jonathan Demme. Scott Glenn hi va reemplaçar Dennis Farina al paper de Jack Crawford mentre que Anthony Hopkins va succeir Brian Cox. El doctor Chilton era ja el carceller del diabòlic gastrònom. Les dues pel·lícules van ser realitzades en èpoques diferents (els anys 80 i els anys 90) i no tenen gaire coses en comú.

Així, el director Jonathan Demme va reprendre el projecte i va proposar el paper de Clarice Starling a Michelle Pfeiffer.[11] Després de pensar-s'ho, Pfeiffer va dir que no, en trobar la història massa fosca i violenta i va declarar més tard que aquella decisió va ser molt difícil de prendre.[12] Kim Basinger, Emma Thompson, i Meg Ryan van ser temptades a continuació, fins que el guionista va decidir-se per Jodie Foster, que acabava de guanyar l'Oscar a la millor actriu per The Accused (1988) de Jonathan Kaplan. Jodie Foster ja s'havia acostat al guionista Ted Tally que li va dir: Estic escrivint un paper per vostè. Durant la preparació de la pel·lícula, Foster va anar a veure els productors moltes vegades dient-los: Si mai hi ha cap problema amb l'altra actriu, jo sóc aquí ![13] o demanant a Jonathan Demme de considerar-la com la seva segona tria en cas de retractació de Michelle Pfeiffer.[14] Finalment, Demme, veient-la un dia anar cap a ell amb determinació, la seva petita silueta, li va confiar a Ted Tally: Clarice és ella.[10]

Demme va pensar, un cop descartat Gene Hackman, que contractar una estrella coneguda, com ara Robert de Niro o Jack Nicholson en el paper de Hannibal Lecter centraria l'atenció del públic més en la interpretació de l'actor que en la història en si. Un assassí en sèrie que es troba entre quatre murs per la resta dels seus dies. Allò no li impedeix ser particularment perillós. Tanmateix, el personatge ens és presentat com un home refinat dotat d'una gran intel·ligència darrere la qual s'amaga un esperit desviat. Amb una gran sobrietat, l'actor britànic ens presenta un personatge tan encisador com aterridor. Quan l'agent de Hopkins li va enviar el guió, estava fent teatre a Londres, i en llegir-lo va pensar que canviarien moltes coses a la seva vida. Per què jo? Li va preguntar Hopkins a Demme, que l'havia vist actuar a L'home elefant en el paper del Dr. Treve. El que vull de tu per Lecter és un home bo atrapat en una ment trastornada [10][15]

La preparació de la pel·lícula es va fer amb una gran preocupació pel realisme. Així, Jodie Foster i Scott Glenn es van posar en contacte amb agents del FBI, i van passar molt de temps familiaritzant-se amb les tècniques, però igualment amb l'estat d'ànim d'aquestes persones. Glenn va visionar fins i tot fotografies d'escenes de crims.[16]

Al seu costat, Ted Levine, irrecognoscible com sovint, interpreta el paper d'un assassí patètic i temible. Va llegir una pila de material sobre assassins en sèrie: estaven obsessionats amb la relació entre el sexe i la mort. Buffalo Bill en canvi està obsessionat amb la idea de vestir-se amb la pell d'una dona. Un repte, va afirmar Levine, Bill no és un transvestit ni un transsexual, encara que ell pensa que ho és.[10] Scott Glenn (l'agent de l'FBI Jack Crawford) també es va preparar amb l'agent John Douglas, un biògraf que ha entrevistat a assassins tan coneguts com Charles Manson o Daniel Berkovitz.

Roger Corman, productor i antic cap de Demme, va ser triat com a director de l'FBI. Demme declararà que va ser tota una experiència dirigir a una persona que altres vegades li havia dit què havia de fer. Brooke Smith ( Catherine Martin) va haver d'engreixar-se 10 kg., per interpretar el seu paper, emocionalment intens, tancada en un pou, de forta relació amb un assassí. Es va fer molt amiga de Ted Levine, el seu segrestador a la pel·lícula. I sense aparèixer als crèdits, destacar l'aparició de George A. Romero, en un paper mut i que no impedeix els seus seguidors de reconèixer-lo.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Anys després de la seva sortida, l'obra ha mantingut tota la potència dels seus efectes i la seva atmosfera angoixosa que va in crescendo. Jonathan Demme va prendre el partit de seguir de molt a prop la novel·la de Thomas Harris. Per tant no hi ha història d'amor susceptible de distreure'ns d'aquesta immersió en els abismes de l'ànima humana.

Demme es va concentrar en el cara a cara Starling / Lecter, pedra angular de la pel·lícula. Com en els contes de la infantesa, Clarice haurà d'enfrontar-se als monstres. Ja no són aquests ogres fantasmagòrics de la literatura infantil, sinó éssers de carn i de sang aterridors com ho són també els malsons de la seva infantesa sempre ben vius. Com Polzet [17] que trobava el seu camí seguint les pedretes, Clarice seguirà els indicis de l'ogre Hannibal al mateix temps que ell l'avalua, si ella és digna de la psicoanàlisi que ell li ofereix. Aquest regal es pot tornar enverinat com a Blancaneu o benèfic com la carbassa de la fada en funció de l'espiritualitat (o de la dignitat) de l'heroïna. Sempre com en els contes, Clarice haurà de passar proves que determinaran la seva sort…

Saber si serà devorada o bé si es farà princesa… Al final, es comprèn que ha guanyat l'estima de l'ogre perquè ha aconseguit les proves que li imposava i sent literalment (i la toca a través dels barrots) que ara és prou forta per (finalment) enfrontar-se a aquest altre monstre que té per malnom Buffalo Bill.

La cura que va ser posada en la fotografia, voluntàriament sub-exposada, és destacable (Clarice-Foster constantment vesteix de color verd-gris i s'ha enfosquit la seva cabellera per tal que no sigui massa lluminosa). Tot ha estat concebut per Demme per baixar més profundament en un món on supura l'avorriment com a Belvedere(Ohio).[18] És la calma anunciadora, com ho és el silenci abans de la tempesta, de la prova final. Clarice va, tan en un sentit propi com figurat, enfonsant-se en el subsòl d'un celler simbolitzant aquesta ànima humana que amaga en els seus racons i racons tants horrors i pors com neurones té el nostre cervell.

Seu de l'FBI a Washington DC

Clarice esdevé ella mateixa una mica monstruosa, com si heretés dons d'Hannibal. Quan s'escapa de la seva presó, ja sap, i ho confia a la seva amiga Ardelia, que no té res a témer d'ell. En les últimes seqüències, guarda per ella sola la seva entrevista telefònica amb Hannibal i mira d'allunyar-se de Crawford, el seu superior, que l'ha decebut moltes vegades i sap que deu la seva promoció més a Hannibal que al seu cap. La seva estima no pot, doncs, anar més que cap a una sola persona.

Els dos actors, a bastament premiats, mantenen la pel·lícula sobre les seves espatlles. Que hagin tingut, cadascun a la seva manera, la presciència del que calia fer pertany al misteriós sisè sentit de l'artista. Se sap com Jodie Foster va lluitar pel paper i que és ella qui va convèncer Demme d'afegir la seqüència d'entrenament al començament de la pel·lícula, com si Clarice fos la perseguidora d'alguna cosa.

Premis[modifica | modifica el codi]

Any Cerimònia Premi Premiat
1992 Oscar Oscar a la millor pel·lícula Edward Saxon, Kenneth Utt i Ronald M. Bozman
Oscar al millor actor Anthony Hopkins
Oscar a la millor actriu Jodie Foster
Oscar al millor director Jonathan Demme
Oscar al millor guió adaptat Ted Tally
Nominació à l'Oscar al millor muntatge Craig McKay
1992 Premis Saturn Premi Saturn al millor actor Anthony Hopkins
Premi Saturn a la millor pel·lícula d'horror
Premi Saturn al millor guionista Ted Tally
Nominació al Premi Saturn de la millor actriu Jodie Foster
Nominació al Premi Saturn al millor guionista Jonathan Demme
Nominació al Premi Saturn de la millor música Howard Shore
1992 Premi Globus d'Or Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Jodie Foster
Nominació al Globus d'Or al millor guió Jonathan Demme
Nominació al Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica El silenci dels anyells
Nominació al Globus d'Or al millor actor dramàtic Anthony Hopkins
1992 César Nominació al César a la millor pel·lícula estrangera El silenci dels anyells

Recaptació[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units:

  • La setmana de l'estrena: 13,7 milions de dòlars
    •  % de la recaptació total: 10.5%
  • Tancament dades: 10 d'octubre de 1991
  • Total recaptació als Estats Units 130.742.922 dòlars.

A tot el món, la recaptació va pujar als 272.742.922 dòlars.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • El cap de mort que figura a l'esquena de la famosa papallona del cartell es va treure de la fotografia de Philippe Halsman representant Salvador Dalí davant un cap de mort fet de cos de dones.[19]
  • El director de la pel·lícula, Jonathan Demme, té un cameo al final de la pel·lícula portant una gorra blava.
  • El cantant Chris Isaak té un cameo com a comandant dels SWAT.[20]

Acusacions d'homofòbia[modifica | modifica el codi]

Ja en el moment de l'estrena, El silenci dels anyells va ser criticada per membres de la comunitat gai perquè percebien que la pel·lícula retratava negativament la seva comunitat.[21] Després de l'anunci de les moltes nominacions de la pel·lícula, van començar a circular gairebé immediatament rumors des de grups de defensa gai, com Queer Nation, que parlaven de planejar la interrupció de la transmissió televisada dels Oscar.[22] Mentre aquesta protesta no es materialitzava, se seguia discutint en els mitjans de comunicació respecte a les actituds de Hollywood cap a les minories sexuals, ja fos a les Notícies del Vespre de la CBS o al The National Enquirer. En els anys següents a El silenci dels anyells va augmentar el nombre de pel·lícules i de personatges gai creats per Hollywood. I així, per exemple, el següent projecte del director Jonathan Demme va ser el drama Filadèlfia[23] sobre la sida.

Influències culturals[modifica | modifica el codi]

El silenci dels anyells ha estat referenciat o parodiat moltes vegades en pel·lícules i sèries de televisió:

  • Ezio Greggio va crear The Silence of the Hams, on l'agent de reclutes de l'FBI Jo Dee Foster (Billy Zane) va a veure el Dr. Animal Cannibal Pizza (Dom DeLuise) per seguir un assassí en sèrie.[24]
  • Als premis Oscar de 1992, Billy Crystal fa la seva aparició inicial en escena portant la mateixa camisa de força i màscara que Hannibal Lecter portava a la pel·lícula, i fent el comentari que sentia que s'assemblava a un jugador de l'equip de hoquei.[25]
  • A la pel·lícula Addams Family Values, Pubert surt portant una màscara Hannibal mentre dorm en el seu bressol.
  • A l'episodi A Star Is Burns, d'Els Simpson , quan Mr. Burns prepara el casting, Hannibal Lecter és aturat per un policia, i pronuncia l'excel·lent famós de Burns. Llavors Lecter fa el seu infame xiular.[26]
  • A la pel·lícula Clerks 2, el personatge de Jay (Jason Mewes) interpreta la seqüència de ball de Buffalo Bill sencera,[27]
  • En una escena de la pel·lícula Joe Dirt el personatge principal, interpretat per David Spade, és presoner d'un assassí anomenat Buffalo Bob en un escenari molt similar al de la captivitat de Catherine per Buffalo Bill.
  • En una escena de la pel·lícula Austin Powers in Goldmember, el Dr. Evil és empresonat en una cel·la de vidre que s'assembla a la de les escenes de El silenci dels anyells. Quan li pregunten per Goldmember, el Dr. Evil respon: Quid pro quo, Mr. Powers, demanant ser transferit a una altra presó.[28]
  • A South Park episodi Bebe's Boobs Destroy Society, Eric Cartman surt interpretant Lambs al seu soterrani. Cartman baixa una cistella amb una nina al fons d'un forat al sòl, i cita textos de la pel·lícula, incloent-hi el posar la loció a la seva pell.
  • En un altra episodi de South Park, Toilet Paper, mentre investiga un incident en un lavabo, entra Josh, que és una paròdia d'Hannibal Lecter, amb el seu pentinat distintiu i veu, però més especialment els seus jocs de ment psicològics i manipulació.
  • La pel·lícula va ser citada en l'espectacle Mystery Science Theater 3000. Per exemple, en un episodi la tripulació mira la pel·lícula I Was a Teenage Werewolf. Quan el personatge de Michael Landon està sent qüestionat per un científic boig, Mike repeteix Els anyells, Clarice. Parla'm dels anyells.[29]
  • En l'episodi The Gland Plan de Fairly Odd Parents, Cosmo ha d'aconseguir un òrgan donant des d'Anti-Cosmo: un criminal brillant tancat darrere una paret de plexiglàs en una presó dins de Món de Fades. Quan els tres personatges principals s'acosten a la cel·la, Anti-Cosmo apareix de la foscor i diu Hola Clarice! …Oh, em sap greu! No tenia posat el meu monocle![30]
  • En l'episodi Son of Coma Guy de la sèrie House, House treu del coma un pacient i li fa preguntes sobre la seva història mèdica familiar i acaben jugant a pregunta-per-pregunta com Clarice i Hannibal. En un moment determinat, House imita directament Hannibal, dient-li al pacient Quid pro quo, Clarice!.[31]
  • En la pel·lícula Loaded Weapon (que també parodia unes quantes altres fonts), el sergent Jack Colt (Emilio Estevez) i el sergent Wes Luger (Samuel L. Jackson) entrevisten un personatge anomenat Dr. Harold Leacher (F. Murray Abraham), una paròdia directa de Lecter. Diu Colt Quid pro quo, i quan demana què significa, respon Significa que sóc pretensiós. Abans de marxar, Colt li pregunta a que té gust la carn humana, i la resposta de Leacher és: a pollastre.[32]
  • En un episodi de la sèrie de dibuixos animats The Critic, Jay Sherman pretén presentar El silenci dels anyells 2, que presenta Clarice i Hannibal Lecter vivint junts com una estranya parella.
  • Al Regne Unit, el duo de comèdia femení French and Saunders parodia la reunió inicial entre l'agent Starling i el Dr. Lecter, amb Jennifer Saunders interpretant Starling i Dawn French interpretant Lecter.[33]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. (castellà) Thomas Harris
  3. (anglès) The Silence of the Lambs Sweeps Top Awards at Oscars - The Tech
  4. (anglès) 'Silence of the Lambs' Sweeps 5 Major Oscars - The Envelope - LA Times
  5. (anglès) All about Oscar
  6. (castellà) [La base de dades dels assassins del cinema http://www.aullidos.com/psycho.asp?id_psycho=75]
  7. [Ted Bundy http://www.esquis.net/wp/?p=74]
  8. (anglès) [Gary Heidnick https://archive.is/20120730030910/www.angelfire.com/ca/serialmurder/GaryHeidnick.html]
  9. (francès) FILMDECULTE: Silence des Agneaux (Le), de Jonathan Demme
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 (anglès) Reportatge Inside The Laberint. The making of The Silence of The lambs , sobre el rodatge de la pel·lícula. DVD 2006
  11. Amb qui acabava de rodar Casada amb tots (1988).
  12. The Barbara Walters Special, American Broadcast Company, 1992
  13. Entrevista a Jodie Foster, Le Mèthode Cauet , 10 d'abril de 2008
  14. Reportatge Le Commencement, Ultimate Edition DVD 2006.
  15. (castellà) [El silencio de los corderos http://www.pasadizo.com/peliculas2.jhtml?cod=54&sec=1]
  16. People, revista de l'1 d'abril de 1991
  17. [Polzet, de Perrault http://otearai.blogspot.com/2008/06/kochira-wa-polzet-kun-desu.html]
  18. (anglès) [Malgrat ser un lloc imaginat, existeix un poble amb aquest nom http://www.placenames.com/us/p1048518/]
  19. (castellà) [Curiositats pel·lícula http://tepasmas.com/curiosidades/scordero]
  20. (castellà) [Cameo de Chris Isaak http://www.cuatro.com/programas/programa.html?anchor=ctoprocin&type=Tes&xref=20060227ctoultnot_7]
  21. Totes les Visions del Paradís a l'Infern a la Terra - New York Times
  22. (anglès) Un dia per demostrar afecte per les estrelles i molts per desanimar-se. New York Times
  23. (anglès) The Silence of the Lambs: Collector's Edition | DVD Review | Entertainment Weekly
  24. (anglès) [The silence of the Hams http://www.imdb.com/title/tt0111190/]
  25. (anglès) [Billy Cristal http://www.ew.com/ew/article/0,,1167159,00.html]
  26. (anglès) [A Star is Burn http://www.snp.com/episodes/2F31.html]
  27. (castellà) [Homenatge de Jay a Buffalo Bill http://lacomunidad.elpais.com/troymcclure/2008/5/5/homenaje-jay-buffalo-bill-y-batalla-dialectica-trilogias-2}
  28. (anglès) [Homentage a Silenci http://txreviews.com/movies/aust3.html]
  29. (anglès) [connexions Silenci anyells http://www.imdb.com/title/tt0102926/movieconnections]
  30. (anglès) [Al·lusions http://www.tv.com/the-fairly-odd-parents/escape-from-unwish-island---the-gland-plan/episode/421197/summary.html]
  31. (anglès) Al·lusions «House - Season 3, Episode 7: Son of Coma Guy - TV.com».
  32. (anglès) [cites memorables http://www.imdb.com/title/tt0107659/quotes]
  33. Paròdia de El silenci dels anyells (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thomas Harris. El silencio de los corderos. Barcelona, Grijalbo-Mondadori, 1999. 
  • Thomas Harris. Hannibal. Barcelona, EDICIONS 62, S.A.. Col·lecció Èxits, 2001. ISBN 2-903880-03-4. 
  • Jean Desobrie. Rencontre avec des films remarquables. Roger Éditeur, Viroflay, 1994. 
  • Reportatge: Inside The Laberint. The making of The Silence of The Lambs, sobre el rodatge de la pel·lícula. DVD annexe de la pel·lícula, 2006.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema