La llista de Schindler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Schindler's List
La llista de Schindler
La llista de Schindler.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Steven Spielberg

Producció: Steven Spielberg
Kathleen Kennedy

Guió: Thomas Keneally (novel·la original)
Steven Zaillian (adaptació cinematogràfica)

Música: John Williams

Fotografia: Janusz Kamiński

Protagonistes: Liam Neeson
Ben Kingsley
Ralph Fiennes
Caroline Goodall
Jonathan Sagalle

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1993
Gènere: Drama històric
Biogràfic
Bèl·lic
Duració: 195 minuts
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Universal Pictures
Pressupost: 25 milions de dòlars

Pàgina sobre “Schindler's List a IMDb

Valoracions
IMDb 8.9/10 stars
FilmAffinity 8.6/10 stars

La llista de Schindler (títol original en anglès Schindler's List)[1] és una pel·lícula de 1993 basada en el llibre Schindler's Ark de Thomas Keneally. Va ser dirigida per Steven Spielberg i interpretada, entre d'altres, per Liam Neeson i Ben Kingsley. La pel·lícula va ser guardonada amb 7 Oscar, entre ells el de millor director.

Argument[modifica | modifica el codi]

Qui salva una sola vida, salva el món sencer

La pel·lícula descriu la història verdadera d'un Just entre les nacions, Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconsegueix salvar prop de 1.200 jueus de la mort en el camp de concentració de Paszów, sense ocultar però els defectes d'un personatge una mica ambigu i intentant treure un benefici material de la situació.

No pensant al principi més que en el seu benefici, utilitzant una mà d'obra jueva barata a la seva fàbrica, Oskar Schindler no s'adonarà veritablement de l'horror i la bogeria nazi fins que assisteix a la liquidació del Gueto de Cracovia pel comandant de les SS Amon Göth, i particularment veient una petita noia amb un abric vermell perduda en la massacre. Des de llavors, intentarà, ajudat del seu comptable Itzhak Stern, salvar el màxim possible de vides.

Mentre que el camp dirigit per Amon Göth rep l'ordre de tancar i que milers de jueus han de ser transferit llavors a Auschwitz, Schindler decideix comprar 1.200 aquests homes per «protegir-los» tot contractant-los a la nova fàbrica d'armes que ha obert. Redacta llavors la llista que conté els noms dels qui seran salvats. En aquesta fàbrica prohibeix als guardians tota malifeta sobre els empleats i acabarà fins i tot sabotejant la seva pròpia mercaderia.

Alguns mesos més tard, la guerra s'acaba. Oskar Schindler i la seva dona deixen el país perseguits com criminals de guerra pels aliats, però no sense haver dit abans adéu als 1.200 jueus que ha salvat i d'haver rebut d'aquests un anell portant la màxima: «Qui salva una sola vida, salva el món sencer».

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La tomba d'Oskar Schindler és situada en el cementiru criistià al Mont Sió a Jerusalem, Israel.
  • La pel·lícula va ser rodada entre març i maig del 1993 al barri de Kazimierz a Cracovia. Steven Spielberg no va aconseguir el permís de rodar al camp d’Auschwitz. Les escenes del camp de la mort han estat rodades fora de les portes, sobre un plató.
  • Steven Spielberg no va demanar cap salari per fer aquesta pel·lícula. Per a ell, aquest salari haurien estat els «diners de la sang».
  • Steven Spielberg va adquirir de seguida els drets del llibre després de la seva aparició a començaments dels anys 1980.
  • En els anys 1980, la pel·lícula va ser proposada a Martin Scorsese però aquest va refusar, ja que pensava que només un realitzador jueu en seria capaç. El projecte va ser llavors proposat a Roman Polanski que va refusar també, trobant la història massa prop de la seva.
  • La pel·lícula és rodada en blanc i negre, excepte sis escenes: una al començament mostrant la cerimònia jueva del sàbat, tres centrades en l'abric vermell d'una petita noia jueva, una centrada en les flames de les espelmes enceses per al sàbat a la fàbrica d'armament i l'escena final rodada sobre la tomba d'Oskar Schindler.
  • La Llista de Schindler es troba en el Top 100 de l'American Film Institute a la novena posició. És igualment sisè en la classificació de les millors pel·lícules de tots els temps al lloc de referència IMDB amb una nota de 8,9/10.
  • Oscar Schindler & Amon Göth són en l’AFI's 100 Years... 100 Heroes and Villains del cinema.
  • En resposta a aquesta pel·lícula Stanley Kubrick va refusar de fer el seu Aryan Paper , pensant que era inútil «enfonsar portes obertes».
  • La pel·lícula va ser un gran èxit mundial, suposant uns ingressos de 321 milions de dòlars USA per a un pressupost de 22 milions.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria Persones Resultat
1994 Oscars Millor pel·lícula Guanyadora
Millor director Steven Spielberg Guanyador
Millor actor Liam Neeson Nominat
Millor actor secundari Ralph Fiennes Nominat
Millor guió adaptat Steven Zaillian Guanyador
Millor fotografia Janusz Kaminski Guanyador
Millor banda sonora John Williams Guanyador
Millor direcció artística Allan Starski
Ewa Braun
Guanyadors
Millor vestuari Anna B. Sheppard Nominada
Millor muntatge Michael Khan Guanyador
Millor maquillatge Christina Smith
Matthew W. Mungle
Judith A. Cory
Nominats
Millor so Andy Nelson
Steve Pederson
Scott Millan
Ron Judkins
Nominats
Globus d'Or Millor pel·lícula dramàtica Guanyadora
Millor director Steven Spielberg Guanyador
Millor actor dramàtic Liam Neeson Nominat
Millor actor secundari Ralph Fiennes Nominat
Millor guió Steven Zaillian Guanyador
Millor banda sonora original John Williams Nominat
BAFTA Millor pel·lícula Guanyadora
Millor direcció Steven Spielberg Guanyador
Millor actor Liam Neeson Nominat
Millor actor secundari Ralph Fiennes Guanyador
Ben Kingsley Nominat
Millor guió adaptat Steven Zaillian Guanyador
Millor música John Williams Guanyador
Millor fotografia Janusz Kaminski Guanyador
Millor direcció artística Allan Starski Nominat
Millor muntatge Michael Khan Guanyador
Millor vestuari Anna B. Sheppard Nominada
Millor maquillatge Christina Smith
Matthew W. Mungle
Pauline Heys
Waldemar Pokromski
Nominats
Millor so Charles L. Campbell
Louis L. Edemann
Robert Jackson
Ron Judkins
Andy Nelson
Steve Pederson
Scott Millan
Nominats
1995 Grammy Millor composició instrumental John Williams Guanyador
César Millor pel·lícula estrangera Nominada

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema