Camp de concentració

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris, i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones. L'origen modern del terme procedeix dels camps de reconcentració que van construir les autoritats espanyoles a l'illa de Cuba durant la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), imitats posteriorment pels Estats Units d'Amèrica durant la Guerra filipí-nord-americana (1899 -1902). L'expressió anglesa concentration camp es va popularitzar arran del seu ús per les autoritats britàniques durant la Segona Guerra dels Boers a Sud-àfrica, (1899-1902). El cas més conegut, per la seva extensió i crueltat, és el dels camps de concentració nazis, on milions de persones, la majoria jueus, foren exterminats. També fou significatiu el gulag, el sistema de camps de concentració de la Unió Soviètica.

La 3a Convenció de Ginebra, de 1929, establia els camps de concentració com a sistema de confinament per presoners de guerra, i el tractament que havien de rebre. Després dels abusos comesos durant la Segona Guerra Mundial, la Quarta Convenció de Ginebra, de 1949, tracta de la protecció dels civils durant conflictes armats.

Llista dels camps de concentració més destacables[modifica | modifica el codi]

A continuació s'enumeren els camps de concentració destacables per la quantitat de presos, pel seu paper en la història propera o per ser específics. Vegeu les categories relacionades per a més informació.

Camps d'extermini, de concentració i de labor forçada del règim nazi[modifica | modifica el codi]

Al llarg del segle XX l'internament de civils per part de diferents estats va anar sent més freqüent. El seu punt més alt va ser abans i durant la Segona Guerra Mundial amb els Camps de concentració nazis (1933-1945). Es van crear camps de concentració, de treball i d'extermini amb la finalitat de mantenir presos i exterminar a jueus, dissidents polítics, homosexuals, gitanos, eslaus, Testimonis de Jehová, criminals comuns, republicans espanyols emigrats, discapacitats, i altres col·lectius qualificats d'"inferiors" o "traïdors" pels dogmes nazis.

Com a resultat d'aquestes accions, el terme "camp de concentració" va adquirir moltes de les connotacions pròpies del camp d'extermini, i actualment és emprat sovint com a sinònim. D'aquesta manera, el "camp de concentració", originalment un eufemisme, ha estat reemplaçat per altres eufemismes com a camp d'internament o camp de reubicació, independentment de les circumstàncies concretes de cada camp. Els camps amb més alt nombre de morts van ser Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Belzec i Dachau, on morien 1000 persones per dia amb un total de 39 camps de concentració repartits per tota la zona ocupada. Alguns d'ells:

Camps de concentració de França - refugiats de la guerra civil espanyola[modifica | modifica el codi]

Aquests camps en alguns casos foren "reconvertits" o reutilitzats pels nazis en la França del règim de Vichy.

Camps de concentració o de labor forçada soviètics[modifica | modifica el codi]

Altres camps de concentració[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ioanid, Radu. The sword of the archangel: fascist ideology in Romania (en anglès). East European Monographs, 1990, p.228. ISBN 0880331895. 
  2. Hatamiya, Leslie T. Righting a Wrong: Japanese Americans and the Passage of the Civil Liberties Act of 1988 (en anglès). Stanford University Press, 1994, p.14. ISBN 0804766061. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp de concentració Modifica l'enllaç a Wikidata