Camp de concentració de Neuengamme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Camp de concentració de Neuengamme va ser un camp de concentració nazi a Neuengamme, un nucli d'Hamburg a Alemanya.

El camp[modifica | modifica el codi]

Monument commemoratiu del crematori del camp Neuengamme
Appellplatz i evocació de les barraques desaparegudes amb enderrocs
Vista interior del taller oriental de la bòbila
Vista exterior de la bòbila

De 13 de desembre 1938 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial 4 de maig de 1945 una extensió del camp de concentració de Sachsenhausen va ser establert per les SS. Uns 106.000 prisoners (9% alemanys i 91% de països ocupats) van passar al camps, dels quals uns 56.000 van morir sia per les condicions de treball i d'alimentació dolentíssimes sia per accions de matança activa.

Poc després de la creació del camp, la SS va començar l'explotació dels presoners com a mà d'obra a bon preu, tant per vendre'ls a algunes empreses industrials que van crear tallers prop dels camps, com per a les seues pròpies empreses, o a la bòbila al mateix camp. Per a poder transportar les primeres matèries primeres van fer excavar a mà el Neuengammer Stichkanal, un canal que connectava el camp amb el riu Elba per via del Dove Elbe. Les rajoles havien de servir per els projectes megalomaniaques de transformar Hamburg en ciutat Führerstadt. Tot i disposar d'instal·lacions molt modernes, la productivitat de la rajoleria va ser molt baixa per les condicions de treball tan dolents.

Està situat a 15 km al sud-est del centre d'Hamburg, al carrer Jean-Dolidier-Weg.

Nombre i origen dels presoners del 1938 al 1945[modifica | modifica el codi]

País Homes Dones Total
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques 28 450 5 900 34 350
Polònia 13 000 3 900 16 900
França 11 000 500 11 500
Alemanya 8 800 400 9 200
Països Baixos 6 650 300 6 950
Bèlgica 4 500 300 4 800
Dinamarca 4 800 - 4 800
Hungria 1 400 1 200 2 600
Noruega 2 200 - 2 200
Iugoslàvia 1 400 100 1 500
Txecoslovàquia 800 580 1 380
Grècia 1 250 - 1 250
Itàlia 850 - 850
Espanya 750 - 750
Àustria 300 20 320
Luxemburg 50 - 50
Altres Països 1 300 300 1 600
Total 87 500 13 500 101 000
No inscrits als registres - - 5 000
Total final - - 106 000
Morts - - 55 000
(52%)

Assassinat a Neuengamme[modifica | modifica el codi]

Catalans empresonats a Neuengamme[modifica | modifica el codi]

Aquesta llista roman incompleta.[1]

  • Ramón Almandi (°1911), transferit a Ravensbrück, alliberat el 30 d'abril del 1945
  • Jospe Arbones i Gallinat, (1903-1945), mort a Neuengamme el 28 de gener del 1945
  • Fernan Cristofol i Rosicarda, (1922-?), desaparegut
  • Ramón Duch i Carreras, (1890-1944), mort a Neuengamme el 19 de desembre de 1944
  • Josep Font i Ruque, (1891-1945), mort a Neuengamme el 6 de febrer de 1945
  • Salvador Grau i Bibia (o Riba), 1906, alliberat
  • Josep Morlans i Mateu, (1905-1944), mort a Neuengamme el 28 de desembre de 1944
  • Isidor Pujol (1910-1945), mort a Neuengamme el 21 d'abril de 1945
  • Melitó Sala (1999-1945), mort a Neuengamme el 18 de març del 1945
  • Armand Sarrien i España, (1921-1945), mort a Neuengamme el 25 de febrer de 1945
  • Ernest Susagna (? -?), transferit a Sandbostel, desaparegut
  • Josep Torres i Bosch, (1911-1945), mort a Neuengamme el 14 d'abril de 1945
  • Benet Triquel i Triquel (1911-?), alliberat el 29 de març del 1945

Altres presoners[modifica | modifica el codi]

  • Fritz Bringmann (1918-2011), comunista, resistent contra la dictatura nazi

Uns responsables destacats[modifica | modifica el codi]

La SS va destruir sistemàticament els arxius del camp, poc abans l'arribada de l'exèrcit britànic fi d'abril 1945. També molts van destruir els seus propis passaports i documents que podien conduir a identificar-les, fins a fer operar per un metge amic el tatuatge d'identificació junt amb el seu grup sanguini que els SS tenien discretament sota l'aixella. Això va dificultar la desnazificació i la persecució judicial dels responsables. Tot i això, els serveis d'indagació dels aliats van poder traçar uns dels criminals més destacats, sovint ajudats per presoners lliberats que un dia van reconèixer al carrer un dels seus botxins d'antany.

Després de la guerra[modifica | modifica el codi]

Uns dels responsables del camp van ser condemnats per un tribunal de guerra, organitzat pels ocupants britànic durant els judicis de la Casa Curio. Molts van poder escapar i amagar-se, continuant una carrera civil a la República Federal Alemanya Pocs van ser inquietats per la justícia alemanya, poblada de jutges que van actuar sota el règim nazi i que van poder continuar la mateixa funció després de la guerra, evidentment poc enclins a condemnar els seus donadors d'encàrrec al règim abolit.[2]

El camp va transformar-se en presó civil, el que ha com a resultat que és actualment un dels pocs camps a Alemanya on una part dels edificis van conservar-se i serveixen avui dia com a museu commemoratiu. Les barraques centrals derrocades estan evocades amb blocs de runes. L'Appellplatz, la plaça central, típica de tots els camps, és una reconstrucció. També subsisteixen la bòbila, el port i uns dels tallers mecànics que van ser organitzats per a companyies privades que utilitzaven presoners com a mà d'obre a bon preu per a la indústria de guerra, tot i pagar una retribució a les SS pel servei obtingut.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 53° 25′ 50″ N, 10° 14′ 01″ E / 53.43056°N,10.23361°E / 53.43056; 10.23361

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp de concentració de Neuengamme Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aquesta llista roman incompleta, prové de: «Memorial democràtic» de la Universitat de Lleida. Manquen les persones de la resta dels Països Catalans
  2. Selecció d'uns criminals nazis que no van ser condemnats o que van obtenir penes lleugeres en: Norbert Försterling, «Wäre Klar ein Nazi gewesen ...», Stern, 27 d’abril 2007,