Txecoslovàquia

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Československo
Txecoslovàquia

←

1918–1992

→

$de}}}{{{common_name}}}$	$de}}}{{{common_name}}}$
Bandera	Coat of arms in 1990–1992

Lema nacional: Pravda vítězí
("La veritat venç"; 1918–1990)
llatí Veritas Vincit
("La veritat venç")

Himne nacional: Kde domov můj i Nad Tatrou sa blýska

$Ubicació de {{{common_name}}}$

Capital

Praga
50° 05′ N, 14° 28′ E / 50.083, 14.467(i) 50° 05′ N, 14° 28′ E / 50.083, 14.467

Idioma oficial

Txec i eslovac

Forma de govern

República

Presidents

• 1918–1935

Tomáš G. Masaryk (primer)

• 1989–1992

Václav Havel (últim)

Història

• Independència de l'Imperi Austrohongarès

28 d'octubre de 1918

• Ocupació alemanya pels Acords de Munic

30 de setembre de 1939

• Alliberament de Praga

13 de maig de 1945

• Dissolució de Txecoslovàquia

31 de desembre de 1992

Superfície

• 1921

140.446 km²

• 1993

127.900 km²

Població

• 1921 est.

13.607.385

• 1993 est.

15.600.000

Moneda

Corona txecoslovaca

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945. Va ser fundat oficialment a la ciutat lorena de Darney el 28 d'octubre de 1918 amb els territoris de Bohèmia i Moràvia (segregats d'Àustria pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye) i d'Eslovàquia (sostret a Hongria pel Tractat del Trianon), com a conseqüència del desmembrament de l'Imperi Austrohongarès després de la I Guerra Mundial. El seu primer president va ser Tomáš Garrigue Masaryk.

Entre el 1938 i el 1945, per la força d'Alemanya, l'estat deixà d'existir i els seus territoris foren distribuïts d'aquesta manera:

La regió dels Sudets, de majoria alemanya, annexionada al Tercer Reich alemany.
El Protectorat de Bohèmia i Moràvia, dins del Tercer Reich amb un règim especial de tipus colonial. Aquest protectorat i els Sudets ocupaven en conjunt el territori actual de la República Txeca.
Eslovàquia, independent però aliada dels nazis amb un govern titella.
El sud de l'actual Eslovàquia, de majoria hongaresa, i la Ucraïna Subcarpàtica, més a l'est i de població ucraïnesa, van passar a Hongria.
Una petita zona al voltant de la vila de Český Těšín, a la Silèsia txeca, on hi havia una minoria polonesa, va passar a Polònia.

Al final de la Segona Guerra Mundial tots aquests territoris es van reintegrar a Txecoslovàquia, excepte la Ucraïna Subcarpàtica (part de Rutènia) que va passar a la Unió Soviètica i que actualment forma part d'Ucraïna.

Després del conflicte, el 1948 esdevingué un estat comunista. L'any 1968, reflectint el creixent desacord dels seus ciutadans amb la natura del règim, s'hi produí un intent de reforma anomenat Primavera de Praga, impulsat des del govern d'Alexander Dubček, que propugnava el socialisme de rostre humà. Aquest intent liberalitzador va acabar amb la intervenció militar de la Unió Soviètica i els seus aliats del Pacte de Varsòvia (amb l'excepció de Romania i Iugoslàvia) i va donar lloc a una dura repressió.

El 17 de novembre de 1989 s'hi va produir la Revolució de Vellut, amb la qual el règim comunista va caure de manera pacífica. El 1990 el parlament txecoslovac es debat en com anomenar al país després de la Revolució de Vellut, en l'anomenada Guerra del guió.^[1] L'1 de gener de 1993 se separà pacíficament en dos estats: la República Txeca i Eslovàquia amb l'anomenat Divorci de Vellut.