Txecoslovàquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Československo
Txecoslovàquia

Flag of Austria-Hungary (1869-1918).svg
1918–1992 Flag of the Czech Republic.svg
Flag of Slovakia.svg
de}}}{{{common_name}}} de}}}{{{common_name}}}
Bandera Escut
Lema nacional: Pravda vítězí
("La veritat venç"; 1918–1990)
llatí: Veritas Vincit
("La veritat venç")
Himne nacional: Kde domov můj i Nad Tatrou sa blýska
Ubicació de {{{common_name}}}
Capital Praga
50° 05′ N, 14° 28′ E / 50.083,14.467Coord.: 50° 05′ N, 14° 28′ E / 50.083,14.467
Idioma oficial Txec i eslovac
Forma de govern República
Presidents
 • 1918–1935 Tomáš G. Masaryk (primer)
 • 1989–1992 Václav Havel (últim)
Història
 • Independència de l'Imperi Austrohongarès 28 d'octubre de 1918
 • Ocupació alemanya pels Acords de Munic 30 de setembre de 1939
 • Alliberament de Praga 13 de maig de 1945
 • Cop d'estat i establiment del règim socialista 25 de febrer de 1948
 • Revolució de Vellut 17 de novembre de 1989
 • Dissolució de Txecoslovàquia 31 de desembre de 1992
Superfície
 • 1921 140.446 km2
 • 1993 127.900 km2
Població
 • 1921 est. 13.607.385 
 • 1993 est. 15.600.000 
Moneda Corona txecoslovaca

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

La primera república[modifica | modifica el codi]

Va ser fundat oficialment a la ciutat lorena de Darney el 28 d'octubre de 1918 amb els territoris de Bohèmia i Moràvia (segregats d'Àustria pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye) i d'Eslovàquia (sostret a Hongria pel Tractat del Trianon), com a conseqüència del desmembrament de l'Imperi Austrohongarès després de la I Guerra Mundial. El seu primer president va ser Tomáš Garrigue Masaryk.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Entre el 1938 i el 1945 l'estat deixà d'existir. Inicialment i per la força d'Alemanya, la regió dels Sudets, de majoria germana, fou annexionada al Tercer Reich alemany.

El que quedà sota sobirania txecoslovaca constituí la Segona República Txecoslovaca, però finalment, els seus territoris foren distribuïts d'aquesta manera:

Reunificació[modifica | modifica el codi]

Al final de la Segona Guerra Mundial tots aquests territoris es van reintegrar a la República Txecoslovaca, excepte la Rutènia Carpàtica que va passar a la Unió Soviètica i que actualment forma part d'Ucraïna, l'òblast Transcarpàcia.

L'estat socialista[modifica | modifica el codi]

Després del cop d'estat de 1948, Txecoslovàquia esdevingué un estat socialista, que l'any 1960 passà a anomenar-se República Socialista Txecoslovaca.

L'any 1968, reflectint el creixent desacord dels seus ciutadans amb la natura del règim, s'hi produí un intent de reforma anomenat Primavera de Praga, impulsat des del govern d'Alexander Dubček, que propugnava el socialisme de rostre humà. Aquest intent liberalitzador va acabar amb la intervenció militar de la Unió Soviètica i els seus aliats del Pacte de Varsòvia (amb l'excepció de Romania i Iugoslàvia) i va donar lloc a una dura repressió.

La Revolució de Vellut[modifica | modifica el codi]

El 17 de novembre de 1989 s'hi va produir la Revolució de Vellut, amb la qual el govern socialista va caure de manera pacífica. El 1990 el parlament txecoslovac es debat en com anomenar al país després de la Revolució de Vellut, en l'anomenada Guerra del guió.[1]

La separació[modifica | modifica el codi]

Article principal: República Txeca
Article principal: Eslovàquia

L'1 de gener de 1993 la República Federal se separà pacíficament en dos estats: la República Txeca i Eslovàquia amb l'anomenat Divorci de Vellut.

Mapes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stein, Eric. Czecho/Slovakia: Ethnic Conflict, Constitutional Fissure, Negotiated Breakup (en anglès). University of Michigan Press, 2000, p.57-59. ISBN 0472086286. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txecoslovàquia