Pacte de Varsòvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tractat d'Amistat, col·laboració i asistència mútua
Pacte de Varsòvia

Mapa dels estats membres del Pacte de Varsòvia
Formació 14 de maig de 1955
Extinció 1 de juliol de 1991 (als 36 anys)
Tipus Aliança militar
Seu Moscou, Unió Soviètica

El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda. Fou constituït el 14 d'abril de 1955 a Varsòvia i es va desintegrar oficialment en l'any 1991.

La seu d'aquest organisme es trobava a Moscou, on fou format un Comitè Assessor Polític format per tots els països signants. La funció principal d'aquest Comitè era la discussió d'una aplicació eventual d'algun article del tractat en una situació interior o exterior que ho requerís. Tanmateix, les figures amb més influència eren soviètics. D'aquesta manera l'URSS s'assegurà que aquest organisme militar complia els seus interessos en política exterior. A més a més, serví per neutralitzar qualsevol desviació ideològica dels països signants respecte al model soviètic. Durant la seva validesa s'aplicà diverses vegades. Per exemple, la invasió d'Hongria el 1956 i la Primavera de Praga.

A finals de la dècada dels 80 es van donar contactes bilaterals entre OTAN i Pacte de Varsòvia per dur a terme un desarmament progressiu. Aquesta pacificació va ser possible gràcies a les decisions polítiques de Mikhaïl Gorbatxov, que reduí la presència de tropes soviètiques en els països de l'Europa de l'Est. Les revolucions de la tardor del 1989 i l'escissió de la pròpia URSS van causar la desaparició del bloc comunista, i per tant, la del Pacte de Varsòvia. Aquest va ser dissolt el 1991.

Estats membres[modifica | modifica el codi]

L'aplicació del Pacte de Varsòvia afectava a tots els Estats socialistes d'Europa de l'Est, a excepció de Iugoslàvia. Aquests eren:

Context històric[modifica | modifica el codi]

Cap al final la Segona Guerra Mundial, a la Conferència de Ialta els aliats acordaren una política comuna que assumirien temporalment en els països alliberats dels nazis, que consistiria a facilitar que aquests pobles resolguessin els seus problemes interns per la via democràtica. Tot i això, el que succeí és que als països alliberats per les potències capitalistes es van formar governs democràtics i que als alliberats per les comunistes es van formar governs d'influència anomenats Democràcies populars. Degut a les grans diferències ideològiques entre els aliats capitalistes (els Estats Units) i els comunistes (l'URSS) es van desencadenar recels i tensions que van fer témer una tercera guerra mundial. És el que es coneix com la Guerra Freda.

Un dels primers conflictes amb què es van trobar els dos blocs van ser les conseqüències de l'ocupació d'Alemanya. Aquest país havia quedat ocupat per diversos aliats, tant capitalistes com comunistes i a la Conferència de Potsdam s'acordà dividir el país en quatre zones d'influència, governades per francesos, nord-americans, anglesos i soviètics. A Berlín també s'adoptà aquesta situació, tot i que l'antiga capital alemanya quedava situada geogràficament enmig de la zona d'influència de l'URSS. Arran de la creació del marc alemany (Deutsche Mark) en els territoris d'influència occidental per a rendibilitzar el proveïment dels territoris occidentals d'Alemanya, el dirigent soviètic Stalin decretà el bloqueig de Berlín. Els americans van enviar contínuament avions a Berlín Occidental per tal de proveir la ciutat d'aliments i altres béns de primera necessitat fins que es van desbloquejar els accessos per carretera i ferrocarril a aquesta ciutat.

Les principals conseqüències d'aquest conflicte van ser la creació de l'OTAN i de la República Federal d'Alemanya (Bundesrepublik Deutschland). Com a resposta a aquesta organització, l'URSS i altres estats socialistes del Bloc de l'Est es van consolidar en condicions similars als occidentals. Per tant, es va crear la República Democràtica d'Alemanya (Deutsche Demokratik Republik) i un tractat de cooperació militar (pacte de Varsòvia).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]