Erich Honecker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Honecker».
Infotaula de personaErich Honecker

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Erich Ernst Paul Honecker Modifica el valor a Wikidata
25 agost 1912 Modifica el valor a Wikidata
Neunkirchen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1994 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
La Reina (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de fetge Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri General de Santiago Modifica el valor a Wikidata
  Secretari general del Partit Socialista Unificat d'Alemanya
3 de maig de 1971 – 18 d'octubre de 1989
  4t Cap d'estat de l'Alemanya Oriental
3r President del Consell d'Estat (1960-1989)
29 d'octubre de 1976 – 24 d'octubre de 1989
Dades personals
NacionalitatAlemanya
Ideologia políticaComunisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteu
FormacióEscola Internacional Lenin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEnginyer
PartitKPD (1926-1946)
SED (1946-1990)
Independent (1990-1994)
Membre de
Influències
Família
CònjugeEdith Baumann (div. 1953)
Margot Feist
FillsSonja Honecker
 ( Margot Honecker)
Erika Wildau
 ( Edith Baumann) Modifica el valor a Wikidata
ParentsRoberto Yáñez (fill de la filla)
Karl Wildau (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0393140 TMDB.org: 1081000
Musicbrainz: 95d9abe7-2d5a-4ecc-b2b3-179e6747daf6 Discogs: 1147036 Goodreads character: 47785 Find a Grave: 8601493 Modifica el valor a Wikidata

Erich Honecker (Neunkirchen, 25 d'agost de 1912 - Santiago de Xile, 29 de maig de 1994) fou un polític alemany, màxim dirigent de la República Democràtica d'Alemanya (RDA) entre 1971 i 1989.[1]

Joventut i militància política[modifica]

Honecker va néixer el 25 d'agost de 1912 a Neunkirchen, al Saarland, fill d'una família minera de tradició comunista. El 1926 es va afiliar a la Lliga dels Joves Comunistes d'Alemanya (KJVD) i el 1929 al Partit Comunista d'Alemanya (KPD). Aquell mateix any fou enviat a l'Escola Internacional Lenin de Moscou, d'on va tornar el 1931. El 1935 fou arrestat pels nazis i condemnat a deu anys de presó per ser militant comunista. Va estar a la presó fins al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

Erich Honecker dirigint-se a la multitud en un acte de la Joventut Lliure Alemanya (FDJ) en Brandenburg. L'acte es va celebrar entre el 6 i 11 de juny de 1946

Lideratge polític[modifica]

En finalitzar la guerra fou un dels dirigents comunistes que, juntament amb Wilhelm Pieck o Walter Ulbricht, van encapçalar la unificació amb els socialdemòcrates a l'Est fundant el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). A les eleccions d'octubre de 1946 fou elegit diputat i el 1950 ja era membre del secretariat del Comitè Central del SED.

Un dels principals dirigents de la RDA des de la seva fundació l'any 1949, Honecker va desplaçar del poder el més ortodox Walter Ulbricht el 1971 i es convertí en secretari general del SED i President del Consell de Defensa Nacional. El 1976, així mateix, es va convertir en Cap d'Estat de la RDA. Oposat a la Perestroika del secretari general del PCUS Mikhaïl Gorbatxov, no podia afrontar els canvis que el procés d'obertura política iniciat als països de l'est estava provocant. Per la seva incapacitat, Moscou i el Politburó de la RDA precipitaren la seva caiguda el 18 d'octubre de 1989. Fou substituït per Egon Krenz, que afrontà l'obertura política i la caiguda del mur de Berlín, símbol de la guerra freda, el 9 de novembre de 1989.

Abandonament de la política i mort[modifica]

Després de la caiguda de la RDA, Honecker va romandre uns mesos en un hospital militar soviètic, a causa del seu delicat estat de salut. Va ser traslladat secretament a la Unió Soviètica per a evitar que fos jutjat per les autoritats de la RFA, però fou extradit el 1992 després de la desintegració de la Unió Soviètica. Fou processat per la mort de 192 persones que van intentar de travessar il·legalment el mur de Berlín durant el seu mandat i que van ser acusades d'alta traïció. A causa del greu estat de salut, fou alliberat i emigrà a Xile, país en el qual residia la seva filla Sonja. El 29 de maig de 1994 va morir a Santiago de Xile víctima d'un càncer de fetge. El seu cos fou posteriorment incinerat.

Família[modifica]

Margot, la dona de Honecker durant quaranta anys

Honecker es va casar tres vegades. Després de ser alliberat de la presó el 1945, es va casar amb la directora de la presó Charlotte Schanuel (de soltera Drost), nou anys més gran que ella, el 23 de desembre de 1946.[2][3] Va morir sobtadament d'un tumor cerebral el juny de 1947.[3] Els detalls d'aquest matrimoni no es van revelar fins al 2003, molt després de la seva mort.[2][4]

En el moment de la seva mort, Honecker ja estava relacionat sentimentalment amb l'oficial de la Joventut Lliure Alemanya Edith Baumann,[5] a qui va conèixer en un viatge a Moscou.[6] Amb ella va tenir una filla, Erika (n. 1950), que més tard li va donar la seva néta Anke.[3] Les fonts difereixen sobre si Honecker i Baumann es van casar el 1947[7] o el 1949,[6] però el 1952 va tenir una filla il·legítima, Sonja (n. desembre de 1952-2022), amb Margot Feist, membre de la Cambra del Poble i presidenta de l'Organització Pionera d'Ernst Thälmann.

El setembre de 1950, Baumann va escriure directament a Walter Ulbricht per informar-lo de l'activitat extramatrimonial del seu marit amb l'esperança que pressionés a Honecker perquè acabés amb la seva relació amb Feist.[7] Després del seu divorci i sota la pressió del Politburó, es va casar amb Feist. Tanmateix, les fonts difereixen de nou tant en l'any del seu divorci amb Baumann com en el seu matrimoni amb Feist; depenent de la font, els fets van tenir lloc l'any 1953[8] o bé l'any 1955.[4] Durant més de vint anys, Margot Honecker va exercir com a ministra d'Educació Nacional. L'any 2012, els informes d'intel·ligència recopilats per espies d'Alemanya Occidental al·legaven que tant Honecker com la seva dona tenien relacions secretes però no es van divorciar per motius polítics;[9] tanmateix, el seu guardaespatlles Bernd Brückner, en un llibre sobre el seu temps passat al servei de Honecker, va negar les afirmacions.[10]

Honecker va tenir tres néts de la seva filla Sonja, que s'havia casat amb l'exiliat xilè Leonardo Yáñez Betancourt: Roberto (n. 1974),[11] Mariana (n. 1985), que va morir el 1988 als dos anys deixant el mateix Honecker amb el cor trencat,[10][12] i Vivian (n. 1988).[10] Els orígens de Roberto són debatuts; es diu que és el fill adoptat il·legalment de Heidi Stein, Dirk Schiller, nascut el 13 de juny de 1975 a Görlitz, que va desaparèixer el març de 1979, a causa de suposades similituds físiques entre Dirk i Yáñez, Stein sospita que el seu fill podria haver estat segrestat tres anys pels agents de l'Stasi.[13]

La filla de Honecker es va divorciar de Yáñez el 1993. Va residir a Santiago[14] amb els seus dos fills supervivents i va morir el 2022.[15]

En la cultura popular[modifica]

Foto de premsa com a mural: Honecker amb Brezhnev en un petó fraternal. Les inscripcions en rus diuen Déu! ajuda'm a sobreviure enmig d'aquest amor mortal( rus: Господи! Помоги мне выжить среди этой смертной любви.).

El mural de 1990 de Dmitri Vrúbel al mur de Berlín , Déu meu, ajudeu-me a sobreviure a aquest amor mortal, que representa un petó fraternal socialista entre Honecker i Leonid Bréjnev, va ser conegut arreu del món.[16]

Eastern Crosswalk Man es va inspirar en Honecker que portava un barret de palla.

Un senyal de trànsit inspirat en Honecker que portava un barret de palla alegre es va utilitzar a algunes parts d'Alemanya de l'Est (Ost-Ampelmännchen) i s'ha convertit en un símbol de l'Ostalgie.[17]

En la cultura popular[modifica]

Foto de premsa com a mural: Honecker amb Brezhnev en un petó fraternal. Les inscripcions en rus diuen Déu! ajuda'm a sobreviure enmig d'aquest amor mortal( rus: Господи! Помоги мне выжить среди этой смертной любви.).

El mural de 1990 de Dmitri Vrúbel al mur de Berlín , Déu meu, ajudeu-me a sobreviure a aquest amor mortal, que representa un petó fraternal socialista entre Honecker i Leonid Bréjnev, va ser conegut arreu del món.[16]

"Eastern Crosswalk Man" es va inspirar en Honecker que portava un barret de palla.

Un senyal de trànsit inspirat en Honecker que portava un barret de palla alegre es va utilitzar a algunes parts d'Alemanya de l'Est (Ost-Ampelmännchen) i s'ha convertit en un símbol de l'Ostalgie.[17]

Galeria d'imatges[modifica]

Honors[modifica]

Orde Olímpic d'or

Referències[modifica]

  1. «Erich Honecker». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Honeckers geheime Ehen» (en alemany). Netzeitung.de, 20-01-2003. Arxivat de l'original el 2012-07-04. [Consulta: 27 octubre 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Der unterschätzte Diktator» (en alemany). , 20-08-2012.
  4. 4,0 4,1 «Honeckers verschwiegene Ehe» (en alemany). Der Spiegel, 20-01-2003.
  5. «Baumann, Edith (verh. Honecker-Baumann) * 1.8.1909, † 7.4.1973 Generalsekretärin der FDJ, Sekretärin des ZK der SED». Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur. [Consulta: 1r març 2017].
  6. 6,0 6,1 «Honeckers Frauen» (en alemany). Arxivat de l'original el 11 de juny de 2016.
  7. 7,0 7,1 «Die Stasi-Akte Margot Wie sie sich ihren Erich angelte» (en alemany). Berliner Kurier, 08-05-2016. [Consulta: 28 febrer 2017].
  8. Helmut Müller-Enbergs. «Margot Honecker – Die Frau an seiner Seite» (en alemany). Budeszentrale für politische Bildung, 24-05-2016. [Consulta: 1r març 2017].
  9. «Secret files: Communist Honecker cheated on wife». , 23-01-2012 [Consulta: 28 febrer 2017].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Erich Honecker: So hielt er es mit Frauen, Familie und Autos» (en alemany). FOCUS Online, 09-05-2014. [Consulta: 1r març 2017].
  11. «Das schwarze Schaf der Familie» (en alemany). MDR, 07-11-2013. Arxivat de l'original el 2 Març 2017. [Consulta: 1r març 2017].
  12. «Zwei Saarländer an der Spitze» (en alemany), 23-08-2012.
  13. «Ist Honecker-Enkel entführter Sohn?» (en alemany). WAZ/AZ-online.de, 18-02-2011. [Consulta: 1r març 2017].
  14. «Margot Honecker, East German Hard-Liner and Widow of Ruler, Dies at 89». The New York Times, 06-05-2016. [Consulta: 1r març 2017].
  15. «Honecker-Tochter Sonja Yáñez gestorben», Abril 2022.
  16. 16,0 16,1 Major, Patrick. Behind the Berlin Wall: East Germany and the frontiers of power. Oxford, Nova York: Oxford University Press, 2009, p. 276. ISBN 978-0-19-924328-0. 
  17. 17,0 17,1 «East Germany's iconic traffic man turns 50». The Local, 13-10-2013. [Consulta: 18 maig 2014].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Willi Stoph
Cap d'Estat de la República Democràtica Alemanya
Escut de la República Democràtica Alemanya

1976 - 1989
Succeït per:
Egon Krenz
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Walter Ulbricht
Secretari General del SED
Logo del Partit Socialista Unificat d'Alemanya

1971-1989
Succeït per:
Egon Krenz