Lenin

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vladímir Ílitx Uliànov, Lenin
Lenin
Mandat
8 de novembre de 1917 – 21 de gener de 1924
Succeït per Alekséi Rýkov
Naixement 22 d'abril de 1870
Russia Simbirsk [1], Imperi Rus
Mort 21 de gener de 1924
URSS Nizhni Nóvgorod [2], URSS
Partit polític Partit Comunista (bolxevic)
Professió Polític, Revolucionari
Signatura Firma de Lenin.jpg

Lenin (Ленин) (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870 - Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov (Владимир Ильич Ульянов), activista revolucionari i pensador rus. Líder del sector bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), va ser el primer dirigent de la Unió Soviètica.

Lenin va ser un dels seus pseudònims revolucionaris. Se suposa que va elegir aquest nom en oposició a Gueorgui Plekhànov, qui utlitzava el pseudònim Volgin, basat en el riu Volga. Ulianov, aleshores, hauria elegit per al seu psudònim el riu Lena, més llarg i que circula en direcció contrària. Com que sembla que en aquelles dates Plekhànov va tenir gran influència sobre Lenin, la veracitat d'aquesta annècdota és discutida. Cal tenir en compte que, en qualsevol cas, Lenin mai va explicar l'origen del seu pseudònim. A Occident se l'ha anomenat algun cop amb el nom erroni de Nikolai Lenin, malgrat que mai ningú el va anomenar així a Rússia.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Infància

Vladímir Ilitx Uliànov va nàixer en el si d'una família burgesa, a la ciutat de Simbirsk (actualment Uliànovsk), el 22 d'abril de 1870. El seu pare Ilia Nikoláyevich Uliánov (1831 - 1886), un funcionari civil rus, director d'escoles, i més tard Conseller d'Estat del tsar Nicolau II, lloc en el qual va treballar per incrementar la democràcia i estendre l'educació gratuïta a Rússia. Amb nombrosos germans, entre ells Aleksandr (de tendència anarquista), qui va ser executat en 1887 per atemptar contra el tsar Alexandre III.

Com molts russos, va ser una barreja entre l'ètnia i les tradicions religioses. Tenia ascendència calmuca per part del seu pare, de alemanys del Volga per part de la seva àvia materna que eren luterans i ascendència jueva pel seu avi matern (convertit al cristianisme). El mateix Vladímir Ilitx Uliànov va ser batejat pel ritus de la Església Ortodoxa Russa.

De petit se li deia Volodia (diminutiu de Vladímir) i va manifestà un do de pensament elaborat i profund, assertiu, poc afectiu i sarcàstic. De ment molt lògica, es va mostrar excel·lent estudiant des de la seva més tendra infància. Els seus professors van declarar sobre ell:

« -«Molt dotat, sempre net i estudiós, primer a totes les matèries, certa tendència a aïllar-se i a la reserva»-  »

—Fiódor Kérenski (1890)

Fiodor Kérenski (director del liceu de Simbirsk) era pare del famós Aleksandr Kèrenski, qui anava a ser més endavant el Primer Ministre del Govern Provisional derrocat durant la revolució bolxevic.

Vladímir es va distingir en l'estudi del llatí i el grec. Va passar per dues tragèdies en la seva joventut: a 1886, el seu pare va morir d'una hemorràgia cerebral. L'any següent, el maig de 1887, el seu germà gran, Aleksandr Uliánov, va ser detingut i afusellat. Aleksandr Kérenski va escriure que «l'execució d'un germà com Aleksandr Uliánov hagués tingut necessàriament un efecte demolidor i destructiu sobre qualsevol ment normal». Tanmateix, segons l'historiador Robert K. Massi, l'efecte que va tenir la mort del seu germà és un tema discutible.

[edita] La seva activitat política abans de la Revolució Russa

Fotografia de Lenin, desembre 1895 .

El mateix any de l'execució del seu germà Aleksandr, Lenin acaba els seus estudis en el liceu de Simbirsk (amb medalla d'or). Al juny, ingressa a la Facultat de Dret de la Universitat de Kazan, on es trasllada amb tota la seva família.

A Kazan, Lenin entra en contacte amb cercles revolucionaris i és detingut el desembre del mateix any. L'endemà, dirigeix la següent carta al rector de la Universitat:

« Atès que no és possible continuar els meus estudis a la Universitat en les actuals condicions de la vida universitària, tinc l'honor de suplicar humilment a Sa Excel·lència que disposi la meva exclusió com a estudiant de la Universitat Imperial de Kazan. [3]  »

El 7 de desembre de 1887, Lenin és deportat a Kokúshkino, un llogaret a la província de Kazan, i posat sota vigilància policial.

Rebutjades per les autoritats les seves peticions de readmissió a la Universitat de Kazan, així com de cursar estudis a l'estranger, al final obté el permís per tornar a Kazan a l'octubre. De nou a Kazan, Lenin s'ocupa en l'estudi de El capital de Karl Marx, i ingressa en un cercle marxista organitzat per N. E. Fedoséyev. L'any següent, instal·lat a Samara, és detingut en relació amb la seva pertinença a aquest cercle.

El juny de 1890, i després de diverses sol·licituds rebutjades, se li autoritza a examinar-se com extern en les assignatures de Dret per la Universitat de Sant Petersburg. El gener de 1892 aconsegueix el seu diploma universitari, i exerceix com a passant d'advocat a Samara. Durant aquest temps actuarà com a defensor en diverses causes. Al juliol d'aquest any, i després de repetides sol·licituds al Tribunal Comarcal de Samara i al Departament de Policia obté la certificació que li dóna dret a exercir l'advocacia el que resta de l'any, sent renovada l'any següent. Durant aquest temps escriurà alguns textos contra els populistes (naródniki), que llegirà en cercles marxistes.

En 1893 es trasllada a Sant Petersburg, aturant en el camí a Nijni Nóvgorod i a Moscou, on es posa en contacte amb diversos grups marxistes. A Sant Petersburg exerceix com a passant. Aquell any escriu Sobre l'anomenada qüestió dels mercats, que llegeix en els cercles marxistes.

En 1894 es trasllada a Moscou, on continuarà la seva relació amb els cercles marxistes i obrers, i seguirà treballant en el pla teòric en contra de les idees dels populistes. Contra ells escriu les seves obres Qui són els "amics del poble" i com lluiten contra els socialdemòcrates (1894) i El contingut econòmic del populisme i la seva crítica en el llibre del senyor Struve (1894-1895) .

Per aquesta època comencen els seus primers viatges per Europa, analitzant els processos revolucionaris del Vell Continent. En 1896, les seves activitats revolucionàries li ocasionen l'empresonament i el seu desterrament a Sibèria (en 1897) on passarà tres anys de la seva vida. A Sibèria, a 1898, contraurà matrimoni amb Krúpskaya. També dedicarà aquest temps a redactar el seu voluminós treball El desenvolupament del capitalisme a Rússia.

En 1903, presentarà les seves tesis en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, que serviran per establir un primer distanciament entre la fracció bolxevic i la Menxevic. Posteriorment, durant la revolució del 1905, viatjarà des de Suïssa en un tren ocult, per intentar estendre el foc revolucionari, i en no aconseguir-ho, optarà per exiliar-se a Finlàndia, per passar després una vegada més a Suïssa.

En el clima de reacció dels anys posteriors a la revolució fallida del 1905, va començar a exercir influència entre els cercles socialistes russos i alemanys una nova filosofia, el empiriocriticisme. Els seus principals representants foren Mach i Avenarius. Es tractava d'una filosofia pretesament marxista, que buscava abandonar el materialisme inspirant-se en la recent crisi de la física i en filosofies basades en el mètode científic, com el positivisme. L'enfrontament de Lenin a aquesta filosofia, que qualificava de idealista i de successora del Berkel, es va concretar en una de les seves més importants obres filosòfiques: Materialisme i empiriocriticisme (1908).

[edita] Lenin i la revolució del 1917

Vegeu l'article principal Revolució Russa

Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial la seva figura política s'expandeix, al propugnar l'oposició de la socialdemocràcia alemanya a la mateixa, i el converteix en una figura clau a Rússia, quan l'evolució de la contesa es mostra obertament desfavorable per al seu país. Després de la inesperada revolució de febrer, que culmina en la abdicació del tsar, comença a forjar un procés revolucionari que es resoldria en el mes de novembre (octubre pel vell calendari).

[edita] Anàlisi previ dels esdeveniments de febrer (Cartes des de lluny)

La revolució de febrer sorprèn a Lenin exiliat a Suïssa. Amb l'escassa font d'informació de què disposen els emigrats russos, fonamentalment, la premsa legal, Lenin es llança a aventurar una explicació dels seus fonaments i causes.

A la primera de les seves Cartes des de lluny, Lenin centra la seva explicació en dos punts:

  1. Les lluites de classes, franques i obertes, desencadenades al trienni de 1905 a 1907, que van permetre accelerar els esdeveniments de febrer.
« La primera revolució (1905) va remoure profundament el terreny, va arrencar d'arrel prejudicis seculars, va despertar a la vida política i a la lluita política a milions d'obrers i a desenes de milions de camperols, va mostrar a cada classe i al món sencer el veritable caràcter de totes les classes (i tots els principals partits) de la societat russa, la veritable correlació dels seus interessos, de les seves forces, dels seus mitjans d'acció, dels seus objectius immediats i llunyans. [4]  »
  1. La guerra mundial imperialista, com a factor determinant capaç d'accelerar els esdeveniments històrics i de "engendrar crisi mundials econòmiques, polítiques, nacionals i internacionals d'una força inusitada". [5] Una guerra mundial orquestrada per les burgesies nacionals, i que "havia de transformar-se en una guerra civil entre les classes enemigues". [6] Aquest procés ha començat a la revolució de febrer. La guerra mundial serà decisiva per a la revolució. Les pressions econòmiques que obligaven aquest conflicte entre les burgesies nacionals de Europa (i en relació amb això, la pressió política de britànics i francesos), posaran a les classes dirigents de Rússia en un carreró sense sortida , fent impossible una pau amb Alemanya. La impossibilitat d'aquesta pau, única mesura que hauria pogut frenar el descontentament popular, va impedir qualsevol reconciliació de les classes en conflicte i conduir a una dualitat de poders que només es va poder resoldre per mitjà d'una revolució.

En efecte, en el primer acte de la revolució han confluït tres forces:

  1. La monarquia tsarista, tradicionalista, "cap dels terratinents feudals, cap de la vella burocràcia i del generalat". [7]
  2. La burgesia, que posseeix el veritable poder econòmic, i que s'ha organitzat amb rapidesa des de 1905. [8]
  3. El Soviètic.

Al març, sota pressions dels generals i oficials de l'exèrcit, Nicolau II abdicà i es va formar un govern provisional de tipus burgès. Ambdós esdeveniments van ser forçats per la necessitat que un govern moderat aplaqués els vents de subversió i atorgués algunes concessions, a canvi de seguir sostenint la guerra amb els alemanys. Però, com apunta Lenin, l'abdicació del tsar no suposava de fet una contradicció en el règim (en tot cas, es tractava d'un desencontre merament transitori) sinó més aviat un tancament de files entre la burgesia que reclamava la seva hora, i les forces representades per la monarquia. A la pràctica, malgrat el seu discurs republicà, la burgesia necessitava mantenir el tracte amb la monarquia. Per això, la restauració encara amenaçava en l'horitzó.

Enfront de les forces del govern i de la monarquia, Lenin aposta aquí pel Soviet. El govern provisional és incapaç d'ignorar els interessos tant de la burgesia russa com del capital estranger representat pels governs de la Entente). Per tant, és incapaç de signar una pau amb Alemanya. El govern provisional tampoc pot enfrontar-se als terratinents i lliurar la terra als pagesos i als obrers del camp.

Sent així, l'única sortida possible per a aquesta situació passa pel Soviet, l'únic garant aleshores (i mentre durés la dualitat de poders) de la llibertat popular, i que manté al govern a la defensiva oferint concessions que intentin pal·liar el descontentament i la misèria que la guerra mundial encara provoca.

En definitiva, en aquesta època Lenin pensa en els termes següents:

  • expulsats els Romanov, tenim un Estat de tall burgès similar als de l'Europa occidental (i igualment militarista);
  • aquest Estat burgès, però, es troba amb les mans lligades perquè existeix una institució popular, el Soviet, que en Petrograd detenta el veritable poder i contra el qual l'Estat és incapaç d'imposar mitjançant la repressió; [9]
  • aquest poder, però, ha cedit voluntàriament fins ara el poder de l'Estat a la burgesia;

En aquestes condicions, la minoria bolxevic ha d'advocar perquè el Soviet avenç definitivament cap a l'apropiació del poder de l'Estat.

... " La veritat és sempre revolucionària "...

Lenin va haver d'utilitzar tota la seva influència per convèncer la majoria de la direcció del seu partit que havia arribat el moment de derrocar el govern per mitjà d'una nova revolució (la revolució d'octubre) que va portar al poder als bolxevics. Des de llavors i fins a la seva mort va encapçalar el govern revolucionari (president del Consell de Comissaris del Poble). Després de signar la pau amb Alemanya al Tractat de Brest-Litovsk (1918), es va haver d'enfrontar a la guerra civil i contra els anomenats blancs, que comptaven amb l'ajuda de les principals potències estrangeres. Va demostrar flexibilitat com a governant aprovant la Nova política econòmica (NEP) l'any 1921, que va suposar un retorn transitori al capitalisme per fer front al desgavell econòmic que havia suposat l'anomenat comunisme de guerra.

Va ser ferit en un atemptat (1918) que li deixà greus seqüeles. Va morir el 21 de gener de 1924 a causa d'un vessament cerebral. El seu cos embalsamat es troba al mausoleu de la Plaça Roja. Després de la seva mort es planteja el problema de la successió en la conducció del govern i el partit. Per a alguns el successor era clarament Trotski, encara que el mateix Lenin en el seu testament considerava que ni Trotski ni Stalin no eren aptes —aquest últim fortament criticat per concentrar l'autoritat—, i fins suggeria la remoció dels seus càrrecs en el partit.

El text del testament de Lenin, es va mantenir en secret fins a 1956. En el seu honor, entre 1924 i 1991 es va anomenar Leningrad la ciutat de Sant Petersburg.

[edita] Anecdotari

La seva frase "llibertat per a què?" s'esmenta sovint com una negació de la necessitat de llibertat però en realitat va dir "llibertat per a què, per a comprar pa o per acaparar blat" que té tot un altre sentit.

Després de la seva mort, i abans d'enbalsamar el seu cos, el cervell de Lenin va ser extret del seu cos per ordre dels líders soviètics, amb l'objectiu de què fos estudiat per localitzar les cèl·lules cerebrals que fèien d'ell un geni. Per portar a terme aquesta tasca va ser contractat el neuro-científic alemany Oskar Vogt. Vogt va publicar un article en 1929 on exposava que algunes neurones piramidals de la tercera capa del còrtex cerebral de Lenin eren més llargues d'allò usual. Tot i això, les autoritats soviètiques van considerar poc satisfactoris els resultats de l'estudi, i van encarregar a un equip soviètic que continuara investigant, malgrat que els resultats d'aquestes investigacions posteriors mai van ser publicats.

[edita] Topònims de Lenin

Vista de Sant Petersburg, Leningrad fins a 1991

Amb topònims de Lenin es fa referència a tots aquells topònims basats en el nom de Vladimir Lenin, ideòleg de la Revolució d'octubre i primer dirigent de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Des de la seva mort, en 1924, va ser homenatjat per noms de ciutats, places, muntanyes, etc., principalment a la Unió Soviètica i d'altres estats socialistes.

En dissoldre's la Unió Soviètica, en 1991, molts d'aquests aquests llocs van veure canviar els seus noms a l'anterior o a un altre diferent. A continuació es presenta un llistat dels principals llocs que porten o van portar el seu nom:

[edita] Ciutats i pobles

[edita] Districtes

  • Districte de Leninsky, en el Óblast de Moscú, Rússia

[edita] Carrers

Pràcticament tota ciutat i poble de la Unió Soviètica va tenir un carrer o avinguda anomenada Lenin o similar. Després de la dissolució, molts d'aquests carrers o avingudes van ser rebatejades però moltes d'altres conserven aquest nom, per la qual cosa una llista completa es torna improcedent. La següent llista és de vialitats fora de l'antic territori soviètic.

"Mestre i guia de la Revolució del proletariat, fundador del primer estat socialista del món." Avinguda Lenin a Luanda.

[edita] Altres llocs

[edita] Bibliografia

[edita] Obres fonamentals

Entre les més significatives de les obres de Lenin són:

  • A quina herència renunciem (1897)
  • El desenvolupament del capitalisme a Rússia (1899)
  • ¿Què fer ? (1902)
  • Un pas endavant, dos passos enrera (1904)
  • Dues tàctiques de la socialdemocràcia en la revolució democràtica (1905)
  • Materialisme i empiriocriticisme (1908)
  • Carles Marx (1914)
  • Tres fonts i tres parts integrants del marxisme (1914)
  • El dret de les nacions a l'autodeterminació (1914)
  • L'imperialisme, fase superior del capitalisme (1916)
  • El programa militar de la revolució proletària (1916)
  • Les tasques del proletariat en la present revolució (Tesis d'abril) (1917)
  • L'Estat i la revolució (1917)
  • La revolució proletària i el renegat Kautski (1918)
  • L'economia i la política en l'era de la dictadura del proletariat (1919)
  • La malaltia infantil del "esquerranisme" al comunisme (1920)
  • Carta al XIII Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica(testamentde Lenin) (1923)

[edita] Per llegir

[edita] Notes i referències

  1. ↑ Uliànovsk des de 1924 fins l'actualitat
  2. ↑ Gorki des de 1932 a 1990
  3. ↑ V. I. Lenin,Obres completes, t. 1. Moscou: Progreso, 1981, p. 573
  4. ↑ V . I. Lenin, "Cartes des de lluny", a Obres escollides en tres toms, t. 2. Moscou: Progreso, 1975, pp. 23.-24.
  5. ↑ V. I. Lenin,Op Cit., P. 24
  6. ↑ V. I. Lenin,Op Cit., P. 25
  7. ↑ V. I. Lenin,Op Cit .
  8. ↑ V. I. Lenin,Op Cit., P. 28
  9. ↑ La negativa per part dels soldats d'actuar contra els vaguistes de Petrograd, i la seva unió a la vaga el 27 de febrer -12 de març-, va ser una de les causes de la dimissió del govern, que va desembocar en la formació del primer govern provisional i en l'abdicació de Nicolás II

[edita] Vegeu també

Portal Portal de l'URSS

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
Commons
 Commons
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
Viccionari
 Viccionari
Viquidites
 Viquidites
Viquiespècies
 Viquiespècies.
Viquillibres
 Viquillibres
Wikinews-logo.svg
 Viquinotícies
Wikipedia-logo.svg
 [[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
Viquitexts
 Viquitexts
Viquiversitat
 Viquiversitat


Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir#Biografia

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Lenin»