Rosa Luxemburg
De Viquipèdia
Rosa Luxemburg (Polònia, 5 de març de 1871 - 15 de gener de 1919) fou una política revolucionària alemanya. Nascuda al si d'una família jueva de Zamosc, a la Polònia sota ocupació russa, era la petita de cinc germanes.
Taula de continguts |
[edita] Els inicis
Va estudiar a Varsòvia i el 1889 va haver de fugir a Suïssa per les seves activitats polítiques. Al seu exili contactà amb Gueorgui Plekhànov i Pavel Axelrod i el 1898 es doctorà en economia i dret. Poc després topà amb la socialdemocràcia russa per la qüestió de l'autodeterminació, adoptada com a punt pel partit rus, i que ella considerava que afeblia el moviment socialista internacional i tan sols ajudava a enfortir el poder de la burgesia en les nacions oprimides. Finalment trencà amb els socialistes polonesos que defensava obertament la independència, i creà el Partit Socialdemòcrata Polonès. En el nou partit Luxemburg destacà com a portantveu i teòrica, mentre que l'organització requeia el seu company Leo Jogiches.
[edita] Luxemburg i el revisionisme
El 1898 s'instal·là a Berlín, on adquirí la nacionalitat alemanya i entrà en el Partit Obrer Socialdemòcrata d'Alemanya, on defensà la posició revolucionària (Reforma o revolució, 1900) contra la tendència reformista d'Eduard Bernstein. Alhora que Luxemburg donava suport a l'activitat reformista (com a mitjà de la lluita de classes), l'objectiu d'aquestes reformes era una revolució completa. Insistia que reformes infinites suposarien un suport continu al domini burgès, molt més enllà de la possibilitat de construir una societat socialista mitjançant una revolució proletària. Luxemburg, juntament amb Karl Kautsky, ajudà a evitar aquest revisionisme de la teoria marxista en el partit socialista alemany.
[edita] Activitat revolucionària
El 1905 es va traslladar a Rússia, on defensà la teoria marxista del proletariat rus que dirigia la revolució socialista; en oposició als partits menxevic i social-revolucionari, però a favor del partit bolxevic. Va contribuir a l'aixecament revolucionari rus a Varsòvia, i fou empresonada per les autoritats russes. Més tard fou alliberada i tingué residència assignada a Finlàndia.
El 1906 va tornar a Alemanya i començà a defensar fortament la seua teoria de la vaga de masses com l'arma revolucionària més important del proletariat. Aquesta qüestió esdevingué el punt més important d'enfrontament del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, amb l'oposició principal d'August Bebel i Karl Kautsky, cosa que la deixà marginada dins del partit.
Abans de la Primera Guerra Mundial, Luxemburg escrigué L'acumulació del capital el 1913, una obra que explicava el moviment capitalista cap a l'imperialisme. Amb l'inici de la guerra, combaté fortament la posició social-xovinista del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya; que suposava el suport de l'agressió alemanya i de les annexions d'altres nacions. Aliada amb Karl Liebknecht, Luxemburg abandonà el Partit Socialdemòcrata, i participà en la formació del Grup Internacional, que aviat esdevindria la Lliga Espartaquista, en oposició al social-xovinisme, i defensaria que els soldats alemanys havien de girar les armes contra els llur govern i enderrocar-lo.
[edita] La revolta espartaquista
Les autoritats alemanyes la van detenir el 1915, l'alliberaren el 1916, i la detingueren altre cop al cap de tres mesos. Exclosa del partit socialdemòcrata, forma clandestinament el grup anomenat Spartacus, antecedent del partit comunista. El 8 de novembre de 1918 fou alliberada, ja amb la guerra al seu final, i passa a dirigir « Die Rote Fahne » (Bandera Roja), òrgan del seu grup. Poc després fundaria el Partit Comunista d'Alemanya.
El 15 de gener del 1919, en plena revolta espartaquista, Rosa Luxemburg, Karl Liebknecht, i Wilhelm Pieck, dirigents del Partit Comunista d'Alemanya, foren arrestats i duts per a ésser interrogats a l'Hotel Adlon de Berlín. Si bé no se sap que hi passà, llevat de la darrera frase, un relat diu que se'ls digué que se'ls traslladava; soldats alemanys escortaren Luxemburg i Liebknecht fora de l'edifici, i els estaborniren mentre sortien. Pieck aconseguí d'escapar, mentre els cossos inconscients de Luxemburg i Liebknecht foren silenciosament evacuats en un jeep de l'exèrcit. Els mataren a trets, i els llençaren al riu. Hom afirma que l'ordre la donà el socialdemòcrata Gustav Noske, encarregat de reprimir la rebel·lió.
[edita] Enllaços externs
- Tret de [1] (amb llicència GFDL).
