Jean Jaurès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean Jaurès

Jean Jaurès -en occità Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 1859 - París 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Exercí com a professor de filosofia a la universitat de Tolosa. Després d'haver passat per les files del Socialisme humanista, acceptà les teories del marxisme, i concebí un Socialisme marxista d'arrel humanista, amb finalitats essencialment ètiques. Cofundador del Partit Socialista Francès (1901), en fou diputat per Caramaus des del 1902 fins que morí; també fou fundador del diari "L'Humanité" (18 d'abril del 1904) i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit. El 1905 el Partit Socialista de França de Jules Guesde i el Partit Socialista Francès del mateix Jaurès es fusionaren per crear la Section Française de l'Internationale Ouvrière (SFIO).

No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa. Definí el patois com "la llengua d'un poble vençut", i va defensar l'ensenyament de les llengües regionals a l'escola, tot i que sense gaire èxit.

També va ser defensor de la llengua auxiliar internacional esperanto. Així, en 1907 i en ocasió del 7è Congrés de la Segona Internacional a Stuttgart va proposar, juntament amb un altre socialista francès, l'ús de l'esperanto en els documents oficials d'aquesta organització. La proposta va fracassar degut a l'oposició d'un socialdemòcrata alemany, fet que va provocar la protesta de figures com Edmond Privat, el qual destacava en una carta pública el contrast entre els principis dels socialistes internacionalistes i el seu comportament real.[1]

De les seves obres cal destacar l'Histoire Socialiste de la Repúblique Française (1901-08), en tretze volums. A L'armée nouvelle (1911) defensava un exèrcit popular preparat per a la defensa nacional. Fou assassinat per un militant d'Action Française dies abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, per la seva negativa a donar suport a un govern de concentració nacional amb els partits burgesos per fer front a la guerra contra les potències centrals. L'assassí de Jaurès, que fou indultat, fou executat el 1936 a Eivissa, on residia, per elements anarcosindicalistes.

Frase cèlebre[modifica | modifica el codi]

Tradició no vol dir preservar la cendra, sinó mantenir una flama viva.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Les Preuves (1898, sobre l'afer Dreyfus)
  • Études socialistes
  • Vers la république sociale
  • Prefaci a "L'application du système collectiviste" de L. Deslinières (1898)
  • Les Deux Méthodes (1900)
  • Notre but (1904)
  • La Révolution russe (1905)
  • L'Alliance des peuples
  • Conflit élargi (1912)
  • L'Armée Nouvelle 1914
  • Discours de Vaise 1914

Referències[2][modifica | modifica el codi]

  1. Fernández, Alberto. «El socialismo y la lengua universal» (en castellà). SAT en Hispanio. [Consulta: 23 de setembre de 2014].
  2. Blanc, Jòrdi. Jaurés e Occitània. Col·lecció Viure al País (en occità). Valdariás: Vent Terral, 1985, p. 222. ISBN 2.85936.044.0. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Jaurès Modifica l'enllaç a Wikidata