Llenguadoc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica d'Occitània.

Actualment, el seu territori tradicional està dividit entre quatre regions franceses: Llenguadoc-Rosselló (55.5%), Migdia-Pirineus (24.8%), Roine-Alps (13%) i Alvèrnia (6.7%). Limita al N amb el Lionès, a l'E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l'W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s'estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l'E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central.

Ocupa una superfície d'uns 42.700 km² i té uns 3.650.000 habitants (cens de 1999), dels quals 52% viuen a la regió de Llenguadoc-Rosselló, 35% a Migdia-Pirineus, 8% a Roine-Alps, i 5% a Alvèrnia. Comprèn els departaments d'Aude, Gard, Erau i Losera, i part del de l'Alta Garona (Tolosa). Llevat d'aquest territori forma, amb el Rosselló (departament dels Pirineus Orientals), una regió administrativa francesa.

El Llenguadoc històric

Orografia[modifica | modifica el codi]

El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga (d'uns 200 km) i estreta, que s'eixampla per les valls de l'Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris (garrigues) que pugen cap a terres altes (els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l'E). La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys. Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l'Aquitània (característiques atlàntiques), amb predomini de clima mediterrani; els estius són molt secs (amb temperatures que arriben a 40°C) i els vents són forts (tramuntana). Els rius principals són l'Aude, l'Orb, l'Erau, el Vidourle, l'Arieja, la Garona, el Gard i el Roine.

Llengua d'oc[modifica | modifica el codi]

Article principal: occità

El nom fa referència a la llengua occitana que es parla en aquesta regió i en altres veïnes. El nom de la llengua ve de la paraula oc que en occità medieval i actual significa , en contrast amb la llengua parlada més al nord o llengua d'oïl (pronunciat , ancestre del francès modern oui). El mot oc prové del llatí hoc (això), mentre que oïl es va derivar del llatí hoc ille.

Història[modifica | modifica el codi]

Des de l'antiguitat la regió fou colonitzada per diversos pobladors (grecs, ibers, lígurs i gals). Els romans hi fundaren la ciutat de Narbo Martius (Narbona), que donà el seu nom a la província narbonesa.

En el segle V els visigots feren de Tolosa una capital importantíssima, i conservaren l'essencial de la cultura antiga. A Arbuna els àrabs provaren d'establir un poder islamicocristià, però la invasió franca de Carles Martell desbaratà aquesta possibilitat. A la fi del s XII i a l'inici del XIII el comtat de Tolosa fou el centre d'una important renovació social. La croada contra els albigesos fou una guerra heroica i despietada: la civilització occitana fou anihilada, i Catalunya perdé els seus interessos polítics al nord de les Corberes. A partir del 1271, any que les terres de la regió foren annexades a la corona de França, el Llenguadoc visqué una vida provinciana especial i gaudí d'un estatut benèfic. Durant la Guerra dels Cent Anys, la revolta dels tuchins es va alçar contra les guarnicions d'anglesos i gascons que els atacaven.

Després d'haver estat, a l'edat mitjana, la terra del catarisme, fou, durant el segle XVI, un lloc de presència protestant. La revolta del governador de Montmorency (1632) contra el poder central i la guerra religiosa i social dels camisards el 1702 ensangonaren el país fins al s XVIII. El 1907 també hagué una important revolta de viticultors.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 43° 40′ N, 3° 10′ E / 43.667°N,3.167°E / 43.667; 3.167

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llenguadoc Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal d'Occitània