Corberes

El Puig de Burgarag, cim de les Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord. Aquestes muntanyes donen nom a una subcomarca del Rosselló i de la Fenolleda i a una subcomarca del Narbonès.

Les muntanyes

Partint del massís de Motomet amb el pic Berlès de 691 metres, la part sud constitueix el limit entre la Fenolleda i el Perapertusès, amb el coll de Sant Lluís de 687 metres, el puig de Bugarag de 1.231 metres (el punt més alt de les Corberes), el roc Serret de 960 metres (a l'est de les Gorges de Galamús) i la muntanya de Taug de 942 metres. A l'est les muntanyes són més baixes (el grup de muntanyes de Perellós, de 708 metres d'altura màxima), fins arribar als estanys de la costa, com l'estany de Salses. Al nord es troba la muntanya d'Alaric, de 595 metres, que domina la vall baixa del riu Aude. Se les considera part dels Pirineus, zona axial de plegament hercinià.

Les subcomarques

Hi ha almenys dues subcomarques naturals situades al voltant de les Corberes. Al nord, les Corbièras ocupa gran part del sud del Narbonès, amb capital a Narbona. Al sud, les terres al peu de la serralada són divides entre la Fenolleda i Rosselló, de Querbus fins a Espirà de l'Aglí, a més de dos pobles de l'Aude que se situen al vessant sud: Tuissan i Pasiòls. Aquesta comarca rep, igualment, el nom de Corberes.

Vegeu també

• Prepirineus