Garona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 42° 49′ 47.26″ N, 0° 43′ 50.03″ E / 42.8297944°N,0.7305639°E / 42.8297944; 0.7305639

Garona
France Toulouse3.jpg
La Garona a Tolosa
Recorregut de la Garona
Recorregut de la Garona
Cota del naixement 1.870 msnm
Naixement Pla de Beret, Vall d'Aran
Desembocadura Oceà Atlàntic
Longitud 647 km
Cabal mitjà a Bordeus 700 /s
Superfície de la conca 55.000 km²
Territoris de la conca Catalunya i França
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

La Garona[1] (en occità Garona, en francès Garonne, del llatí Garumna) és un riu d'Occitània que discorre per la Vall d'Aran i França. Amb una longitud de 647 km, la seva conca, de 55.000 km², permet un cabal mitjà a Bordeus de 700 m³/s.

Naixement[modifica | modifica el codi]

S'han proposat tres indrets diferents com a naixement del riu Garona. Tradicionalment els aranesos han establert el naixement a l'Uelh deth Garona (42° 42′ 34″ N, 0° 56′ 43″ E / 42.709494°N,0.945398°E / 42.709494; 0.945398), al Pla de Beret, a uns 1.870 m d'altitud, prop del punt on neix el Noguera Pallaresa. Aquí neix un rierol anomenat Beret-Garona que recorre 2.5 km fins a arribar al fons de la vall alta del Garona, prop d'Era Pleta de Vaquèira. A partir d'aquí el riu recorre 38 km fins a la frontera francesa a Pont de Rei, per un total de 40.5 km en terres araneses.

Una segona tesi és el circ Ratera-Saboredo (42° 36′ 26″ N, 0° 57′ 56″ E / 42.607295°N,0.965424°E / 42.607295; 0.965424), a uns 2.600 m d'altitud, on hi ha l'estany més alt de la capçalera del riu de Saboredo, tributari del riu de Ruda. Aquest punt és actualment considerat com a veritable origen de la Garona per múltiples experts[2][3][4][4][5] i compleix els criteris definits per la National Geographic Society i Smithsonian Institution que consideren que el naixement està situat al punt de la conca més distant de la desembocadura del riu, seguint tots els possibles recorreguts de l'aigua.[6] El curs d'aigua recorre 16 km des d'aquest origen fins a la confluència del riu de Ruda, també anomenat Ruda-Garona, amb el Beret-Garona, essent per tant un recorregut 13,5 km més llarg que la primera tesi. A la confluència, el Ruda-Garona té un cabal de 2.6 m3/s.[7][8]

Una tercera tesi situa el naixement al massís de la Maladeta, prop del pic d'Aneto, a la vall de Barrancs (42° 38′ 59″ N, 0° 40′ 06″ E / 42.6498°N,0.6683°E / 42.6498; 0.6683), a més de 2.300 m d'altitud. Les aigües del massís es precipiten al Forau d'Aigualluts (42° 40′ 00″ N, 0° 40′ 01″ E / 42.6666°N,0.6669°E / 42.6666; 0.6669), dolina situada la comarca aragonesa de la Ribagorça, i posteriorment discorren 4 km sota la Tuca Blanca de Pomèro fins a la Vall d'Aran, on ressorgeixen als Uelhs deth Joeu.[9] Aquest trajecte subterrani va ser suggerit pel geòleg Ramond de Carbonnières l'any 1787, però no va poder confirmat fins a l'any 1931, quan el francès Norbert Casteret va afegir tinta fluorescent al forat, i va observar el ressorgiment unes hores després a l'altre costat de la muntanya, als Uelhs deth Joèu (42° 40′ 51″ N, 0° 42′ 28″ E / 42.68092°N,0.7077°E / 42.68092; 0.7077), prop d'Artiga de Lin.[10][11] Atesa l'altitud superior d'aquest origen, en comparació amb la tesi de l'Uelh deth Garona, Casteret va considerar que el riu que neix al Pla de Beret és realment un afluent del Garona i no el Garona mateix. Després del ressorgiment el riu forma el que es coneix habitualment amb el nom de riu Joeu, que conflueix amb el riu principal a Es Bòrdes, a uns 800 m d'altitud. El Joeu aporta un cabal de 2.16 m3/s en comparació als 17.7 m3/s que aporta el riu principal.[7][8][12] Des d'Aigualluts fins a Es Bòrdes el Joeu recorre 12.4 km (i 16 més fins a la frontera francesa), fet que el fa menys llarg que el recorregut iniciat a Saboredo.

L'Enciclopèdia Catalana dóna com a origen de la Garona l'aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del Joeu,[1] a Es Bòrdes.

Curs[modifica | modifica el codi]

El riu es dirigeix cap a ponent i al nord tot travessant la Vall d'Aran. Després adopta un arc en direcció nord-oest que el duu a desembocar a l'oceà Atlàntic a través de l'estuari de la Gironda. En el seu recorregut travessa les ciutats de Tolosa i arriba al mar a Bordeus.

Principals afluents[modifica | modifica el codi]

Seguint el curs del riu es troben els següents afluents:

Afluents a la Vall d'Aran[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Garona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Datos sobre la vegetación y bioclima del Valle de Arán. Salvador Rivas-Martínez (member of the Spanish Royal Academy of Sciences, Manuel Costa (Professor of the Universitat de Valencia). Acta Bot. Barcinon. 45:473-499, 1998 «Enllaç».
  3. Soler i Santaló; La Vall d'Aran. Guía monográfica de la comarca; pág. 12. Barcelona, 1916.
  4. 4,0 4,1 Faura i Sans (M.); Sobre hidrología subterránea en los Pirineos Centrales de Aragón y Cataluña. Bol. de la Real Soc. de Hist. Nat, vom. XVI, pgs. 353-354. Madrid, 1916.
  5. Boletín del Centro Excursionista de Cataluña
  6. "most distant point (along watercourses from the river mouth) in the drainage basin from which water runs" (anglès)
  7. 7,0 7,1 «Acuíferos (castellà)».
  8. 8,0 8,1 Plan Hidrológico de la Cabecera del Río Garona - Documentación previa (castellà)
  9. Reynolds, Kev. Walks and Climbs in the Pyrenees. Milnthorpe, England: Cicerone Press, 2001, p. 208. ISBN 1852843284. 
  10. Casteret, Norbert. Ten Years Under the Earth. Mussey, Barrows (trans). London: J. M. Dent, 1939. 
  11. Lambert, Roger. «A propos de la Garonne Supérieure». A: Géographie du cycle de l'eau (en francès). Toulouse: Presses Universitaires du Mirail, 1996, p. 351. ISBN 9782858162734. «prouvant péremptoirement que la Garonne a sa vrai source et la plus importante dans les Monts Maudits, sur le versant Sud des Pyrénées ('proving conclusively that the Garonne has its true source, and the most important, in the Monts Maudits, on the southern slopes of the Pyrenees')» 
  12. «IBERPIX. Cartografía, Mapas, Imágenes y Ortofotos de España. Instituto Geográfico Nacional».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garona