Imperialisme

De Viquipèdia

Aquest article és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.

L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors.

Taula de continguts 1 Exemple il·lustratiu 2 Causes de l'imperialisme 3 Conseqüències 3.1 Demogràfiques 3.2 Econòmiques 3.3 Socials 3.4 Polítiques 3.5 Culturals 3.6 Geogràfiques 3.7 Ecològiques 4 Vegeu també 5 Referències

[edita] Exemple il·lustratiu

La crisi de 1873^[1] va provocar el descens dels preus, i amb això el proteccionisme, és a dir, la protecció dels productes propis de cada país prohibint l'entrada d'articles estrangers o gravant-los amb impostos. Això va donar lloc a la necessitat de trobar nous mercats que no estiguessin controlats per l'esmentat sistema. D'altra banda potències capitalistes europees com Anglaterra, els Països Baixos i Bèlgica necessiten donar sortida al seu excedent de capital i ho fan invertint-lo en països d'altres continents establint préstecs, implantant ferrocarrils, instal·lant ports, etc. A més aquests països necessiten buscar matèries primeres per a les seves indústries ja que ja comencen esgotar-se o a escassejar a Europa.

La relació amb els països de l'imperi (nom tradicional d'aquest conjunt de territoris sota un matreix poder) és sempre asimètrica, ja que els conquerits han de renunciar progressivament a les seves normes i costums per adoptar el patró dominant, sota pena de guerra o sanció tàcita.

[edita] Causes de l'imperialisme

• Causes econòmiques: Les colònies són nous mercats i compleixen les següents funcions econòmiques per a les potències industrials.

• Proporcionen matèries primeres molt barates (per exemple, la Indoxina Francesa proporcionava cautxú per a la indústria automobilística francesa).

• Tenen abundància de terres verges per ser explotades per emigrants europeus (per exemple, els Dominis Britànics a Austràlia o Canadà).

• La població indígena pot consumir molts productes europeus (per exemple, l'enorme població de l'Índia colonial forçada a consumir productes tèxtils britànics).

• Les colònies són llocs on els capitals invertits aconsegueixen un gran rendibilitat (per exemple, els britànics obtenen molts beneficis invertint capital a construir ferrocarrils xinesos).

• Causes polítiques: Conquerir colònies pot ser una manifestació de prestigi polític i demostració de força. A vegades, els conflictes polítics entre les potències no es produeixen a Europa, sinó a l'Àfrica o Àsia (per exemple, Alemanya i França es juguen el seu prestigi polític al lluitar pel control del Marroc el 1906). Per tant, les causes polítiques són el poder polític a escala internacional esmentat, i també el poder militar, és a dir, la utilització de les colònies com un factor estratègic.

• Causes ideològiques: Les causes ideològiques es centren en la defensa de la superioritat de la raça blanca que imperava llavors. Aquesta concepció racista donava peu a molts projectes per part dels països més avançats, que creien que havien d'anar a ajudar als països pobres perquè aquests pujéssin al carro del desenvolupa-ment. Els motius que donaven aquests països més rics, eren, com hem dit, que ells eren superiors i, per aquest motiu, havien de difondre la cultura, la religió i la civilització europees i nord-americanes per la resta del món, ja que aquestes eren "les correctes". A més, els europeus consideraven que l'home blanc tenia "la responsabilitat" de civilitzar els pobles inferiors mitjançant la instrucció i l'educació. En aquesta tasca va destacar l'activitat missionera de l'església cristiana.

• Causes demogràfiques: Finalment, també cal destacar l'anomenat factor demogràfic. El gran creixement natural que va experimentar la població d'Europa, fruit del fort descens de la mortalitat i el manteniment a nivells molt alts de la natalitat, va generar un flux migratori important, i la possibilitat de comptar amb territoris colonials on establir aquesta població va contribuir a desenvolupar les polítiques d'expansió imperialista, és a dir, a conquerir territoris on poder portar aquest excedent de població. Per tant, el factor demogràfic va ser un motiu més perquè els governs de les potències europees iniciéssin les polítiques imperialistes que van dur a terme.

[edita] Conseqüències

[edita] Demogràfiques

En general, la població va patir un increment en disminuir la mortalitat, per la introducció de la medicina moderna occidental i mantenir una alta natalitat. Això es va traduir en un desequilibri entre població i recursos, que encara avui dia persisteix. No obstant això, en algunes zones, la població autòctona va patir una dràstica reducció (especialment durant la primera fase de l'imperialisme), com a conseqüència de la introducció de malalties desconegudes (verola, grip, etc). En altres llocs, la població indígena va ser simplement substituïda per colons estrangers.

[edita] Econòmiques

L'explotació econòmica dels territoris adquirits va fer necessari l'establiment d'unes mínimes condicions per al seu desenvolupament. Es van crear infraestructures (ports, ferrocarrils) destinats a donar sortida a les matèries primeres i agrícoles que anaven destinades a la metròpoli. Les colònies es van convertir en proveïdores del necessari per al funcionament de les indústries metropolitanes, mentre aquestes col·locaven els seus productes manufacturats en els dominis.

L'economia tradicional, basada en una agricultura autosuficient i de policultiu, va ser substituïda per una altra d'exportació, en règim de monocultiu, que va provocar, en gran mesura, la desaparició de les formes ancestrals de produir i l'extensió de conreus com el cafè, el sucre, el cacau, el cautxú o el te, que van alterar el paisatge.

[edita] Socials

Les conseqüències socials es van manifestar a la instal·lació d'una burgesia de comerciants i funcionaris procedents de la metròpoli que van ocupar els nivells alts i mitjans de l'estructura colonial. En alguns casos, s'assimilen determinats grups autòctons dins de la cúspide social. Es tractava de les antigues elits dirigents i de membres de determinats cossos de l'exèrcit o la funció pública colonial. En ambdós casos l'assimilació va ser acompanyada d'una profunda occidentalització. Quan, arran del procés de descolonització, comencen a sorgir estats a partir del que van ser colònies, aquests grups socials ocuparan una posició rellevant en l'administració i el govern dels nous països (ex. Gandhi a l'Índia). Al costat d'aquestes minories, la immensa majoria de la població autòctona va patir un generalitzat procés de proletarització que es va constituir en una inesgotable font de mà d'obra barata destinada a atendre la creació d'infraestructures i al treball en l'agricultura de plantació.

[edita] Polítiques

Els territoris dominats van patir un major o menor grau de dependència respecte a la metròpoli, en funció del tipus d'organització administrativa que els va ser imposat. Tanmateix, aquesta dependència no va estar exempta de conflictes, que van ser el germen d'un antiimperialisme protagonitzat generalment per les classes mitjanes natives occidentalitzades, que reclamaven la presa en consideració de les tradicions autòctones. Això es va canalitzar a través de les premisses del joc democràtic que les metròpolis defensaven per si mateixes però que negaven a les seves colònies: llibertat, igualtat, sobirania nacional, etc. Un exemple primerenc on es plasma l'esperit d'aquests moviments és el naixement del Partit del Congrés a l'Índia, liderat per Mohandas K. Gandhi, que va estendre la seva base entre les membres més humils de la societat colonial.

[edita] Culturals

L'imperialisme va conduir a la pèrdua d'identitat i de valors tradicionals de les poblacions indígenes i a la implantació de les pautes de conducta, educació i mentalitat dels colonitzadors. Així mateix, va suposar l'adopció de les llengües dels dominadors (especialment l'anglès i el francès). Això va arrossegar a una forta aculturació. La religió cristiana (catòlica, anglicana, protestant, etc.) Va desplaçar als credos preexistents en moltes zones d'Àfrica o bé es va fusionar amb aquestes creences, conformant doctrines de caràcter sincrètic. Tanmateix, a Àsia i el món musulmà el resultat de l'evangelització va ser menor que en l'Àfrica negra, en estar allà fermament arrelades antigues religions, complexes i molt estructurades.

[edita] Geogràfiques

Els mapes polítics es van veure alterats per la creació de fronteres artificials que no tenien res a veure amb la configuració preexistent i que van suposar la unió o divisió forçada de grups tribals i ètnics diferents, provocant innombrables conflictes polítics socials i ètnics, que persisteixen avui dia.

[edita] Ecològiques

La introducció de noves formes d'explotació agrícola i inèdites espècies vegetals i animals van provocar la modificació o destrucció dels ecosistemes naturals. Així, per exemple, el bisó va ser gairebé exterminat a les praderies americanes; el conill es va convertir en una autèntica plaga després de la seva introducció a Austràlia, on mancava de depredadors naturals; les grans selves tropicals van ser objecte de desforestació causada per la sobreexplotació fustera i la introducció dels monocultius de plantació; els rius van ser contaminats amb residus procedents dels sistemes d'extracció de metalls preciosos i altres residus procedents de la mineria.

[edita] Vegeu també

• Colonialisme

[edita] Referències