Hannah Arendt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la filòsofa i politòloga alemanya d'origen jueu. Si cerqueu la pel·lícula biogràfica, vegeu Hannah Arendt (pel·lícula).
Hannah Arendt
Hannah Arendt - Retrato.png
Hannah Arendt
Filosofia occidental Filosofia contemporània
Naixement:

Linden, Hannover, (Alemanya)

14 d'octubre de 1906
Mort:

Ciutat de Nova York, (EUA)

4 de desembre de 1975 (als 69 anys)
Escola/tradició filosòfica: Filosofia política, Fenomenologia
Vegeu el Portal:Filosofia

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Ciutat de Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, perquè la filosofia concerneix a l'home en singular. Ella va enfocar el seu treball des de la perspectiva que els homes i no l'home habiten la terra.

Entre les obres que escriví destaquen Els orígens del totalitarisme, on reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme...) i l'obra Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser molt polèmica, ja que en ella feia pública la col·laboració amb els nazis dels Consells Jueus durant l'Holocaust.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Segell del servei de correus d'Alemanya, 1988

Extracte de la seva biografia:[1]

  • 1906- Hannah Arendt neix el 14 d'octubre a Linden (integrat actualment a Hannover), Alemanya, filla única de pares jueus d'origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç.
  • 1924-28- Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç.
  • 1929- Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl JaspersEl concepte de l'amor a Sant Agustí. Es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Frankfurt.
  • 1933-1935- És inhabilitada per l'ensenyament en universitats alemanyes per ser jueva. Coneix Rahel Varnhagen, a la qual dedica l'obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina.
  • 1935-1940- Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la Lliga Internacional Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 a l'Agència Jueva de París. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix a Sartre i Walter Benjamin.
  • 1940-1941- És deportada al camp de Gurs el 1940. Gràcies al seu espòs, aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units.
  • 1941-1945- Comença a col·laborar amb el setmanari alemany "Aufbau". El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva Europea.
  • 1949-1950- Es converteix en directora de l'Organització per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva.
  • 1951-1953- Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens del totalitarisme. La tercera part es publica sota el títol El sistema totalitari, el 1972. La primera part el 1973 titulada Contra l'antisemitisme, i la segona, L'imperialisme, el 1982. Obté la nacionalitat americana.
  • 1954-1960- S'edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició humana, el 1958. El 1960 obté el Premi Lessing, d'Hamburg.
  • 1961-1962- Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix pel "New Yorker" el procés contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo.
  • 1963-1969- Els seus articles sobre el procés de Eichmann es reuneixen en el seu polèmic llibre Eichmann a Jerusalem. És acusada de deshonrar el judaisme. "Nouvel Observateur" reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el títol "Hannah Arendt és nazi?". Els moviments estudiantils descobrixen i donen suport a De la mentida a la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger Mélanges.
  • 1970-1975- Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un atac de cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.

Notes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]