Hannah Arendt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la filòsofa i politòloga alemanya d'origen jueu. Si cerqueu la pel·lícula biogràfica, vegeu «Hannah Arendt (pel·lícula)».
Hannah Arendt

Hannah Arendt
Naixement

Linden, Hannover, (Alemanya)

14 d'octubre de 1906
Mort

Ciutat de Nova York, (EUA)

4 de desembre de 1975 (als 69 anys)
Era Filosofia contemporània
Regió Filosofia occidental
Escola/tradició filosòfica Filosofia política, Fenomenologia
Interessos Ciències polítiques

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Ciutat de Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, perquè la filosofia concerneix a l'home en singular. Ella va enfocar el seu treball des de la perspectiva que els homes i no l'home habiten la terra.

Entre les obres que va escriure destaquen Els orígens del totalitarisme, on reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme...) i l'obra Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser molt polèmica, ja que hi feia pública la col·laboració amb els nazis dels Consells Jueus durant l'Holocaust.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Segell del servei de correus d'Alemanya, 1988

Extracte de la seva biografia:[1]

  • 1906- Hannah Arendt neix el 14 d'octubre a Linden (integrat actualment a Hannover), Alemanya, filla única de pares jueus d'origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç.
  • 1924-28- Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç.
  • 1929- Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl JaspersEl concepte de l'amor a Sant Agustí. Es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Frankfurt.
  • 1933-1935- És inhabilitada per a l'ensenyament en universitats alemanyes, per ser jueva. Coneix Rahel Varnhagen, a la qual dedica l'obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina.
  • 1935-1940- Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la Lliga Internacional Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 a l'Agència Jueva de París. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix a Sartre i Walter Benjamin.
  • 1940-1941- És deportada al camp de Gurs el 1940. Gràcies al seu espòs, aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units.
  • 1941-1945- Comença a col·laborar amb el setmanari alemany "Aufbau". El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva Europea.
  • 1949-1950- Es converteix en directora de l'Organització per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva.
  • 1951-1953- Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens del totalitarisme. La tercera part es publica sota el títol El sistema totalitari, el 1972. La primera part el 1973 titulada Contra l'antisemitisme, i la segona, L'imperialisme, el 1982. Obté la nacionalitat americana.
  • 1954-1960- S'edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició humana, el 1958. El 1960 obté el Premi Lessing, d'Hamburg.
  • 1961-1962- Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix per al "New Yorker" el procés contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo.
  • 1963-1969- Els seus articles sobre el procés de Eichmann es reuneixen en el seu polèmic llibre Eichmann a Jerusalem. És acusada de deshonrar el judaisme. "Nouvel Observateur" reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el títol "Hannah Arendt és nazi?". Els moviments estudiantils descobrixen i donen suport a De la mentida a la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger Mélanges.
  • 1970-1975- Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un atac de cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.

Notes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]