Gilbert Keith Chesterton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gilbert Keith Chesterton
Naixement 29 de maig de 1874
Londres, Regne Unit
Mort 14 de juny de 1936 (als 62 anys)
Beaconsfield (Anglaterra)
Ocupació periodista, novel·lista, assagista
Gènere Fantasia, apologètica cristiana, ficció mística, poesia
Influències de el cristianisme, el catolicisme, Tomàs d'Aquino, George MacDonald, William Blake, Charles Dickens, Robert Browning, Robert Louis Stevenson, Hilaire Belloc
Va influir a C. S. Lewis, J. R. R. Tolkien, Franz Kafka, George Bernard Shaw, Marshall McLuhan, Graham Greene, Evelyn Waugh, Jorge Luis Borges, David Dark, Gabriel García Márquez, Karel Čapek, Ernest Hemingway, Agatha Christie, Ronald Knox, Anthony Burgess, E. F. Schumacher, Orson Welles, Dorothy Day, Brian McLaren, R. A. Lafferty, Philip Yancey, Rich Mullins, Terry Pratchett, J. K. Rowling, Neil Gaiman, Gene Wolfe, Alan Watts, Don Miller, Garry Wills, Susanna Clarke, Carl Amery, Hannah Arendt, Slavoj Žižek, Aka Morchiladze

Gilbert Keith Chesterton, (Londres, Regne Unit, 29 de maig de 1874 – Beaconsfield, 14 de juny de 1936), més conegut com a G.K. Chesterton, va ser un escriptor anglès.[1] Va publicar obres sobre filosofia, ontologia, poesia, obres de teatre, articles periodístics, lectures públiques i debats, crítiques de literatura i d'art, biografies, apologètica cristiana i ficció, incloent-hi fantasia i novel·la negra. Chesterton va ser anomenat el "príncep de la paradoxa".[2]

Biografies[modifica | modifica el codi]

Nascut a Campden Hill, Kensington, Londres, Chesterton va ser educat a la St Paul's School. Va estudiar a la Slade School of Art per a ser il·lustrador i va cursar classes de literatura al University College de Londres, però no es va graduar en cap dels dos. L'any 1896 Chesterton va començar a treballar per a l'editorial Redway, i T. Fisher Unwin, fins a l'any 1902. Durant aquest període, va començar a treballar en periodisme com a crític d'art i de literatura independent. Va contraure matrimoni amb Frances Blogg l'any 1901. L'any següent va començar amb una columna d'opinió setmanal al diari Daily News, l'any 1905 al The Illustrated London News, publicació en què va escriure durant els 30 anys següents.

Segons Chesterton de jove estava fascinat per l'ocult i, juntament amb el seu germà Cecil, va experimentar amb taules Ouija.[3] Tot i així, fent-se més gran es va convertir en cristià, primer anglicà i després, l'any 1922, catòlic.[4]

Chesterton va mostrar un gran interès i talent per l'art. Volia ser artista i la seva manera d'escriure mostra una visió que convertia idees abstractes en imatges concretes i memorables. Fins i tot les seves obres de ficció semblen ser paràboles camuflades. El pare Brown (Father Brown) sempre corregeix la visió errònia de la gent desconcertada a l'escena del crim, i al final se'n va amb el criminal a exercir el seu rol sacerdotal de reconeixement i penediment.

Chesterton era un home alt, 1,93 cm, i corpulent, va pesar 133 kg. Quan va dir al seu amic George Bernard Shaw: "Mirant-te a tu, un té la sensació que Anglaterra estigui patint fam", la replica de Shaw va ser: "Mirant-te a tu, tothom pensaria que en siguis la causa."[5]

Chesterton tenia la tendència d'oblidar on s'havia de dirigir i de no arribar a temps al tren que l'havia de portar allà. Està documentat que en diferents ocasions va enviar un telegrama a la seva dona Frances des d'una localitat llunyana (i equivocada), escrivint una cosa com ara: "Sóc a Market Harborough. On hauria de ser?", a la qual ella contestaria "A casa."[6] De resultes d'aquests problemes de memòria i del fet que Chesterton de nen era extremadament maldestre, hi ha hagut especulacions que Chesterton tenia dispràxia de desenvolupament sense diagnosticar.[7]

A Chesterton li encantava el debat. Sovint debatia pública i amablement amb personatges com ara George Bernard Shaw, H. G. Wells, Bertrand Russell i Clarence Darrow. Segons la seva autobiografia, ell i Shaw van fer de vaquers en una pel·lícula muda que no es va arribar a estrenar mai.

Chesterton va morir d'una insuficiència cardíaca congestiva al matí del 14 de juny del 1936 a casa seva a Beaconsfield, Buckinghamshire. Està enterrat al cementiri catòlic d'aquesta localitat.

Obra[modifica | modifica el codi]

Chesterton va escriure vora vuitanta llibres, centenars de poemes, vora dues-centes narracions curtes, quatre mil assaigs i diferents obres de teatre. Era un crític literari i social, historiador, dramaturg, novel·lista, teòleg i apologista catòlic, polemista i autor de novel·la negra. Era columnista i va escriure articles de l'Encyclopædia Britannica, incloent-hi el referent a Charles Dickens i una part de l'article sobre humor de la 14a edició (1929). El seu protagonista més conegut és el sacerdot detectiu Father Brown, del qual va escriure una cinquantena de narracions publicades en català amb el títol Els relats del pare Brown (RBA, 2013). La seva novel·la més coneguda és L'home que fou dijous (Rosa dels Vents, 1936). Ja era un cristià convençut molt abans de fer-se membre de l'església catòlica i a molts passatges de la seva obra hi apareixen temes i simbolisme cristians. Altres novel·les i relats curts de Chesterton són: El club dels negocis estranys (Laertes, 1990. Traducció al català de Carles Urritz i Carme Gironès), L'assassí moderat (Laertes, 1993. Traducció de Carles Urritz i Carme Gironès) i El bocamoll honrat (Laertes, 1994. Traducció de Carles Urritz i Carme Gironès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Obituary Variety, June 17, 1936.
  2. Douglas, J.D.G.K. Chesterton, the Eccentric Prince of Paradox, 24 May 1974.
  3. Autobiography, Chapter IV
  4. G.K. Chesterton's Conversion Story
  5. Cornelius, Judson K. Literary Humour. Mumbai: St Paul's Books, p. 144. ISBN 8171083749. 
  6. Ward, Maisie. Gilbert Keith Chesterton, Chapter XV. Sheed & Ward. 1944.
  7. Biggs, Victoria, Caged in Chaos, Chapter I, Jessica Kingsley, 2005.