Martin Heidegger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martin Heidegger

Martin Heidegger (Messkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany que destacà per a les aportacions en el camp de la metafísica així com per la seva intervenció en el naixement d'una nova visió filosòfica del món: l'existencialisme. Era un catòlic convençut i simpatitzava amb el feixisme hitlerià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg el 1915. Després va ensenyar durant un període 1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com professor de filosofia.

1933-1945: nacionalsocialista convençut[modifica | modifica el codi]

El 1933 va afiliar-se al partit nazi NSDAP i quedar membre fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. A la seva afiliació va declarar: «Sóc de descèndència alemanya i lliure de qualsevol sang jueu o de color.»[1] Va esdevenir rector de la Universitat de Friburg. En una crida als estudiants alemanys del 3 de novembre següent perseverà: «No són teoremes o idees les regles del vostre ésser. El Führer (Adolf Hitler) mateix i només ell és la vostra llei, ell és la realitat d'avui i del futur».[1] L'11 de novembre va ser un dels organitzadors i oradors d'una celebració festiva de la revolució nacionalsocialista amb el tema «Amb Adolf Hitler per a l'honor, la llibertat i el dret del poble alemany» a Leipzig, a la qual ell i centenars de professors van subscriure una prometença al Führer.[2] Heidegger era molt influenciat per les teories de Plató, de La República sobre l'estat ideal, dirigit per una oligarquia de filòsofs, i veia en Hitler un coreligonari per a realitzar aquest ideal en una forma moderna.

El 27 d'abril va donar la seva dimissió de rector, per què no hauria obtingut prou suport per a la seva política universitària, ni a l'institut, ni al NSDAP. No va ser, com ell va pretendre ulteriorment, per què no volia suportar la política universitària nacionalsocialista, però per què segons ell, aquesta política no anava prou lluny en no acceptar el seu projecte ambiciós de crear una acadèmia central per a la formació filofòfica i ideològica dels docents. La controvèrsia si era una nazi convençut o només un oportunista queda viua fins a avui.[3] Segons els uns, com Habermas mai no va separar-se de la seva opció política del 1934, segons el seu fill Hermann, les frases pro-nazi eren una forma de camuflatge per tal d'enganyar els agents de la polícia segreta que controlaven els seus cursos i de poder exercir així una «resistència espiritual» al règim.[4] Segons Hugo Ott, aquesta tesi de defensa és una llegenda i una ofensa a totes les persones que van resistir realment, en arriscar la seva vida.[5]

1945-1979: filosof admirat pels uns, execrat pels altres[modifica | modifica el codi]

El 1945 fou destituït com a docent a Friburg, després de l'alliberament d'Alemanya pels aliats després de la Segona Guerra Mundial.[1] En una Alemanya que volia oblidar el seu passat feixista, l'any 1952 es reincorporà, si bé la seva activitat acadèmica fou ja molt menys constant. Encara que rebé d'alguns dels seus deixebles, com Herbert Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof desestimà el consell i mai no va voler desdir-se de les seves posicions. En una resposta a Marcuse va equiparar l'expulsió dels alemanys dels territoris del Reich cedits després de la guerra a Polònia, Rússia i Txecoslovaquia amb la sort del jueus a l'holocaust.[1]

La seva filosofia[modifica | modifica el codi]

La casa on Heidegger es va criar a Meßkirch
Tomba de Martin Heidegger

L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament:

  • Moment que se serveix de l'analítica existencial com a instrument o "prolegomen" per a una nova metafísica.
  • Un segon període al qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.

En conseqüència, en ambdós períodes hi ha un mateix objectiu unificador: l'elaboració d'un nou concepte de l’"ésser". El primer ve marcat per la seva principal obra, L'ésser i el temps (1927), que fa un estudi de l'existència humana en el qual confluïxen tres tradicions filosòfiques: historicisme (Dilthey), irracionalisme (Kierkegaard) i fenomenologia (Husserl).

En la segona etapa del seu pensament, el filòsof estudia la història de la metafísica com procés d'oblit de l'ésser, des de Plató, i com caiguda inevitable en el nihilisme (quan es pensa l'ens tan sols, aquest acaba per aparèixer buit).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ernst Klee, «Heidegger, Martin», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 237-238, ISBN 978-3-596-16048-8 (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945) (alemany)
  2. AA.VV., Bekenntnis der Professoren an den deutschen Universitäten und Hochschulen zu Adolf Hitler und dem nationalsozialistischen Staat. Überreicht vom Nat.-soz. Lehrerbund Deutschland, Gau Sachsen. Mit Übersetzung in engl., ital., franz. u. span. Sprache., Dresden, Ed. W. Limpert, 1933, 136 pàgines (en català: Prometença de professors a les universitats i escoles superiors d’Alemanya a Adolf Hitler i l’Estat nacionalsocialista, lliurada per l’Associació de professors nacionalsocialista, gau Saxònia. Amb traducció en anglès, italià, francès i castella.)
  3. Gesetz Nr. 104 zur Befreiung von Nationalsozialismus und Militarismus' (alemany) Text complet del decret
  4. «Auch mein Vater hat Widerstand geleistet.» Hermann Heidegger en una intervista per Antonio Gnoli i Franco Volpi al diari italià La Repubblica.
  5. Hugo Ott, Martin Heidegger, Theorie und Gesellschaft Ed. Campus, 1988, 355 pàgines, ISBN 9783593340357

Bibliografia secundària[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Heidegger