Jürgen Habermas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Habermas al 2007.
Habermas (al fons a la dreta, juntament amb Theodor Adorno i Max Horkheimer el 1964 a Heidelberg.

Jürgen Habermas (Düsseldorf, 18 de juny de 1929) és un pensador, filòsof i professor alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar filosofia, psicologia, literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga, Zuric i Bonn, on va defensar la seva tesi doctoral sobre Friedrich Schelling. De 1956 a 1959 va ser ajudant i col·laborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961 va defensar la seva habilitació, centrada en el concepte del públic Öffentlichkeit. Entre 1964 i 1971 va exercir com professor en la Universitat de Frankfurt, i es converteix en un dels principals representants de la Teoria Crítica. De 1971 a 1983 es va ocupar com a director de l'Institut Max Planck per a la "investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic".

L'any 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys. El 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials. També va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Si bé la seva obra i pensament estan fundats en la Teoria Crítica de l'Escola de Frankfurt, té profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. El seu treball s'enfoca en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. Altres temes importants de les seves anàlisis són la democràcia i la primacia de la llei en un context crític social evolutiu arrelat en la política contemporània, especialment de l'Alemanya actual.

En la seva tesi Història i crítica de l'opinió pública (o Transformació Estructural de la Publicitat) dóna solidesa al concepte d'opinió pública i recupera la visió eminentment democràtica del mateix amb la seva distinció entre opinió pública manipulada i opinió pública crítica.

Considera que la racionalitat contemporània és una raó discursiva, basada en la intercomunicació, indispensables per a la convivència i el progrés humà. L'ordre del món, doncs, rau en la societat que conviu i no solament en la natura com pensaven els filòsofs antics. Això s'aplica a una nova proposta de divisió de les ciències:[1] les ciències empíriques, preocupades per l'objectivitat; les ciències històriques o de l'hermenèutica, que cerquen un acord intersubjectiu i les ciències per a l'emancipació humana que es basen en la veritat com a consens i la crítica dels sistemes que oprimeixen l'individu fins a assolir la seva llibertat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jürgen Habermas

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Encyclopaedia Herder. «Habermas». [Consulta: 8 febrer 2014].