Jürgen Habermas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Habermas al 2007
Habermas (al fons a la dreta, juntament amb Theodor Adorno i Max Horkheimer el 1964 a Heidelberg.

Jürgen Habermas (Düsseldorf, 18 de juny del 1929) és un pensador, filòsof i professor alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar filosofia, psicologia, literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga, Zuric i Bonn, on va defensar la seva tesi doctoral sobre Friedrich Schelling. Del 1956 al 1959, va ser ajudant i col·laborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961, va defensar la seva habilitació, centrada en el concepte del públic Öffentlichkeit. Entre 1964 i 1971, va exercir com a professor en la Universitat de Frankfurt, i es converteix en un dels principals representants de la teoria crítica. Del 1971 al 1983, es va ocupar com a director de l'Institut Max Planck per a la "investigació de les condicions de vida del món tecnicocientífic".

L'any 2001, va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys. El 2003, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials. També va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Si bé la seva obra i pensament estan fundats en la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt, té profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. El seu treball s'enfoca en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. Altres temes importants de les seves anàlisis són la democràcia i la primacia de la llei en un context crític social evolutiu, arrelat en la política contemporània, especialment de l'Alemanya actual.

En la seva tesi Història i crítica de l'opinió pública (o Transformació estructural de la publicitat) dóna solidesa al concepte d'opinió pública i recupera la visió eminentment democràtica d'aquest amb la seva distinció entre opinió pública manipulada i opinió pública crítica.

Considera que la racionalitat contemporània és una raó discursiva, basada en la intercomunicació, indispensable per a la convivència i el progrés humà. L'ordre del món, doncs, rau en la societat que conviu i no solament en la natura, com pensaven els filòsofs antics. Això s'aplica a una nova proposta de divisió de les ciències:[1] les ciències empíriques, preocupades per l'objectivitat; les ciències històriques o de l'hermenèutica, que cerquen un acord intersubjectiu i les ciències per a l'emancipació humana que es basen en la veritat com a consens i la crítica dels sistemes que oprimeixen l'individu fins a assolir la seva llibertat.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jürgen Habermas Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Encyclopaedia Herder. «Habermas». [Consulta: 8 febrer 2014].