Carlo Maria Martini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carlo Maria Martini S.I.
Cardenal de l'Església Catòlica
CardinalCMMartini2.jpg
El cardenal Carlo Maria Martini el 1992
St. Martini.jpg
Pro veritate adversa diligere
Dades personals
Ordenació sacerdotal 13 de juliol de 1952
pel cardenal Maurilio Fossati
Consagració episcopal 6 de gener de 1980
per Joan Pau II
Proclamació cardenalícia 2 de febrer de 1983
per Joan Pau II
Cardenal prevere de Santa Cecília
Nascut 15 de febrer de 1927
Torí, Piemont
Mort 31 d'agost de 2012 (als 85 anys)
Gallarate, Llombardia
Fitxa a catholic-hierarchy.org

Carlo Maria Martini (Torí, 1927 - Gallarate, 2012) va ser un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 15 de febrer de 1927 a Torí, Piemont, entrà a formar part de la Companyia de Jesús el 1944 i va ser ordenat sacerdot el 1952. Obtingué el doctorat en teologia el 1958, per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Des d'aquell moment anà escalant posicions dins del seu orde i de l'Ésglésia. El 1962 passà ser membre de l'Institut Bíblic Pontifical, el 1969 fou nomenat rector d'aquesta institució. El 1978 va ser nomenat rector la Pontifícia Universitat Gregoriana pel papa Pau VI.

El desembre de 1979 el papa Joan Pau II el nomenà arquebisbe de Milà, càrrec del qual prengué possessió el gener de 1980 i que exercí fins al 2002. El mateix Joan Pau II el nomenà cardenal del títol de Santa Cecilia el 1983, i entre 1987 i 1993 fou president de la Conferència Episcopal Europea.

El 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

El 2002 renuncià reglamentàriament al seu càrrec d'arquebisbe de Milà per haver arribat als 75 anys, i el succeí en aquesta arxidiòcesi el cardenal Dionigi Tettamanzi. A la mort de Joan Pau II, Martini era tingut per un dels papables en el Conclave de 2005 com a màxim exponent de l'ala progressista de l'Església. En aquest conclave, però, fou elegit Joseph Ratzinger, que passà a regir l'església amb el nom de Benet XVI, i del qual hom diu que precisament Martini fou un dels "grans electors".

Residí a Jerusalem, on es dedicà a la interpretació de textos bíblics, i es convertí en un dels experts en el Nou Testament. L'any 2007 perdé la condició d'elector del papa perquè havia fet vuitanta anys.

Al llarg de la seva vida escrigué més de 50 llibres, entre ells In cosa crede chi non crede? (2000) amb Umberto Eco.

Morí a Gallarate, Llombardia, el 31 d'agost del 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlo Maria Martini