Carlo Maria Martini
| Cardenal prevere de Santa Cecília Arquebisbe de Milà |
|
|---|---|
 |
|
| El cardenal Carlo Maria Martini el 1992 | |
 |
|
| Pro veritate adversa diligere | |
| Dades personals | |
| Ordenació | 13 de juliol de 1952 pel cardenal Maurilio Fossati |
| Consagració episcopal | 6 de gener de 1980 pel Joan Pau II |
| Proclamació | 2 de febrer de 1983 per Joan Pau II |
| Alma Mater | Universitat Pontifícia Gregoriana |
| Nascut | 15 de febrer de 1927 Torí, Piemont |
| Mort | 31 d'agost de 2012 (als 85 anys) Gallarate, Llombardia |
| Fitxa a catholic-hierarchy.org | |
Carlo Maria Martini (Torí, 1927 - Gallarate, 2012) va ser un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.
Biografia[modifica]
Nascut el 15 de febrer de 1927 a Torí, Piemont, entrà a formar part de la Companyia de Jesús el 1944 i va ser ordenat sacerdot el 1952. Obtingué el doctorat en teologia el 1958, per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Des d'aquell moment anà escalant posicions dins del seu orde i de l'Ésglésia. El 1962 passà ser membre de l'Institut Bíblic Pontifical, el 1969 fou nomenat rector d'aquesta institució. El 1978 va ser nomenat rector la Pontifícia Universitat Gregoriana pel papa Pau VI.
El desembre de 1979 el papa Joan Pau II el nomenà arquebisbe de Milà, càrrec del qual prengué possessió el gener de 1980 i que exercí fins al 2002. El mateix Joan Pau II el nomenà cardenal del títol de Santa Cecilia el 1983, i entre 1987 i 1993 fou president de la Conferència Episcopal Europea.
El 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
El 2002 renuncià reglamentàriament al seu càrrec d'arquebisbe de Milà per haver arribat als 75 anys, i el succeí en aquesta arxidiòcesi el cardenal Dionigi Tettamanzi. A la mort de Joan Pau II, Martini era tingut per un dels papables en el Conclave de 2005 com a màxim exponent de l'ala progressista de l'Església. En aquest conclave, però, fou elegit Joseph Ratzinger, que passà a regir l'església amb el nom de Benet XVI, i del qual hom diu que precisament Martini fou un dels "grans electors".
Residí a Jerusalem, on es dedicà a la interpretació de textos bíblics, i es convertí en un dels experts en el Nou Testament. L'any 2007 perdé la condició d'elector del papa perquè havia fet vuitanta anys.
Al llarg de la seva vida escrigué més de 50 llibres, entre ells In cosa crede chi non crede? (2000) amb Umberto Eco.
Morí a Gallarate, Llombardia, el 31 d'agost del 2012.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlo Maria Martini |
- (italià) Pàgina Oficial de la Santa Seu, Biografia Oficial de Carlo Maria Martini
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2000
