Terra Santa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Curiosa interpretació esquemàtica del món conegut, amb Jerusalem al centre de tot (1585).

Terra Santa (en hebreu: ארץ הקודש, Eretz HaQodesh; en àrab: الأرض المقدسة, Al-Ard Al-Muqaddasah) és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, més o menys entre el riu Jordà i la mar Mediterrània. El problema és que aquest territori ha esdevingut alhora la "Terra Santa" del Judaisme (Terra d'Israel), del Cristianisme i de l'Islam. En l'actualitat, constitueix un territori en disputa entre l'Estat d'Israel i Palestina, que el reivindiquen en la seva totalitat, i s'hi han desenvolupat nombroses guerres, que encara continuen. Segons l'època, el terme pot abastar més o menys països de la zona.

Part de la importància d'aquesta terra des del punt de vista religiós prové de la presència de la ciutat de Jerusalem, que és alhora la principal ciutat santa dels jueus, el lloc on va culminar el mestratge de Jesús per als cristians, i on s'esdevenen els fets sobrenaturals d'Isra i Mi'raj per als musulmans. La consideració d'aquest país per part dels cristians com a "terra santa" fou la motivació principal que es va donar a l'empresa de les Croades, que van servir per prendre'l a l'Imperi Seljúcida dels turcs, que ja l'havien pres als àrabs (uns i altres musulmans), i aquests abans a l'Imperi Bizantí (cristià).

Molts llocs de Terra Santa han estat el destí de pelegrinatges religiosos des dels temps bíblics per part de jueus, cristians i musulmans, ja que els creients necessiten veure i tocar els llocs on suposadament van ocórrer els fets que justifiquen la seva Fe.

Judaisme[modifica | modifica el codi]

Una de les primeres fotografies de jueus pregant al Mur de les Lamentacions (dècada de 1870).

La Terra d'Israel és esmentada explícitament a la Tanakh (la Bíblia jueva) com la "terra santa" (en hebreu: ארץ הקודש) en un únic versicle, Zacaries, 2:16. La condició sagrada del país es troba implícita a tota la Tanakh pel fet que ha estat donat als israelites per Deu, és a dir que és la "terra promesa", part integral del pacte entre Deu i el seu poble. A la Torah, molts mitsvot (manaments) adreçats als israelites només es poden complir estant a la Terra d'Israel,[1] cosa que la diferencia de totes les altres terres.

Segons Eliezer Schweid:

"El que fa que la Terra d'Israel sigui única és (...) 'geoteològic' i no només climàtic. És la terra que ens dóna entrada al món espiritual."[2]

Jerusalem, Hebron, Safed i Tiberíades són considerades les quatre ciutats santes del Judaisme, sobretot Jerusalem, com a seu del Temple.[3] D'acord amb la tradició jueva, Jerusalem és el Mont Mòria, on tingué lloc el sacrifici d'Isaac. Jerusalem és esmentada 669 cops a la Tanakh, en part perquè molts mitsvot només es poden complir en els seus voltants. El Mont Sió, que normalment fa referència a Jerusalem, però de vegades també a la Terra d'Israel, hi apareix 154 cops.

Cristianisme[modifica | modifica el codi]

La Basílica del Sant Sepulcre és un dels llocs de pelegrinatge més importants de la Cristiandat.

Els cristians consideren que la Terra d'Israel és sagrada perquè l'associen amb el naixement, el ministeri, la crucifixió i la resurrecció de Jesús de Natzaret, a qui els cristians consideren el Salvador o el Messies, a més de la menció que en fa la Bíblia com la llar del poble escollit. Fora dels llocs associats tradicionalment amb personalitats i fets rellevants del Nou Testament, la resta del territori de Terra Santa no té cap consideració especial per a la Cristiandat.

Com a àrea geogràfica diferenciada, la denominació de "Terra Santa" es refereix actualment a Israel, Palestina, Jordània i de vegades també Síria.

Islam[modifica | modifica el codi]

La Mesquita d'Al-Aqsa, a Jerusalem.

A l'Alcorà, l'expressió àrab الأرض المقدسة (Al-Ard Al-Muqaddasà, que vol dir "Terra Santa") hi apareix almenys set cops, un d'ells quan Moisès proclama als fills d'Israel: «Poble meu! Entreu a la terra santa que Al·là us ha reservat, i no us gireu a mirar enrere ignominiosament, ja que seríeu abocats a la vostra pròpia ruïna.» (sura 5:21).

Jerusalem (anomenada Al-Quds, és a dir, "La Sagrada") té una significació molt especial per a l'Islam. L'Alcorà ens explica que Mahoma experimenta l'episodi sobrenatural d'Isra i Mi'raj com «un viatge nocturn des de la Mesquita Sagrada (La Meca) fins a la Mesquita Més Llunyana (al-Aqsa), de la que nosaltres en beneïm tota la rodalia.» (17:1). Els ahadit identifiquen la "Mesquita Més Llunyana" amb Al-Quds. Per exemple, com ho explica Abu Huraira: «En el viatge nocturn de l'Apòstol d'Al·là, dues copes, una que contenia vi i l'altra que contenia llet, li foren ofertes a Al-Quds (Jerusalem). Ell les mirà i prengué la copa de llet. L'Àngel Gabriel digué: "Lloat sigui Al·là, que t'ha conduït per Al-Fitrà ["la via correcta"]. Si haguéssis près el vi, la teva umma ["el poble musulmà"] s'hauria perdut".» Tanmateix, molts intel·lectuals moderns argumenten que la 'Mesquita Més Llunyana' (al-Masjid al-Aqsa) fou un edifici o un lloc de pregària localitzat a la sortida de Medina. Ni la mesquita actual que porta aquest nom existia en els temps de Mahoma, ni l'Alcorà parla ni un sol cop de Jerusalem, llevat de quan s'explica el canvi de la qibla de Jerusalem per la de La Meca: Jerusalem fou la primera direcció que van tenir els fidels per pregar, fins que es va canviar per la Kaaba, a La Meca, fent cas d'una revelació feta al Profeta Mahoma per l'Arcàngel Gabriel.

La regió concreta que s'ha de considerar la "Terra Beneïda" que esmenta la sura 21:71 de l'Alcorà ha suscitat diverses interpretacions per part dels estudiosos: Abdullah Yusuf Ali ho veu com un territori ampli que inclouria Síria, Palestina i les ciutats de Tir i Sidó (Líban); Az-Zujaj la descriu com "Damasc, Palestina i una porció de Jordània"; Qatada ho simplifica com "Llevant"; Muadh ibn Jabal com "l'àrea entre al-Arish i el riu Èufrates"; i finalment Ibn Abbas com "la terra de Jericó".[4]

Cartografia històrica[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terra Santa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ziegler, Aharon, Halakhic positions of Rabbi Joseph B. Soloveitchik, volum 4, KTAV Publishing House, 2007, pàg. 173
  2. Schweid, Eliezer, The Land of Israel: National Home Or Land of Destiny, Fairleigh Dickinson Univ. Press, 1985, ISBN 0-8386-3234-3, pàg. 56.
  3. Des del segle Xè aC. "Per als jueus, la ciutat ha estat el principal focus de la seva vida espiritual, cultural i nacional durant tres milennis." Feintuch, Yossi, U.S. Policy on Jerusalem, Greenwood Publishing Group, 1987, pàg. 1. ISBN 0-313-25700-0
  4. Ali (1991), pàg. 934

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]