Sura (Alcorà)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La primera sura de l'Alcorà

Una sura (en àrab سورة, sūra) és un dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam. Es designen pel seu número (a vegades indicat en xifres romanes), seguit del número del versicle. La tradició musulmana els ha donat títols (per exemple, El viatge nocturn, La llum, Les dones o La vedella), basats en paraules extretes del capítol però que sovint no donen cap indicació sobre el seu contingut. També s'indica si van ser revelades a la Meca o a Medina.

La llargària d'aquests capítols és desigual: el més curt consta de tres versicles o aleies (ayat) i el més llarg de 286; es presenten en ordre decreixent en relació a l'extensió, no en l'ordre cronològic de la revelació rebuda pel profeta Muhàmmad. No obstant això, la primera sura (Al-Fàtiha, L'Obertura) és molt breu i té un estatut especial: es presenta com una invocació i és recitada cada cop que es comença una oració.

Segons el seu contingut, es distingeixen dues grans categories de sures: les que corresponen al període de la Meca i les del període de Medina: les primeres, en general més curtes i poètiques, tracten més aviat de la relació amb Déu, la Fe i l'espiritualitat, mentre que les segones, més llargues, aprofundeixen l'aspecte normatiu i de les relacions socials. Tot i així, certes parts d'una mateixa sura haurien estat revelades en moments i en llocs diferents.

A causa de l'ordenació basada en la llargària, es produeix la paradoxa de què les sures de Medina, que cronològicament són les més recents, es troben situades abans de les de la Meca. Un problema derivat d'aquest fet és que existeixen prescripcions religioses o legals que varien al llarg del text, perquè van ser formulades d'una manera i van ser rectificades més endavant. Per exemple, respecte al consum d'alcohol, primer es diu que en això hi ha coses "bones i dolentes" i després es prohibeix de manera taxativa. Seria lògic considerar l'última prescripció com a la vàlida, tanmateix, com que el text no és ordenat cronològicament, no es pot determinar amb precisió quina va ser l'última prescripció. Per a fer-ho ha calgut aplicar un gran treball d'exegesi que ha donat lloc una disciplina anomenada "ciència del [versicle] abrogant i del [versicle] abrogat".

Totes les sures estan precedides per la bàsmala, una fórmula ritual que diu: "En el nom de Déu, el Misericordiós, el Compasiu" (bi-smi L·lahi r-Rahmani r-Rahimi) excepte la novena (At-Tawba, La retractació). La majoria dels exegetes del Llibre, entre ells Uthman ibn Affan,[1] pensen que aquesta excepció es deu al fet que el seu contingut està connectat a la sura anterior, Els botins de guerra, i que en temps de Muhàmmad aquestes sures s'anomenaven Les dues que van juntes (Al-Qaribatan), fins al punt que hi havia discrepància sobre si calia diferenciar-les. D'altra banda, Alí ibn Abi-Tàlib[2] assegura que la bàsmala és una garantia de seguretat, mentre que aquesta sura conté aleies que parlen de la lluita i per això no comença amb aquesta fórmula. La bàsmala no compta com a versicle, és a dir que no està numerada excepte en l'Al-Fàtiha.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Uthman va ser un dels primers sahaba (un contemporani del Profeta que el va conèixer en estat de Fe o iman) que va esdevenir el tercer "califa ben guiat" i sota el regne del qual es va redactar l'Alcorà en la seva forma definitiva.
  2. Alí, cosí i gendre del Profeta, es convertí a l'islam de petit i va ser el quart "califa ben-guiat" de l'islam.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sura (Alcorà)