Xahada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La xahada (en àrab الشهادة ax-xahāda, "testimoniatge", en context religiós "professió de fe", tot i que també se l'anomena en dual, الشهادتان ax-xahādatān, derivat de شهد xahida, "testificar", "ésser testimoni"[1]) és una frase que constitueix la professió de fe de l'islam i és el primer dels anomenats "cinc pilars" en què es fonamenta aquesta religió. Els musulmans la diuen cada dia en les seves oracions i és igualment la fórmula que hom ha de recitar per a convertir-se a l'islam.[2]

La frase es compon de dues parts (o de dues frases, d'aquí que també se l'anomeni "les dues xahades"):

  • En àrab: لا إله إلا الله محمد رسول الله.
  • Transliteració: lā ilāha illā-Llāh, Muḥammadun rasūlu-Llāh.
  • Traducció: "No hi ha cap divinitat tret de Déu i Muhàmmad és el profeta de Déu".

Quan es recita, normalment es precedeix cada frase de la fórmula أشهد أن axhadu an, "testifico que", de forma que, dita, la xahada és: أشهد أن لا إله إلا الله وأشهدة أن محمدا رسول الله axhadu an lā ilāha illā-Llāh wa-axhadu anna Muḥammadan rasūlu-Llāh, "testifico que no hi ha cap divinitat tret de Déu i testifico que Muhàmmad és el profeta de Déu" recitació de la xahada recitació de la xahada (pàg.).

La xahada fa referència a la noció de base de l'islam: la unitat i unicitat de Déu (tawhid). Pel creient, doncs, pronunciar-la constitueix un acte de fe essencial: l'afirmació que només hi ha una sola divinitat implica que tots els actes de la vida li estan sotmesos, i l'afirmació que Muhàmmad és l'últim missatger d'aquesta divinitat implica la importància del Profeta en tant que exemple a seguir. Aquesta fórmula acompanya els musulmans durant tota llur vida, murmurant-se a l'orella dels nounats i ajudant a dir-la als moribunds.

La creença sincera en la xahada és suficient per ser considerat musulmà. La seva pronunciació en veu alta i clara davant de dos testimonis, després d'una ablució, constitueix l'únic ritual necessari per convertir-se a l'islam. Tanmateix, d'acord amb la doctrina islàmica, ella sola no conduirà el creient a la salvació; per a això és necessari complir amb les obligacions dels altres quatre pilars.

Diversos països inclouen la xahada en la seva bandera, com per exemple l'Aràbia Saudita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "شهد". ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Espinet i Burunat, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. Barcelona: U.A.B., 1997. ISBN 84-490-0867-0. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xahada Modifica l'enllaç a Wikidata