Mamelucs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Genet de la cavalleria mameluc, segons un gravat de 1810

Els mamelucs (en àrab مماليك mamālīk, "posseïts") van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana. Amb el temps es van convertir en una casta militar poderosa que va prendre el poder en més d'una ocasió, com per exemple a Egipte, on s'instaurà un soldanat mameluc entre 1250 i 1517.

Origen[modifica | modifica el codi]

Els primers mamelucs van servir els califes abbàssides de Bagdad el segle IX. Eren reclutats principalment de les àres properes al Caucas i al nord de la Mar Negra. La majoria d'ells no eren d'origen musulmà, i havien estat venuts en esclavitud per famílies empobrides de l'estepa o capturats per traficants d'esclaus.

El sistema mameluc donava als governants tropes que no tenien cap vinculació a cap estructura de poder establerta. Els guerrers locals eren sovint més lleials als xeics o a les seves famílies que no pas al soldans o califes. Si algun comandant conspirava contra el governant, sovint no era possible de derrocar-lo sense causar crispació entre la noblesa. En canvi, les tropes d'esclaus eren estrangers de l'estatus més baix que no eren capaços de conspirar contra el governant i podien ser fàcilment castigats si causaven problemes.

Organització[modifica | modifica el codi]

Un cop els mamelucs eren convertits a l'Islam, eren entrenats com a soldats de cavalleria. Els Mamelucs havien d'obeir les ordres de la furusiyya, un codi de conducta que comprenia valors com el coratge i la generositat però també ensenyaments de tàctiques de cavalleria, doma de cavalls, arqueria i tractament de ferides.

Els mamelucs vivien en casernes i passaven junts la major part del temps. Els seus entrenaments incloïen esports com competicions de tir amb arc o presentacions d'habilitats sobre el cavall com a mínim dos cops per setmana. L'entrenament intensiu i rigorós de cada nou recluta ajudava a assegurar la continuïtat de les pràctiques mameluc.

Tot i que tècnicament ja no eren esclaus un cop acabat l'entrenament, encara estaven obligats a obeir el sultà. El sultà els mantenia com una força aliena, sota el seu comandament directe, per ser utilitzada en el cas de friccions tribals locals.

El sultà tenia el nombre de mamelucs més elevat, però d'altres emirs també podien posseir-ne. Molts mamelucs van ascendir a posicions destacades a l'imperi, incloent-hi el comandament d'exèrcits. En els inicis el seu estatus no era hereditari i els fills eren privats de succeir els seus pares, però en llocs com Egipte les forces mameluc van acabar vinculades a les estructures de poder i van aconseguir grans nivells d'influència.

Dinasties mameluques[modifica | modifica el codi]

Els mamelucs a l'Índia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mamelucs de Delhi

El 1206, el comandant mameluc de l'exèrcit musulmà a l'Índia, Qutb-ud-Din Àybak, es va proclamar sultà convertint-se en el primer Sultà-e-Hind. La seva dinastia és coneguda com la Dinastia dels esclaus, i va perdurar fins al 1290.

Qutb-ud-din prengué el control de les possessions de l'Índia de Muhàmmad Ghori a la mort d'aquest sense hereu, i un cop eliminada l'oposició, va establir la seva capital primer a Lahore, i després a Delhi on faria construir el complex Qutb.

El Minaret Qutb, obra de la Dinastia dels esclaus

Després de la mort accidental de Qutb-ud-din el 1210, i un conflicte successori, un altre ex-esclau mameluc d'origen turc anomenat Iltutmix va obtenir el soldanat. Iltutmix es va casar amb la filla de Qutb-ud-din, i tots els soldans posteriors de la dinastia excepte un foren descendents seus. La Dinastia dels esclaus va ser derrocada per Jalal-ud-din Feroz Khalji de la dinastia Khalji, que s'havien establert a Bihar i Bengala durant el regnat de Muhammad Ghori.

Els mamelucs a Egipte[modifica | modifica el codi]

Article principal: Soldanat mameluc del Caire
Mausoleu dels mamelucs a El Caire

Durant el domini de la dinastia aiúbida, un cop Saladí (Salah-ad-Din) va reconquerir Egipte, els mamelucs es van anar integrant progressivament en l'estructura de poder i van acabar formant part de les intrigues de la cort. El juny de 1249, quan la Setena Croada liderada per Lluís IX de França va atacar Egipte i el sultà As-Sàlih Ayyub va morir, el mamelucs van prendre el poder i van contraatacar. Van derrotar els croats i van fer presoner al rei Lluís, pel qui van obtenir una recompensa de 250.000 lliures. El comandant mameluc Àybak va ser assassinat pel vice-regent Qútuz, que seria el fundador formal del primer soldanat mameluc d'Egipte i de la dinastia Bahri.

El 1285, les tropes mongoles de Hülegü van saquejar Bagdad[1] i Damasc, van exigir la rendició del Caire. Qútuz va fer matar els enviats de Hülegü i va aconseguir derrotar els mongols a la batalla d'Ayn Djalut. Quan el victoriós Qútuz va tornar al Caire va ser assassinat pel general Adh-Dhàhir Bàybars, que aconseguí el poder.

Aquesta dinàmica continuaria en els següents segles, ja que el règim mameluc afavoria les intrigues i els complots: cada sultà que obtenia el poder expulsava tots els homes de confiança del seu predecessor i ocupava els càrrecs amb gent del seu propi clan, creant constants lluites de poder i ànsies de venjança. Dels quaranta-cinc soldans mamelucs a Egipte, vint-i-dos van accedir al poder per mètodes violents. La durada mitjana del regne dels soldans era de set anys.

El soldanat mameluc va continuar fins al 1517, en què Egipte va ser conquerit per l'imperi Otomà. La institució dels mamelucs continuaria sota el poder turc, però ja no governaven el soldanat.

Mamelucs al servei de Napoleó[modifica | modifica el codi]

Napoleó va formar el seu propi cos de mamelucs durant els primers anys del segle XIX, i aquest seria l'última força mameluc coneguda. La seva guàrdia personal durant la campanya belga estava composta de soldats mamelucs, i el conegut guardaespatlles de Napoleó Roustan també era un mameluc d'Egipte.

El dos de maig de 1808: La lluita contra els mamelucs de Francisco de Goya (1814)

El cos especial de mamelucs va formar part de l'exèrcit francés napoleònic. Van constituir-se en un esquadró adscrit als caçadors a cavall de la Guàrdia Imperial fins que, després de la seva notable actuació a la Batalla d'Austerlitz, es van convertir en regiment.

Els mamelucs van lluitar també a la Guerra del Francès, i van participar en l'ocupació de Madrid on van ser sorpresos per l'alçament del 2 de maig. Després de la caiguda del Primer Imperi, es van dispersar.

Els mamelucs de l'exèrcit napoleònic anaven uniformats amb un cahouk (barret) verd, un turbant blanc, i uns saroual (pantalons) vermells. Acostumaven a anar ben armats, amb un trabuc, una simitarra, dues pistoles i un punyal penjant del cinturó, i una maça o destral a la sella de muntar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L. Venegoni (2003). Hülägü's Campaign in the West - (1256-1260), Transoxiana Webfestschrift Series I, Webfestschrift Marshak 2003.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mamelucs
  • Ayalon, David: Le Phénomene mamelouk dans l'Orient islamique, París, PUF, 1996. ISBN 2130478069. (en francès)
  • Haarmann, Ulrich: Das Herrschaftssystem der Mamluken, a: Halm / Haarmann (Hrsg.): Geschichte der arabischen Welt. C.H.Beck (2004), ISBN 3-406-47486-1. (en alemany)