Calendari musulmà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (en àrab التقويم الهجري, at-taqwīm al-hijrī; en persa تقویم هجری قمری, taqwīm-e hejri-ye qamari; en turc Hicri Takvim) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.[1] Es va iniciar arran de l'esdeveniment anomenat Hègira, la fugida del profeta Muhàmmad cap a Medina on es va crear la primera comunitat de creients (umma) de la nova religió, i que tingué lloc l'any 622 de l'era cristiana.[2]

Es tracta de l'antic calendari emprat pels àrabs, que era estrictament lunar.[1] Es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions, de tradició sumèria). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i en uns altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i en uns altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de dhu-l-hijja en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30 anys.[1][2]

Divisions del calendari musulmà[modifica | modifica el codi]

Mesos[modifica | modifica el codi]

L'any musulmà es compon de 12 mesos de 30 o 29 dies:[3]

  1. muhàrram (en àrab, محرّم, muḥarram) (30 dies)
  2. sàfar (en àrab, صفر, ṣafar) (29)
  3. rabí al-àwwal (en àrab, ربيع الأول, rabīʿ al-awwal), "primer rabí" (30)
  4. rabí al-àkhir (en àrab, ربيع الآخر, rabīʿ al-āḫir) o rabí ath-thani (en àrab, ربيع الثاني, rabīʿ aṯ-ṯānī) "últim rabí" o "segon rabí" (29)
  5. jumada al-ula (en àrab, جمادى الأولى, jumādà al-ūlà) o jumada al-àwwal (en àrab, جمادى الأول, jumādà al-awwal), "primer jumada" (30)
  6. jumada al-àkhira (جمادى الآخرة, jumādà al-āḫira), jumada al-àkhir (جمادى الآخر, jumādà al-āḫir), jumada ath-thàniya (جمادى الثانية, jumādà aṯ-ṯāniya) o jumada ath-thani (جمادى الثاني, jumādà aṯ-ṯānī), "últim jumada" o "segon jumada" (29)
  7. ràjab (en àrab, رجب, rajab) (30)
  8. xaban (en àrab, شعبان, xaʿbān) (29)
  9. ramadan o ramadà (en àrab, رمضان, ramaḍān) (30)
  10. xawwal (en àrab, شوّال, xawwāl) (29)
  11. dhu-l-qada (en àrab, ذو القعدة, ḏū l-qaʿda) (30)
  12. dhu-l-hijja (en àrab, ذو الحجة, ḏū l-ḥijja) (29 o 30)

Dies[modifica | modifica el codi]

El dia comença amb la posta del sol, i el mes comença uns dos dies després de la lluna nova, quan comença a veure's el creixent.

Els dies de la setmana són set:[4]

  1. yawm al-àkhad (en àrab, يوم الأحد, yawm al-aḥad) (primer dia)
  2. yawm al-ithnín (en àrab, يوم الإثنين, yawm al-iṯnīn) (segon dia)
  3. yawm ath-thulathà (en àrab, يوم الثـﻻثاء, yawm aṯ-ṯulāṯāʾ) (tercer dia)
  4. yawm al-arbià (en àrab, يوم اﻷربعاء, yawm al-arbiʿāʾ) (quart dia)
  5. yawm al-khamís (en àrab, يوم الخميس, yawm al-ḫamīs) (cinquè dia)
  6. yawm al-juma (en àrab, يوم الجمعة, yawm al-jumʿa) (dia de reunió)
  7. yawm as-sabt (en àrab, يوم السبت, yawm as-sabt) (dia del sàbat)

Correspondència amb el calendari gregorià[modifica | modifica el codi]

Si es considera la diferència de dies entre el calendari lunar i el solar, i el fet de començar l'any en dates diferents, és observable la dificultat d'establir una correspondència entre el calendari musulmà i el cristià. Hi ha taules de correspondència d'anys, però per a un càlcul ràpid i aproximat serveixen les fórmules següents:[1]

Per a passar de l'any musulmà al cristià G = H + 622 – (H/33) 
Per a passar de l'any cristià al musulmà H = G – 622 + (G - 622)/32
On: 
G = any cristià (calendari gregorià) 
H = any musulmà (hègira)

Estes fórmules serveixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondència d'una data concreta la cosa és quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia més o menys. La causa d'aquest desfasament és que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle lunar observable, la qual cosa porta a introduir un dia de més quan les observacions no coincideixen amb el càlcul teòric.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «calendari musulmà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 La terra d'enlloc
  3. Alguns mesos no només reben diverses denominacions, sinó que a més es poden trobar transcrits de diverses maneres. Aquí s'opta (com per la majoria d'articles de la Viquipèdia on s'hi transcriu l'àrab) per seguir les propostes de l'IEC. Altrament, aquí i aquí hi ha exemples d'altres transcripcions.
  4. Les transcripcions són els noms que els donen els àrabs musulmans (i els àrabs cristians i jueus als seus calendaris), ja que, a diferència dels mesos, molts musulmans conserven els noms en la seva llengua dels dies de la setmana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calendari musulmà Modifica l'enllaç a Wikidata