Pregària salat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pregària al Caire per Jean-Léon Gérôme, 1865.

El salat (en àrab: صلاة, ṣalāt; plural ṣalawāt) és la pregària o oració canònica de la religió islàmica, i constitueix el segon dels cinc pilars de l'islam. En principi es feia tres vegades al dia, però es va augmentar a cinc, a unes hores fixes determinades per la posició del sol: a l'aurora, al migdia, a mitja tarda, després de la caiguda del sol i a la matinada.

Les hores de pregària s'anuncien de forma pública per un muetzí des del minaret de la mesquita.

La pregària es pot fer a qualsevol lloc que no sigui impur, que se sacralitza simbòlicament amb el traçat d'una línia, normalment amb una catifa.

Durant l'oració el que resa ha d'estar orientat cap a la Meca.

Després de la neteja ritual, anomenada ablucions, el musulmà realitza un seguit de moviments corporals i recita diverses oracions.

Els moviments corporals són un conjunt de quatre postures: drets, inclinats, postrats i asseguts. Aquestes postures es porten a terme en un cicle regular que cada musulmà aprèn des de nen.

L'oració acaba cada vegada de la mateixa manera. Girant-se a la dreta i a l'esquerra, cada fidel desitja a la persona que està al seu costat, pau i la benedicció de Déu. Aquesta és una manera per la qual els musulmans afirmen que tots són membres d'una mateixa comunitat, i que comparteixen la mateixa fe en un sol Déu.

L'oració preferida és coneguda com al-fatiha, i consisteix a recitar els primers versicles de l'Alcorà:

En nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós.
Alabat sigui Déu, Senyor dels Mons.
El molt Misericordiós, el Compassiu.
El rei del dia del judici!
A tu només et servim i a tu només implorem ajuda!
Guiats pel camí recte.
Via d'aquells en qui Tu et complaus.
I no dels que són objecte de la teva còlera
i s'han apartat del camí (Alc. 1, 1-7).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pregària salat Modifica l'enllaç a Wikidata