Damasc
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| Vistes de Damasc | |||
| Estat • Governació |
 Governació de Damasc |
||
| Superfície | 573 km² | ||
| Altitud | 600 msnm | ||
| Població (2007) • Densitat |
1.669.000 hab. 2.912,74 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Dirigents: • Governador: |
Bishr Al Sabban |
||
| Web | |||
Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món. Amb els seus 1.394.322 habitants (cens de 2007[1]) és una de les ciutats més poblades de l'Orient Mitjà. És capital de la governació de Damasc, formada per la pròpia ciutat) i de la governació de Damasc Rural.
El primer assentament de la ciutat es van establir en el segon mil·lenni abans de Crist, el que fa que sigui el lloc habitat de manera continuada més antic del món. Va ser la capital del Califat Omeya entre el 661 i el 750, després de la victòria de la dinastia abbàssida, la seu del poder es va traslladar a Bagdad. Damasc va declinar durant el Califat abbàssida i varecuperar una importància significativa durant els períodes aiúbida i mameluc. Durant l'Imperi Otomà la ciutat va decaure totalment tot i mantenir un cert prestigi cultural.
Taula de continguts |
[modifica] Etimologia
El nom de Damasc primer apareixia en la llista geogràfica de Tuthmosis III com a T-m--q al segle XV aC.[2]
En àrab, la ciutat s'anomena دمشق الشام (Dimashq al-Shm), encara que això, pels ciutadans de Damasc, de Síria i altres veïns àrabs, s'escurça sovint a Dimashq o al-Shm. Al-Shm és un terme àrab pel nord i per Síria (a Síria -particularment per la històrica Síria Cele-anomenat Bild al-Shm- s'anomena "terra del nord" -in àrab.) L'etimologia de l'antic nom "T-m-ś-q" és incerta, però es sospita que és pre-semítica.
Apareix com a بلاد الشام Dimašqa en accadi, T-ms-ḳw en egipci, (Dammaśq ) (דמשק) en arameu i Dammeeq (דמשק) en hebreu bíblic. L'ortografia accadiana és la primera atestació, trobada a les Cartes d'Amarna, al segle XIV aC. Posteriors mostres del nom en arameu sovint inclouen una intrusiva Resh (lletra r ), potser influïda per l'arrel dr, que significa "vivint". Així, el qumranic Darmeeq (דרמשק), i Darmsûq ((ܕܪܡܣܘܩ) en siriac.[3][4] El nom en anglès i en llatí de la siutat és "Damascus", que va ser importat del grec: Δαμασκός, que es va originar en l'arameu: דרמשק; "un lloc ben regat".[5][6]
[modifica] Història
Coneguda des de l'any 2500 aC és la ciutat més antiga que ha estat habitada ininterrompudament. De possessió egípcia, la ciutat passà a ser independent entre els segles IX i VIII aC, formant part del regne de David. Fou la capital del regne arameu conegut com Regne d'Aram o Regne arameu de Damasc, i després va ser conquerida successivament pels assiris, pels perses, per Alexandre el Gran, pels selèucides i pels romans. Segons el Nou Testament, anant cap a Damasc Sant Pau va tenir una visió de Jesús, i així es convertí al cristianisme. El 636 va ser conquerida pel califa Omar, i a partir del 661 va ser la capital dels omeies, que estenien els seus dominis des de la Península Ibèrica fins a l'Índia. El 750 torna a perdre importància, quan el califat abbàssida s'establí a Bagdad. La ciutat també va ser assetjada pels croats, que no aconseguiren la seva rendició, i pels mongols, que la saquejaren el 1401. Va formar part de l'imperi Otomà de 1516 a 1918 i fou ocupada pels francesos el 1920 fins a la independència de Síria el 1946.
[modifica] La ciutat antiga
La ciutat antiga de Damasc va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979. Ocupa una superfícies de 135 hectàrees, i estava rodejada per una muralla romana, de la que en perduren els costats nord i est, i part del costat sud. Se'n conserven vuit portes, de les que la més antiga, Bab Sharqui, es remunta al període rompa. En el sentit de les agulles del rellotge, començant pel nord, les portes són:
- Bab al-Faraj (Porta de l'alliberació),
- Bab al-Faradis (Porta del paradís),
- Bab al-Salam (Porta de la pau), com les dues anteriors, al costat nord de la muralla;
- Bab Tuma (Porta de sant Tomàs), a la cantonada nord-est,
- Bab Sharqi (Porta de l'est),
- Bab Kisan, al sud-est, per on, segons la tradició, Pau de Tars va fugir de Damasc, baixat de les muralles dins un cistell; en aquesta porta, avui tancada, existeix una capella que en recorda el succés;
- al-Bab al-Saghir (Porta petita), al costat sud,
- Bab al-Jabiya, al sud-oest, a l'entrada del soc Midhat Pasha.
Tot i que la ciutat encara conserva vestigis romans i bizantins, la major part dels 125 edificis i monuments inclosos dins la declaració de la UNESCO corresponen a l'art islàmic.
En primer lloc, destaca la Mesquita dels Omeies, construïda al segle VIII (cap a l'any 705), un dels llocs sants de l'Islam. L'immens pati de 122 metres de llarg, entapissat de lloses que van pertànyer a un monument romà, ofereix diverses exquisides decoracions. Entre elles, la del tresor, una construcció que que reposa sobre columnes i que s'utilitzava per emmagatzemar l'or de l'estat.
La sala d'oració de la mesquita conté una tomba, la de Joan Baptista, cas excepcional a l'Islam i vestigi de l'antiga basílica de Sant Joan Baptista.
Segons la tradició local, el minaret més alt de la mesquita, anomenat minaret de Jesús, marca el lloc on el Messies tornarà a la terra el dia del judici final.
A dos-cents metres de la Gran Mesquita hi ha un exemple de rica arquitectura de disseny àrab-otomà, com és el Palau Azzem, del segle XVIII. Avui és un museu de les arts i tradicions, i exposa, en diferents estàncies, maniquís que il·lustren sobre la vida quotidiana en aquesta residència, que va pertànyer al governador de Damasc.
La via Recta fou en el seu origen el decumanus de la Damasc romana; s'estenia al llarg de 1.500 metres. Avui en dia, correspon al carrer Bab Sharqi i al soc cobert Midhat Pasha, un dels més importants de Damasc. El carrer Bab Sharqi, ple de petites botigues, condueix al barri vell cristià de Bab Tuma; al final del carrer s'hi troba situada la Casa d'Ananïes, un capella subterrània que fou en els seus temps una bodega.
La ciutat vella està sembrada de mesquites - en tot Damasc n'hi ha prop de 700 - d'èpoques molt diverses.
-
Bab Kisan a la Ciutat Antiga.
-
Capella d'Ananïes a la Ciutat Antiga.
[modifica] Subdivisions
Damasc està dividit en dividit en diversos districtes:
| Districtes de Damasc | |
|---|---|
| 1 | Abbasiyyin |
| 2 | Abu Rummaneh |
| 3 | Amara |
| 4 | Bahsa |
| 5 | Baramkah |
| 6 | Barzeh |
| 7 | Dummar |
| 8 | Jobar |
| 9 | Kafar Souseh |
| 10 | Malki |
| 11 | Mazraa |
| 12 | Mezzeh |
| 13 | Midan |
| 14 | Muhajreen |
| 15 | Qanawat |
| 16 | Rukn Eddeen |
| 17 | Al-Salihiyah |
| 18 | Sarouja |
| 19 | Sha'alan |
| 20 | Shaghoor |
| 21 | Tijara |
[modifica] Geografia física
De manera general, Damasc està dividida en dues parts: la ciutat nova, amb els seus edificis i passeigs moderns, i la ciutat antiga, on s'agrupen els atractius d'aquesta capital amb 6.000 anys d'existència, que ja apareix mencionada en textos de fa quatre mil·lenis i mig. [3]
[modifica] Clima
Damasc té una clima semi-àrid, degut a l'ombra orogràfica de les muntanyes del Líban.[7] Els estius són secs i càlids amb poca humitat. Els hiverns són humits i compartivament, plujosos, amb algunes nevades. Les temperatures màximes i mínims del mes de gener són de 12,6 ºC i 0,4 ºC; la mínima mai enregistrada és de -13,5 ºC. Les temperatues màximes i mínimes del mes de juliol són de 36,5 ºC i de 16.9 ºC; i la màxima temperatura mai enregistrada és de 45,5 ºC. Les precipitacions anuals es troben als voltants dels 134 mm, donant-se entre els mesos de novembre i març.
| Damasc | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Diagrama climàtic | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Conversió imperial
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Temperatures i precipitacions mitjanes de Damasc  |
|||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
| Mitjana més altes °C (°F) | 12.6 (55) |
14.8 (59) |
18.9 (66) |
24.5 (76) |
29.7 (85) |
34.2 (94) |
36.5 (98) |
36.2 (97) |
33.4 (92) |
28.0 (82) |
20.3 (69) |
14.2 (58) |
25,3 (78) |
| Mitjana més baixes °C (°F) | 0.4 (33) |
1.3 (34) |
3.7 (39) |
7.0 (45) |
10.5 (51) |
14.2 (58) |
16.9 (62) |
16.5 (62) |
13.0 (55) |
8.9 (48) |
4.0 (39) |
1.3 (34) |
8,1 (47) |
| Precipitació mm (inches) | 27.9 (1.1) |
22.7 (0.89) |
16.9 (0.67) |
7.9 (0.31) |
3.3 (0.13) |
0.4 (0.02) |
0 (0) |
0 (0) |
0.2 (0.01) |
7.1 (0.28) |
21.4 (0.84) |
25.8 (1.02) |
133,6 (5,26) |
| Avg. rainy days | 7 | 7 | 5 | 3 | 1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 2 | 4 | 6 | 35 |
| Font: Organització Meteorològica Mundial (UN) [8] 2010-03-20 | |||||||||||||
[modifica] Economia
El paper històric que Damasc va jugar com un important centre comercial ha canviat en els darrers anys a causa del desenvolupament polític de la regió, així com a causa del desenvolupament del comerç modern.[9]La majoria dels béns produïts a Damasc, així com a Síria, es distribueixen als països de la península aràbiga.[9] Damasc compta també amb una exposició anual de comerç internacional a la tardor des de l'any 1955.[10]
Damasc té el potencial per a desenvolupar una indústria turística de gran èxit. L'abundància de la riquesa cultural a Damasc ha estat modestament utilitzat des de finals de l'any 1980 amb el desenvolupament de molts allotjamentent, transports i altres inversions relacionades.[9] Des de la dècada del 2000, nombrosos hotels, botigues i cafès s'han obert a la ciutat vella, atraïent a molts turistes europeus i habitants de la ciutat per igual.[11]
El sector immobiliari està en auge a Damasc. L'assessoria immobiliària Cushman & Wakefield va incloure Damasc en la llista de les ciutats amb els espais per a oficinis més cars del món; el va incloure en la vuitena posició l'any 2009.[11]El mercat d'oficines a Damasc és bastant immadur i la demanda d'espai d'oficines d'alt nivell supera l'oferta. No obstant això, una nova oferta d'espai d'oficines s'espera que surti al mercat al llarg del 2009.[12]
Damasc és la llar d'una àmplia gamma d'activitats industrials, com ara la indústria tèxtil, de processament d'aliments, de ciment i diverses indústries químiques.[9]La majoria de les fàbriques estant dirigides per l'¡estat, però, una limitada privatització, a més de cedir algunes activitats econòmiques al sector privat, es va permetre a partir de la dècada del 2000 amb la liberalització del comerç que va tenir lloc.[9]Artesanies tradicionals i gravatss artesanals en coure es segueixen produint a la ciutat vella.[9]
La Borsa de Damasc es va obrir formalment per al comerç el març de 2009, i és l'únic parquet d'intercanvi de valors que existeix actualment a Síria.[13]Actualment es troba al districte Barzeh, dins dels mercats financers de Síria i de comissions de valors. La seva ubicació final ha de ser el districte de negocis de Yaafur.[14]
[modifica] Infraestructura
[modifica] Transport aeri
L'aeroport principal és l'Aeroport Internacional de Damasc, aproximadament a 20 km del centre de la ciutat, amb connexions a moltes ciutat asiàtiques, europees, africanes, i, recentment, sud-americanes. Els carrers de Damasc són sovint estrets, especialment a les parts més antigues de la ciutat, i les elevacions al ferm són àmpliament utilitzades per a limitar la velocitat dels vehicles.
[modifica] Autobusos
El transport públic a Damasc depèn en gran mesura de minibusos. Hi ha al voltant de cent línies que operen dins de la ciutat i algunes d'elles s'estenen des del centre de la ciutat als suburbis propers. No hi ha un horari per a les línies, i degut al limitat nombre d'estacions d'autobús oficials, en general els autobusos s'aturaran sempre que el passatger hagi de pujar o baixar. El nombre d'autobusos que serveixen la mateixa línia és relativament alta, cosa que minimitza el temps d'espera. Les línies no estan numerades, sinó que es donen sobretot títols que indiquen els dos punts finals i, possiblement, una important estació de la línia.
[modifica] Trens
Gestionada per Chemins de Fer Syriens, l'antiga estació principal de tren de Damasc va ser l'estació de tren d'al-Hijaz, aproximadament 1 km a l'oest de la ciutat vella. L'estació ara està inactiva i les vies s'han eliminat, però encara hi ha un taulell de butlletes i servei de trasllat a l'estació de Kadam al sud de la ciutat, que ara funciona com la principal estació de trens.
[modifica] Metro
L'any 2008, el govern va anunciar un pla per a construir el Metro de Damasc amb obertura de la línia verda prevista per al 2015.[15] La línia verda serà un eix essencial oest-est per al futur de la xarxa de transport públic, servint Moadamiyeh, Sumariyeh, Mezzeh, la Universitat de Damasc, Hijaz, la Ciutat Vella, Abbassiyeen i l'estació d'autobusos Qaboun Pullman. Una xarxa de metro de quatre línies s'espera que estigui en funcionament el 2050.
[modifica] Geografia humana i societat
[modifica] Demografia
Comptava amb 4.700.000 habitants (cens de 2007). Un 75% és de creença musulmana sunnita, un 15% de la població és de confessió cristiana (diverses esglésies), i el 10% restant és subdivideix entre musulmans alauites, drusos i xiïtes.
La població de Damasc l'any 2004 va ser de 1.552.161 segons el cens oficial de 2004 realitzat per l'Oficina Central d'Estadístiques (CBS) de Síria.[16]No obstant això, segons estimacions de 2007 publicat per la CBS, la població de Damasc es va estimar en 1.669.000 el 2007.[1]
La població va créixer un 7,52% entre 2004 i 2007, com a càlcul directe que correspon a un creixement demogràfic anual del 2,51%.
L'àrea metropolitana de Damasc inclou les ciutats de Duma, Harasta, Darayya, Al-Tall i Jaramana. La manca d'estadístiques oficials de població en aquestes ciutats fa que sigui difícil estimar la població de la major zona metropolitana al voltant de Damasc, que és de bastant més de 2 milions d'habitants.
[modifica] Etnografia
La majoria de la població de Damasc va ser el resultat de migració rural-urbana. Es creu que la població local de Damasc, són al voltant de 1,5 milions de persones.
[modifica] Religió
La majoria dels habitants de Damasc, prop del 75% són sunnites musulmans. Es creu que hi ha més de 2.000 mesquites a Damasc, sent-ne la més coneguda la Mesquita Omeia.[17]Plantilla:Verify source
Els cristians, especialment siris-assiris representen el 15% de la població, i hi ha un nombre de districtes cristians, com Bab Tuma, Kassaa, i Ghassani, i d'entre les diferents esglésies en destaca particularment l'antiga Capella de Sant Pau.
Hi ha una petita comunitat jueva anomenada Haryet il yahoud-, el barri jueu; són les restes d'una antiga i molt més important presència jueva a Síria, que es remunta almenys a l'època romana, si no abans a l'època del rei David.[18]
[modifica] Educació
Damasc és el principal centre de l'educació a Síria. És la llar de la Universitat de Damas, que és la més antiga i la més gran de les universitats sirianes. Després de la promulgació d'una legislació que permet les institucions privades de secundària, diverses noves universitats es van establir a la ciutat i al seu voltant, incloent:
- Universitat Virutal de Síria
- Universitat Internacional per a la Ciència i la Tecnologia
- Institut Superior en Administració d'Empreses
- Institut Superior en Ciències i Tecnologia Aplicades
- Universitat de Kalamoon
- Universitat Àrab Internacional
- Institut Nacional d'Aministració
[modifica] Cultura i oci
Damasc va ser escollida com la Capital de la Cultura Àrab. La Capital de la Cultura Àrab és una iniciativa auspiciada per la UNESCO,[19] sota el Programa de Capitals Culturals per a promocionar i celebrar la cultura àrab, i encoratjar la cooperació a les regions àrabs. La preparació per a la festivitat va començar el febrer de l'any 2007, amb l'establiment del Comitè Administratiu per la "Damasc, Capital de la Cultura Àrab" per mitjà d'un decret presidencial.[20]
[modifica] Museus
- Museu Nacional de Damasc
- Palau Azem
- Museu Militar
- Museu de la Caligrafia Aràbiga
[modifica] Esports
Els esports més populars són el futbol, bàsquet, natació i tennis de taula. Damasc és la llar de diversos clubs esportius, incloent el Al-Jaish, Al-Wahda i Al Majd.
Els cinquens i la setens Jocs Panàrabs es van celebrar a Damasc el 1976 i 1992, respectivament.
[modifica] Activitats de lleure
Les cafeteries, on a més dels cafès àrabs i dels tes es serveixen pipes d'aigual, proliferen Damasc. Jocs de cartes, jocs de taula (variants del backgammon), i escacs són les activitats principals als cafès freqüentats.[21]
Tishreen Park és, de molt, el major parc a Damasc. És la llar de l'anual Mostra de Flors que es celebra a Damasc. Altres parcs inclouen l'Aljahiz, l'Al sibbki, l'Altijara i Al'lwahda. Els oasis Ghouta de Damasc també són una popular destinació per a la recreació. Hi ha diversos centres de recreació a Damasc incloent diversos estadis, piscines i camps de golf. A més, l'Associació Sirian de Cavalls Àrabs de Damasc, ofereix una àmplia gamma d'activitats i serveis per als criadors de cavalls i genets.[22]
[modifica] Monuments i turisme
Un del seus atractius és la tomba de Saladí.
[modifica] Ciutats agermanades
|
[modifica] Persones cèlebres nascudes a Damasc
- Nicolau Damascè
- Joan Damascè
- Sofroni de Jerusalem
- Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
- Damasci
- Diversos personatges del llinatge dels Ibn Sasra.
[modifica] Vegeu també
- Banu Hamza, notable família damascena.
- Zabadeus.
- Acer de Damasc.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Syrian News Agency: Syrian Population Estimated at 19,405 Million
- ↑ List I, 13 in J. Simons, Handbook for the Study of Egyptian Topographical Lists relating to Western Asia, Leiden 1937. See also Y. AHARONI, The Land of the Bible: A Historical Geography, London 1967, p147, No. 13.
- ↑ (in Book Reviews) Ancient Damascus: A Historical Study of the Syrian City-State from Earliest Times Until Its Fall to the Assyrians in 732 BCE., Wayne T. Pitard. Review author: Paul E. Dion, Bulletin of the American Schools of Oriental Research, No. 270, Ancient Syria. (May, 1988), p. 98
- ↑ The Stele Dedicated to Melcarth by Ben-Hadad of Damascus, Frank Moore Cross. Bulletin of the American Schools of Oriental Research, No. 205. (Feb., 1972), p. 40.
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ Tyson, Patrick J. (2003), SUNSHINE GUIDE TO THE DAMASCUS AREA, SYRIA, www.climates.com, <http://www.climates.com/ASIA/PDF/SYR02ASA.pdf>. Consultat el 26 novembre 2009
- ↑ World Weather Information Service - Damascus, <http://worldweather.wmo.int/099/c00213.htm>
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Damascus». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 2009-11-28].
- ↑ «Damascus International Fair». [Consulta: 2009-11-28].
- ↑ 11,0 11,1 «Damascus Revels in Its New Allure to Investors». The Wall Street Journal. [Consulta: 2009-11-28].
- ↑ «Report: Office Space Across the World 2009». Cushman & Wakefield. [Consulta: 2009-11-28].
- ↑ «Inauguration of Damascus Stock Exchange». Syrian Enterprise and Business Center. [Consulta: 2009-11-28].
- ↑ http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5gPsB6CSsyXUgWdxEsC0B_O-jqV-w
- ↑ ???? ?????? » ????? ??? ?? ???? ???? ??????, Damascus-metro.com, <http://www.damascus-metro.com>. Consultat el 29 maig 2009
- ↑ Central Bureau of Statistics General Census of Population and Housing
- ↑ Flood, Finbarr Barry (2001), The Great Mosque of Damascus: studies on the makings of an Umayyad visual culture, vol. 33, BRILL, pp. 12, ISBN 9004116389, 9789004116382, <http://books.google.cat/books?id=r5f8kxIyykQC&printsec=frontcover&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false>. Consultat el 26 novembre 2009
- ↑ Katz, Ketsi'ah (1981), Masoret ha-lashon ha-'Ibrit shel Yehude Aram-Tsoba (?alab) bi-qri'at ha-Miqra ve-ha-Mishnah (The Hebrew Language Tradition of the Jews of Aleppo in the Reading of the Bible and Mishnah)
- ↑ Herbert, Ian (2003), The World of Theatre: An Account of the World's Theatre Seasons 1999-2000, 2000-2001 and 2001-2002, Routledge, p. 225, ISBN 0415306213
- ↑ «Damasc, Capital de la Cultura Àrab 2008» (en àrab, anglès). [Consulta: 15 d'abril de 2010].
- ↑ Beatties and Pepper, 2001, p. 102.
- ↑ http://www.saha-sy.org/
- ↑ Uaeinteract.com. «Sister Cities delegates praise Dubai 'best practices' UAE - The Official Web Site - News» (en anglès). [Consulta: 2009-05-29].
- ↑ © 2005-2009 www.yerevan.am. «Yerevan Municipality - Sister Cities». [Consulta: 2009-06-22].
[modifica] Enllaços externs
- Syria News Wire
- Australian War Memorial
- Pàgina amb els momuments de Damasc a la World Monuments Fund's 2008
- Documental
- Mapes:
- Mapa interatiu de Damasc
- Mapa que mostra les rutes d'avanç de la guerra del 1918 a Damasc
- Fotografia
- La part moderna de Damasc, nous edificis, trànsit, carrers, botigues, ...
- Fotografies de la part vella de Damasc.
