Damasc
De Viquipèdia
Damasc (en àrab دمشق (Dimaixq), en llatí Damascus, en grec Damaskos; en francès Damas) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món. Amb els seus 1.394.322 habitants és una de les ciutats més poblades de l'Orient Mitjà. És capital de la governació de Damasc, formada per la pròpia ciutat) i de la governació de Damasc Rural.
Taula de continguts |
[edita] Història
- Història breu:
Coneguda des de l'any 2500 abans de Crist, és la ciutat més antiga que ha estat habitada ininterrompudament.
De possessió egípcia, la ciutat passa a ser independent entre els segles IX i VIII aC, formant part del regne de David. Fou la capital del regne arameu, i després va ser conquerida successivament pels assiris, pels perses, per Alexandre el Gran, pels selèucides i pels romans.
Segons el Nou Testament, anant cap a Damasc Sant Pau va tenir una visió de Jesús, i així es convertí al cristianisme.
El 636 va ser conquerida pel califa Omar, i a partir del 661 va ser la capital dels omeies, que estenien els seus dominis des de la Península Ibèrica fins a l'Índia. El 750 torna a perdre importància, quan el califat abbàssida s'establí a Bagdad.
La ciutat també va ser assetjada pels croats, que no aconseguiren la seva rendició, i pels mongols, que la saquejaren el 1401.
Va formar part de l'imperi Otomà de 1516 a 1918 i fou ocupada pels francesos el 1920 fins a la independència de Síria el 1946.
[edita] La ciutat antiga
La ciutat antiga de Damasc va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979. Ocupa una superfícies de 135 hectàrees, i estava rodejada per una muralla romana, de la que en perduren els costats nor di est, i part del costat sud. S'en conserven vuit portes, de les que la més antiga, Bab Sharqui, es remonta al període rompa. En el sentit de les agulles del rellothe, començant pel nord, les portes són:
- Bab al-Faraj (Porta de la alliberació),
- Bab al-Faradis (Porta del paradís),
- Bab al-Salam (Porta de la pau), com les dues anteriors, al costat nord de la muralla;
- Bab Tuma (Porta de sant Tomàs), a la cantonada nordest,
- Bab Sharqi (Porta de l'est),
- Bab Kisan, al sudest, per on, segons la tradició, Sant Pau va fugir de Damasc, baixat de les muralles dins un cistell; en aquesta porta, avui tancada, existeix una capella que en recorda el succés;
- al-Bab al-Saghir (Porta petita), al costat sud,
- Bab al-Jabiya, al sudoest, a l'entrada del zoco Midhat Pasha.
Tot i que la ciutat encara conserva vestigis romans i bizantins, la major part dels 125 edificis i monuments inclosos dins la declaració de la UNESCO corresponen a l'art islàmic.
En primer lloc, destaca la Mesquita dels Omeïes, construida al segle VIII (cap a l'any 705), un dels llocs sants de l'Islam. L'immens pati de 122 metres de llarg, entapissat de lloses que van pertanyer a un monument romà, ofereix diverses esquisites decoracions. Entre elles, la del tresor, una construcció que que reposa sobre columnes i que s'utilitzava per emmagatzemar l'or de l'estat.
La sala d'oració de la mesquita conté un tomba, la de Joan Baptista, cas excepcional a l'Islam i vestigi de l'antigui basílica de Sant Joan Baptista.
Segons la tradició local, el minaret més alt de la mesquita, anomenat minaret de Jesús, marca el lloc on el Messïes tornarà a la terra el dia del judici final.
A dos-cents metros de la Gran Mesquita hi ha un exemple de rica arquitectura de disseny àrab-otomà, com és el Palau Azzem, del segle XVIII. Avui és un museu de les arts i tradicions, i exposa, en diferents estàncies, maniquís que il·lustren sobre la vida quotidiana en aquesta residència, que va pertànyer al governador de Damasc.
La via Recta fou en el seu origen el decumanus de la Damasc romana; s'extenia al llarg de 1.500 metres. Avui en dia, correspon al carrer Bab Sharqi i al zoco cobert Midhat Pasha, un dels més importants de Damasc. El carrer Bab Sharqi, ple de petites botigues, condueix al barri vell cristià de Bab Tuma; al final del carrer s'hi troba situada la Casa d'Ananïes, un capella subterrània que fou en els seus temps una bodega.
La ciutat vella està sembrada de mesquites - en tot Damasc n'hi ha prop de 700 - d'èpoques molt diverses.
 Bab Kisan a la Ciutat Antiga. |
 Capella d'Ananïes a la Ciutat Antiga. |
[edita] Demografia
Comptava amb 4.700.000 habitants (cens de 2007). Un 75% és de creença musulmana sunnita, un 15% de la població és de confessió cristiana (diverses esglésies), i el 10% restant és subdivideix entre musulmans alauïtes, drusos i xiïtes.
[edita] Geografia
De manera general, Damasc està divida en dues parts: la ciutat nova, amb els seus edificis i passeig moderns, i la ciutat antiga, on s'agrupen els atractius d'aquesta capital amb 6.000 anys d'existència, que ja apareix mencionada en textos de fa quatre mil·lenis i mig.[1]
[edita] Transport
- Aeri: prop de la ciutat s'hi troba l'Aeroport de Damasc.
[edita] Monuments i turisme
Un del seus atractius és la tomba de Saladí.
[edita] Persones cèlebres nascudes a Damasc
- Nicolau Damascè
- Joan Damascè
- Sofroni de Jerusalem
- Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
- Shukri al-Quwatli
- Muna Wassef
- Damasci
- Ahmed Kuftaro
- Michel Aflaq
- Salah al-Din al-Bitar
