Bosrà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ruïnes de Bosrà

Bosrà (en àrab بصرى, Busra; en llatí Bostra) fou una ciutat oasi al desert de Síria, al sud de Damasc, al districte de l'Auranitis o Auranítide (l'actual Hauran), a 30 km al nord de la frontera amb Jordània. Fou la capital dels edomites i sota domini romà fou anomenada Nova Trajana Bostra. La seva població actual s'estima en 80.000 persones

Història[modifica | modifica el codi]

A la Bíblia s'esmenta com a ciutat dels edomites, però segons una citació del Llibre de Jeremies (18, 24) era en poder dels moabites. Ara bé, podria tractar-se de dues ciutats diferents: l'edomita correspondria a l'actual ciutat jordana de Busseira i la moabita a la Bosrà d'Auranítide. Fou després domini dels nabateus.

Teatre romà

Ciceró diu que la ciutat estava dominada al seu temps per un cap independent (el rei dels nabateus o un vassall), però sota Trajà fou feta capital de la província d'Aràbia i va emetre monedes amb la inscripció de Nea Trajana Bostra (vers el 105). Fou després colònia romana en temps d'Alexandre Sever i les monedes van portar la inscripció de Nova Trajana Alexandrina Colonia Bostra. L'emperador Felip l’Àrab fou nadiu de la ciutat i li va donar el títol de Metròpolis; a la seva època, era una ciutat gran, rica i amb fortes defenses, i s'hi cultivava la vinya. Claudi Ptolemeu l'esmenta com una de les ciutats de l'Aràbia Pètria i deixa establert que fou seu de la Legió III Cyrenaica des del temps de Trajà. Al segle III fou seu d'un bisbat i després arquebisbat del qual depenien vint bisbats, i quarter general dels nestorians.

La seva deïtat tutelar fou Dionís, sota el nom de Dusires. El seu nom podria derivar del conreu de la vinya, i voldria dir 'lloc de vinyes'.

En el període cristià el primer bisbe destacat fou Beril·le (222-233); el bisbe Titus (vers 360) fou un destacat escriptor eclesiàstic.

Sota domini bizantí va ser una posició fronterera important, i estació de caravanes. Com a centre administratiu (capital de la província d'Aràbia) tenia un bon nombre d'habitants funcionaris, així com guarnició militar. El bisbe depenia del patriarca d'Antioquia. El governador portava els títols d' hegemon, dux i scholasticos (488); el municipi tenia el seu praeses (prohèdros) i un col·legi de quatre synarchontes amb un consell o boule (Bouleutai). En tota aquesta època es van construir nombroses esglésies i almenys dos monestirs; per la seva condició d'arquebisbat tenia una basílica de la que en resten vestigis destacats, i un palau episcopal pràcticament desaparegut.

La tradició àrab diu que fou la primera ciutat bizantina conquerida. Perduda la seva condició de capital de província i la guarnició, va començar la seva decadència. El 908 fou saquejada pels càrmates d'Abu Ghanim. Sota els seljúcides de Damasc es deixa constància de la restauració de diversos edificis; també es van fer reparacions sota els aiúbides que a més a més hi van construir algun edifici com una madrassa i mesquites. La ciutadella es va anar engrandint i va arribar al seu màxim el 1251. La invasió dels mongols el [1261] la va damnar però Baybars la va fer restaurar tot seguit i encara va construir nous edificis però es va utilitzar molt de material de construccions anteriors que així van desaparèixer com d'hipòdrom romà.

Encara va restar important sota els mamelucs però amb els otomans ja el comerç s'havia desplaçat cap a la mar Roja; els otomans hi enviaven com a governadors a funcionaris als que es volia castigar i finalment la capital del Hauran es va traslladar a Mzeyrib i a Merkez encara al segle XVI.

Al segle XVII va viure sota l'amenaça dels beduins Anazeh i van desviar els peregrins que anaven a la Meca i utilitzaven aquesta ruta que van començar a passar per Sanamayn i Mzeyrib. Progressivament va esdevenir una comunitat rural. Al segle XIX i començament del XX es va conèixer la seva extraordinària riquesa arqueològica que l'ha convertit als darrers any en un gran centre turístic. Les ruïnes que han arribat fins als nostres dies són de tanta importància, especialment el teatre romà, considerat un dels més ben conservats del món, que el 1980 foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Coord.: 32° 31′ N, 36° 29′ E / 32.517,36.483


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bosrà