Dionís
En la mitologia grega, Dionís (també conegut com a Bacus[1] i Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'l coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu, nom d'origen desconegut, possiblement traci o lidi. Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana identificant-se amb Liber Pater.
Taula de continguts |
[modifica] Mitologia grega
Dionís és fill del déu Zeus i de Sèmele, una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Quan Dionís va néixer, Hera, l'esposa de Zeus, entrà en còlera i demanà als Titans que matessin el petit Dionís, de tal manera que fugissin els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament: van destrossar el cos del petit i ficaren els seus trossos a cuinar.
Ara bé, la seva àvia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tíone.
[modifica] Festivals
[modifica] Dionís i els seus devots
Cap retrat literari d'una divinitat grega és equiparable amb el poder hipnòtic de Les Bacants d'Eurípides. La trama gira al voltant del rei tebà Penteu, que no vol reconèixer un "foraster" arribat fa poc d'Orient que és autor de diversos prodigis. Tota la comunitat està alterada quan el foraster indueix les dones de la ciutat a deixar casa seva i adorar un nou déu, Dionís, prop de la muntanya de Citeró. Les dones son guiades per Ino, Autònoe i Agave (la mare de Penteu), les tres germanes de Sèmele, la mare de Dionís; Dionís les ha fet tornar boges per haver negat que el pare del fill de Sèmele és en realitat Zeus. El foraster, que no és sinó Dionís, es venja fent que Agave esquarteri el seu fill membre a membre en una orgia d'inexplicable violència. Quasi totes les característiques mitològiques principals de Dionís hi són, a Les Bacants. La bogeria que indueix és més col·lectiva que individual, un fet que simbolitzen els grups de devots que hi ha al voltant de Dionís (a Les Bacants són les dones, les Mènades, dones delirants). Ell està vinculat a l'estat d'èxtasi, que literalment significa estar fora de si. És la classe de déu que, en virtut del seu caràcter subversiu, primer provoca resistència i després la trenca sense remordiments.
Una de les figures que segueixen el déu és la de les mènades, grup femení que acostumava a fer ritus obscurs i cruels com l'esquarterament d'animals (sparagmós).
Menys temibles eren els seguidors masculins del déu, els grotescos sàtirs. Habitualment perseguien nimfes o mènades per satisfer els seus desitjos sexuals. El més lleig de tots era Silè, el vell cap de colla, que quasi sempre estava borratxo.
[modifica] Referències
- Joan Campàs Montaner i Anna Gonzàlez Rueda (2010). Iconografia de Dionís. Creative Commons. 311 pàgs. http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/IconografiaDionis.pdf
[modifica] Vegeu també
[modifica] Notes
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.
|
|||||||||||||||||||||
