Ariadna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ariadna amb Dionís representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 a.C

Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom es compon de la partícula augmentativa ἀρι- i l'adjectiu ἀδνός, que, segons una glossa d'Esiqui, seria un mot cretenc sinònim del grec ἁγνός, "sacre, pur"; el ginecònim significaria, doncs, "la santíssima, la molt sacra".

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Era filla de Minos i Pasífae, i per tant, princesa de Creta. El rei Minos va sotmetre Atenes després que un fill seu, Androgeu, hi hagués mort assassinat. Va obligar els atenencs a enviar-li a Creta cada nou anys un grup de catorze joves -set nois i set noies-, que serien sacrificats al Minotaure. Un cop, en una d'aquestes trameses de nois hi anà, voluntàriament, el príncep Teseu, fill d'Egeu, rei d'Atenes. Teseu, un cop arribat a Creta va enlluernar Ariadna, que se'n va enamorar. Assessorada per Dèdal li va donar una espasa màgica, amb la qual podria matar el Minotaure i un fil de llana que no es podia trencar que l'ajudaria a trobar el camí de sortida del Laberint. Després de sortir del laberint, Teseu se'n va endur amb ell la princesa Ariadna, però la va abandonar a l'illa de Naxos, segons algunes versions per ordre del déu Dionís, el qual la volia per a ell. Amb aquest déu, Ariadna va tenir sis fills: Enopió (grec antic: Οἰνοπίων -ωνος), Estàfil (grec antic: Στάφυλος -ου), Peparet (grec antic: Πεπάρηϑος -ου), Toes o Toant (grec antic: Θόας -αντος), Eurimedont (grec antic: Εὐρυμέδων -οντος) i Fliant (grec antic: Φλείας -αντος).[1] Ariadna, malgrat tot, va continuar enamorada de Teseu fins a la seva mort. Dionís la va rescatar de l'Hades perquè continués per sempre més al seu costat, convertint-la en la constel·lació Corona Boreal. També diuen que un déu, li va fer una corona d'estrelles com a donació de gratitud.[2]

Diverses tradicions expliquen l'abandonament i mort d'Ariadna de maneres diferents:

  • Segons Homer[cal citació], Ariadna hauria mort a mans d'Àrtemis, per ordre de Dionís[3].
  • Una tradició diu que, finalment, que es va suïcidar de desesperació davant l'abandonament de Teseu[cal citació]
  • Una tradició diu que una tempesta es va endur el vaixell a l'illa de Xipre on, embarassada, hauria desembarcat; un cop de vent es va endur el vaixell altre cop a la mar i les dones de la illa la van cuidar fins al part, en el qual va morir. Teseu hauria tornat a l'illa i hi hauria instituit un ritual en el seu honor.[4]
  • Segons altres tradicions no seria Dionís qui va ordenar a Teseu abandonar Ariadna sinó que hauria estat Atenea o bé Hermes [4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ariadne» (en anglès). theoi.com. [Consulta: 18∕9∕2011].
  2. Armstrong, Rebecca. Cretan women: Pasiphae, Ariadne, and Phaedra in Latin poetry (en anglès). Oxford University Press, 2006, p.312. ISBN 0199284032. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionario de Mitología Griega y Romana. Buenos Aires: Paidós, 1981, p. 51. ISBN 84-7509-053-2. 
  4. 4,0 4,1 Grimal, Pierre. Diccionario de Mitología Griega y Romana. Buenos Aires: Paidós, 1981, p. 508. ISBN 84-7509-053-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ariadna