Minotaure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teseu derrotant al Minotaure dins el laberint

En la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Pasífae era l'esposa de Minos, rei de Creta. Aquest, després de consultar un oracle, va ordenar a l'inventor Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins.[1]

Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell. En una ocasió en què Androgeu havia acudit a Atenes per a participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo.

Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en què, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.

Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits.

Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar (els joves eren tancats al Laberint sense armes), alliberant així als atenencs d'haver de pagar més el tribut de sang.

Aquesta història simbolitza el triomf de la civilització (Teseu arriba de Grècia, bressol aleshores de la cultura) per sobre de la barbàrie (el monstre).

[modifica] Vegeu també

[modifica] Referències

  1. Masanés, Cristina. «Dins el laberint del minotaure». Sàpiens [Barcelona], núm. 79 (maig 2009), p. 30-33. ISSN 1695-2014.
Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Minotaure
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües