Quimera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Quimera (desambiguació)».
"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca.

En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren el ca Cèrber, Ortro, l'Esfinx i el lleó de Nemea.

Vivia a la regió de Lícia (Anatòlia, actual Turquia). Iòbates, el rei d'aquest indret, ordenà a l'heroi Bel·lerofont que matés aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Un oracle aconsellà a l'heroi que domés el cavall alat Pegàs perquè aquest l'ajudaria en la seva comesa. Bel·lerofontes trobà Pegàs a Corint, bevent de la font Pirene, i amb suavitat li posà al cap una brida d'or que la deessa Atena li havia regalat. El cavall va deixar que Bel·lerofontes el cavalqués i s'elevà pels aires. Volaren molt temps fins que veieren la Quimera. Per a matar-la, Bel·lerofontes havia construït una arma especial: a la punta d'una llança havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obrí la gola per llençar foc sobre l'heroi, aquest li va introduir la llança dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom, que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort.

En la literatura, Quimera apareix entremig de déus, titans i herois al llibre Teogonia del poeta grec Hesíode, a la Metamorfosi d'Ovidi (llibre 4), a la Ilíada d'Homer, a l'Eneida de Virgili (llibre 6), i també la trobem a la Biblioteca d'Apol·lodor (llibre 1).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quimera