Hefest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hefest

Rubens - Vulcano forjando los rayos de Júpiter.jpg


Hefest (o Vulcà) de Rubens.
Déu del foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l'escultura
Residència Mont Olimp
Símbol El martell i l'enclusa
Consort Afrodita i Aglaia
Pares Zeus i Hera (o Hera tota sola)
Germans Ares, Ilitia, Enió i Hebe
Fills Talia, Eucleia, Eufema, Filofrosine, Palikoi, Cabirs, Kabeirides i Eutenia
Equivalent romà Vulcà

En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l'àgora, el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion.

Mites[modifica | modifica el codi]

Algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'ornament va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre. Hera li va demanar a Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a desgrat dels precs que Tetis i els déus van fer a Hefest; fins que va intervenir el déu Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera, no obstant el déu de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per això va enviar a Hera un tron d'or del què una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; així que Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels déus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor. Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa d'Hefest a canvi que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.

No obstant això, Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el déu de la guerra; quan Hefest va tenir notícia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col·locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van començar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els déus per a denunciar l'adulteri. Hesiodor conta que el succés va ser motiu de gran aldarull a l'Olimp.

Els fills d'Hefest van ser Cècrops, Erictoni, que va crear els carros per a ocultar la deformitat de les seves cames, i el bandit Cacus.

Va tenir relacions amb la nimfa Cabiro.

Les seves creacions[modifica | modifica el codi]

Prenent com a base argila, Hefest va crear la primera dona, que va rebre per nom Pandora. Hefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà en l'elaboració del ferro i altres metalls. Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies.

Algunes de les seves creacions més famoses són:

  • el ceptre d'Agamèmnon
  • les sandàlies alades d'Hermes
  • l'armadura d'Aquiles
  • el carro d'Helios

Per ajudar-se, comptava amb els treballs dels cíclops i d'autòmates que va crear. Entre aquests destaquen Cedalió, les celedones, Talos i uns trípodes animats que patrullaven l'Olimp.

A la literatura catalana[modifica | modifica el codi]