Epidaure (Grècia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Epidaure (en grec Επίδαυρος, llatí Epidaurus) fou una ciutat de la costa oriental del Peloponès, a l'Argòlida (districte d'Argolis sota Roma). Fou un estat independent el territori del qual (de superfície bastant reduïda) era anomenat Epidaúria, que limitava a l'oest amb Argòlida, al nord amb Corint, al sud amb Trozen, i a l'est amb el golf Sarònic. Era situada a una petita península que formava una plana amb vinyes i muntanyes a la part de terra ferma. El port era a la part nord de la península, ben protegit. La ciutat original era limitada a part de la península per es va estendre al nord i sud.

Posseïa un temple d'Asclepi a uns 8 km a l'oest de la ciutat i era a només sis hores en vaixell d'Atenes; era propera a Egina i a Argos (a aquesta darrera estava unida por una bona via), i tot això va contribuir a la seva importància.

Segons Aristòtil fou una colònia cària que es va dir Epicauros. Estrabó diu que el seu antic nom fou Epitauros. Però després segons Aristòtil fou colonitzada per jònics procedent de la tetràpolis àtica units als heracliades en el seu retorn al Peloponès. En general es creu que fou colonitzada per jònics que en foren expulsats pels dòrics. Pausànies diu que en temps de la invasió dels dòrics era governada per Pitireos, descendent d'Ion, que va entregar el país a Deifontes i els argius, i es va retirar a Atenes amb la seva gent.

Deifontes es presentat com a gendre de Temenos (casat amb la seva filla Hirneto), a qui va correspondre Argos en el repartiment de les conquestes dòriques; les desgràcies de Deifontes foren objecte de les històries dels poetes tràgics.

La ciutat fou governada per reis però més tard l'oligarquia va substituir a la monarquia. Més tard fou governada per tirans, i entre ells el més conegut fou Procles, la filla del qual, Melissa, era casada amb Periandre tirà de Corint, que la va matar, i Procles va fer la guerra al seu gendre; Periandre va atacar Epidaure i va fer presoner a Procles conquerint la ciutat. Després de la tirania va retornar l'oligarquia.

En època històrica oligarques dòrics continuaven sent els dirigents de la ciutat que era una de les principals ciutats comercials del Peloponès, i va colonitzar Egina que per força temps en fou una dependència. També va colonitzar Kos, Kàlimnos (Calidnos) i Nísiros, però quan el comerç va créixer, Egina va augmentar la seva importància i va suplantar a la metròpoli al segle VI aC.

Epidaure fou sempre fidel aliada d'Esparta mentre que amb la metròpoli, Argos, hi va trencar relacions després de la instauració a aquesta ciutat de la democràcia. La ciutat d'Epidaure era governada per artins (artynae) que presidien un consell de 180 membres; els habitants original no dòrics eren els konípodes que treballaven la terra pels amos dòrics però no eren esclaus.

El 419 aC, durant la guerra del Peloponès, els argius van intentar conquerir la ciutat però foren rebutjats. Va tenir un minse paper a la història de Grècia.

Sota domini romà havia perdut tota importància i era pràcticament el port del temple d'Asclepi. Pausànies dona una llista dels seus edificis principals: el temple d'Atenea Císsia a l'acròpoli, el temple de Dionís, el d'Àrtemis, el d'Afrodita, i per suposat el d'Asclepi als defores, i el d'Hera al port, probablement a l'actual Cap Nicolau. A la ciutat hi havia també gimnàs, palestra, teatre (obra de Policlet, construït aprofitant el vessant d'una muntanya, amb un diàmetre de 112 metres i 32 files de seients a la part baixa, 20 a la part central i 24 a la superior, amb capacitat per 12.000 espectadors) i el prosceni. Les muralles estan mitjanament conservades en bona part.

La ciutat grega d'avui dia es diu Pídhavro.

Coord.: 37° 35′ 46″ N, 23° 4′ 45″ E / 37.59611,23.07917

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epidaure (Grècia)