Atena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atena

ACMA Athéna contemplative.jpg


Atena pensativa. Estela del 460 aC. Museu de l'Acròpolis, Atenes.
Deesa de la saviesa, la guerra, la intel·ligència, l'arquitectura i l'artesania. Patrona de la ciutat d'Atenes.
Residència Mont Olimp
Símbol Òliva, olivera, serp, ègida, armadura, casc, llança o gorgoneion
Pares Zeus i Metis
Germans Porus
Equivalent romà Minerva

En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.

Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge (parthenos). El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l'anomena Atenea o Pal·les Atenea.[1] L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera.

Atena és la divinitat tutelar d'Atenes; l'acròpolis d'aquesta ciutat era el principal centre de culte de la deessa a l'antiguitat. De fet, la semblança entre els dos noms ha fet pensar a molts que un d'ells, possiblement el de la dea, derivi de l'altre. Els antics explicaven l'origen del nom d'Atena a través dels mots grecs athánatos "immortal" i atithéne "sense nodrissa", teories avui descartades, i Plató el considerava una traducció del nom de la deessa egípcia Neith.

El naixement d'Atena[modifica | modifica el codi]

Filla de Zeus i de Metis. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada. Altres versions sostenen el mateix final (que la deessa verge neix del cap de Zeus) però no parlen sobre Metis ni cap precedent o causa que pogués ocasionar el mal de cap al pare dels déus.

La disputa amb Posidó[modifica | modifica el codi]

Posidó, déu del mar, i Atena es disputaren la protecció de la ciutat d'Atenes. Per decidir quin dels dos s'imposaria, tots dos feren un regal i deixaren que els atenencs decidissin quin els complaïa més. Atena regalà a la ciutat una olivera, mentre que Posidó hi féu brollar una font d'aigua salada. Els atenencs van preferir el regal de la deessa, ja que era molt més útil.

Las hilanderas o Fábula de Aracne de Diego Velázquez. 1644.

Atena i Aracne[modifica | modifica el codi]

Un altre mite relacionat amb Atena té a veure amb la gelosia. El déus eren molt gelosos de la seva superioritat envers els mortals i s'ofenien molt fàcilment quan aquests pretenien superar-los. Això és el que va fer una teixidora anomenada Aracne. El seu art era exquisit. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona i el que va veure la va meravellar i horroritzar a la vegada. Efectivament, aquell tapís superava qualsevol de les seves obres. Furiosa per la gelosia, el destruí. Quan Aracne veié la seva obra mestra perduda, se suïcidà penjant-se d'un arbre. Atena tenia prou sentit comú per adonar-se de la injustícia de la seva mort, de manera que la perdonà parcialment. Li retornà la vida però convertint-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiraria.

Pallas Athena de Gustav Klimt. 1898.

La poma de la discòrdia[modifica | modifica el codi]

Un altre mite molt relacionat amb la deessa és el que marca l'origen de la guerra de Troia. A les bodes de Peleu i Tetis, a les quals assistien molts dels déus, Eris, deessa de la discòrdia, llençà un poma d'or amb aquestes paraules gravades: "Per a la més bella". De seguida tres deesses reclamaren la poma com a seva: Hera, Atena i Afrodita. Per tal de decidir a qui pertanyia la poma de la discòrdia i per tant qui era la més bella, s'escollí Paris, el jove fill del rei Príam de Troia. Les tres deesses intentaren subornar-lo. Hera oferí a Paris poder, Atena saviesa i gloria militar i Afrodita el temptà amb la dona més bella de la terra, Helena. Paris es decidí per Afrodita. Aquest incident fou l'inici de la guerra de Troia, ja que Afrodita ajudà Paris a enamorar i raptar Helena. Atena i Hera, en canvi, donarien suport als grecs en la futura guerra i Afrodita seria la protectora de Paris i els troians.

Altres mites[modifica | modifica el codi]

Atena no té gaires mites propis, sinó que sovint apareix en la mitologia grega ajudant altres herois en les seves aventures. Va ajudar Hèracles a realitzar els seus dotze treballs, Perseu contra Medusa, Aquil·les a guanyar Hèctor i Odisseu en el seu llarg viatge de tornada a casa. També va ajudar molts herois grecs a la Guerra de Troia, i va intervenir en la guerra contra els Gegants lluitant al costat de Zeus i la resta de déus Olímpics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. D'acord amb la mitologia grega, Pal·las fou un sobrenom d'Atena, tan usual entre els grecs com entre els romans. Sembla que el seu significat original era el de "donzella", en al·lusió a la virginitat de la deessa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 166.