Perseu (heroi grec)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς en grec) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va casar.

Naixement[modifica | modifica el codi]

El seu avi era Acrisi rei d'Argos. Acrisi ,un oracle, li va predicar que un nét seu el mataria, i per això tancà la seva filla Dànae en un calabós amb portes de bronze de tal manera que ella no pogués tenir mai relacions amb altres homes.

Tanmateix Zeus aconseguí entrar-hi, transformant-se en pluja d'or, i engendrà Perseu d'aquesta manera. Quan Acrisi s'assabentà que Dànae havia tingut un fill, no s'atreví a matar-los, i els abandonà enmig del mar en una barqueta; però els corrents els portaren a Sérifos, illa de les Cíclades. El pescador Dictis, germà del rei Polidectes, els va trobar i els va hostatjar a casa seva.

Qui era Medusa?[modifica | modifica el codi]

Més tard, Polidectes s'enamorà de Dànae i, per tal de mantenir allunyat Perseu, que rebutjava les proposicions del rei a la seva mare, o desfer-se'n per sempre mentre intentava seduir a Dànae, l'envià a buscar el cap de Medusa, una de les Gòrgones. Primer anuncià que tenia intenció de demanar la mà d'Hipodàmia, la filla de Pèlops, i obligà els seus amics a ajudar-lo cada un amb un cavall per al regal de petició. Perseu no posseïa cap muntura però es comprometé a portar el cap de Medusa en compensació.

Per a aquesta missió comptà amb l'ajut dels déus: Hermes li deixà les sandàlies alades i una espasa corba i Atena un escut brunyit. Primerament l'adreçaren a les Grees, germanes de les Gòrgones, perquè li indiquessin la localització de les nimfes estígies, que vigilaven l'elm d'Hades, que feia invisible a qui el portava. Perseu s'acostà a les Grees i els prengué l'únic ull i l'única dent que compartien les tres, i només els hi tornà quan li van dir el que volia. Es dirigí aleshores on vivien les nimfes que li entregaren l'elm i una bossa màgica en què podia guardar el cap de Medusa.

Quan arribà a l'estatge de les Gorgones, a l'extrem occident, les trobà adormides. Caminant d'esquena i usant l'escut com a mirall per esquivar la mirada petrificadora del monstre, s'acostà a Medusa i la decapità amb ajuda d'Atena, que li guiava la mà. A continuació, ficà el cap a la bossa i fugí cobert amb el casc d'Hades mentre les altres Gorgones el buscaven.

Pel camí de tornada anà a parar al regne d'Atles, que li negà l'hospitalitat perquè temia que no li volgués robar les pomes d'or de les Hespèrides. Perseu li mostrà el cap de Medusa i el transformà en una serralada (la serralada de l'Atles).

Perseu amb la Medusa en un fresc pompeià a Castellammare di Stabia dins la vila de Sant Marc (segle I)

Rescat d'Andròmeda[modifica | modifica el codi]

A les costes de Palestina trobà Andròmeda, filla de Cefeu, rei dels etíops de Jopa, encadenada a una roca per expiar la culpa de la seva mare, Cassiopea. Aquesta havia afirmat que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides; això provocà la ira de Posidó que envià el monstre Ceto perquè assolés el país. L'Oracle d'Ammon va anunciar a Cefeu que l'única manera d'aturar el desastre era sacrificar Andròmeda, per la qual cosa va encadenar-la nua perquè els monstre la devorés.

Perseu lluità contra el monstre i el vencé; en recompensa, Cefeu li atorgà Andròmeda de muller. Però l'heroi encara s'hagué d'enfrontar a Fineu, oncle i antic pretendent d'Andròmeda, que reclamava els seus drets. Cefeu i Cassiopea van donar la raó a Fineu, mentre Andròmeda va romandre al costat de Perseu. Aquest tornà a fer servir el cap de la Gòrgona per convertir en estàtua els seus enemics. Més endavant Posidó va posar les imatges de Cefeu i Cassiopea al cel.

Tornà a Sérifos, on s'assabentà que, en la seva absència, Polidectes havia seguit assetjant Dànae, i aprofità altra vegada l'esguard petrificador de Medusa per venjar-se'n.

Fundació de Micenes[modifica | modifica el codi]

Volgué reconciliar-se amb el seu avi, però aquest, en saber que venia Perseu, havia marxat d'Argos. Al cap de poc temps, a Làrissa, Perseu va prendre part en uns jocs atlètics en honor al difunt rei Teutàmides, i llençà el disc amb tan mala fortuna que en caure va matar un home: era Acrisi. Afligit per aquest accident, va renunciar al tron d'Argos i el canvià amb Megapentes, fill del germà d'Acrisi, pel de Tirint.

Més endavant Perseu fundà Micenes, la qual anomenà així perquè una vegada, estant assedegat, va veure aparèixer un bolet (mýkes en grec) que li mostrà una deu d'aigua. Perseu fortificà Micenes i Midea. Pausànies afirma que els grecs consideraven Perseu fundador de Micenes, on tenia un templet dedicat al costat d'un camí.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Perseu i Andròmeda van ser pares de set fills: Perses (avantpassat epònim dels perses), Alceu, Heleu, Mestor, Estènel, Electrió (avi, a través de la seva filla Alcmena, d'Hèracles) i Cinur; i dues filles, Gorgòfone i Autoctoe. Després de Perseu, Electrió regnà a Micenes fins que fou mort accidentalment pel seu nebot i gendre Amfitrió; fou succeït per Estènel que va expulsar Amfitrió i Alcmena i va entregar Midea als fills de Pèlops, Atreu i Tiestes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perseu (heroi grec) Modifica l'enllaç a Wikidata