Jardí de les Hespèrides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hèracles roba les "pomes d'or" del Jardí de les Hespérides, detall del mosaic romà de Llíria, València

El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'occident, segons altres més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord, sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat. En aquest jardí propietat de la deessa Hera hi vivien les nimfes Hespèrides i l'arbre de la vida amb les "pomes daurades", fruits preuats que atorgaven la immortalitat. Hera hi va ubicar Ladó un drac de cent caps que mai no dormia, perquè guardés les preuades pomes.

Un dels treballs que el rei Euristeu encarregà a Hèracles fou apoderar-se de les pomes. L'heroi ho aconseguí després de matar el drac (o, segons altres, el mateix Atles les anà a collir mentre Hèracles sostenia la volta del cel en lloc seu). Més endavant, Atena va tornar les pomes al jardí de les Hespèrides.

Origen[modifica | modifica el codi]

Constel·lació del Dragó

L'origen d'aquest mite el trobem en l'astrologia. Just sobre la constel·lació de la Lira hi ha l'Óssa Menor, que només va ser considerada una constel·lació passat el segle VI aC, moment en què es va pensar que era com un osset. Fins aleshores s'havia considerat que eren set germanes, en concret les Hespèrides, que també van formar l'ala de la constel·lació del Dragó.[1]

La constel·lació de l'Óssa Major queda entre l'Óssa Menor i l'eclíptica de la Lira. En temps antics es va pensar en ella com en un pomer, sent els seus tres fruits les estrelles més brillants, en el que avui es considera la cua de l'ós. Entre l'Óssa Menor i l'Óssa Major hi ha la constel·lació del Dragó, que sembla estar protegint les «pomes» de l'Óssa Major i queda com la línia frontal sota la què hi ha les estrelles de l'Óssa Menor. El Drac mira amenaçador cap al sol quan aquest està en Lira.[2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 114.

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Hijos de la noche(castellà)
  2. LES AVENTURES D'HÈRCULES

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: les pomes d'or del jarí de les Hespérides