Constel·lació de la Lira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Lyra

Lyra

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI)
Abreviatura Lyr
Genitiu Lyrae
Simbologia la Lira
Ascensió recta 19 h
Declinació 40°
Àrea 286 graus quadrats
Posició 52a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
1
Estrella més brillant Vega (α Lyrae)
(Magnitud aparent 0,03)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −40°
Durant el mes de Agost hi ha la millor visibilitat


Lira (del llatí lyra, i aquest del grec λύρα) —Lyra segons la denominació llatina aplicada per la Unió Astronòmica Internacional a les 88 constel·lacions modernes— és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.

Lyra és una petita constel·lació, però la seva estrella principal, Vega és una de les més brillants del cel. Vega és un els vèrtexs del asterisme Triangle d'Estiu.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Vega (α Lyrae)[modifica | modifica el codi]

Vega (α Lyrae), «el voltor» en àrab, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Lyra, i és, la cinquena estrella més brillant del cel. Vora 3 vegades més massiva que el Sol, Vega és una estrella blanca 50 vegades més lluminosa que aquest. És bastant pròxima al Sistema Solar, a uns 25 anys-llum.

Amb una magnitud aparent quasi nul·la (0,03), el seu color, i la seva proximitat en fan una estrella ideal per l'observació i Vega ha servit d'estàndard per la mesura de l'índex «BV» d'altres estrelles, que determina el seu color amb precisió.

Degut a la precessió dels equinoccis, Vega serà l'estrella polar en uns 10.000 anys.

Vega, amb AltairAguilae) i DenebCygni), forma l'asterisme del Triangle d'Estiu.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

Sheliak (β Lyrae) — «l'Harpa» en àrab — és el prototip d'una classe d'estrelles variables anomenades del tipus β Lyrae. Aquests estels són de fet estrelles dobles en les quals els components s'eclipsen mútuament a intervals regulars i que són prou a prop l'una de l'altre per ser seriosament deformades per les forces de marea. En el cas de Sheliak, les dues components orbiten en 12 dies i projecten regularment filaments de gas calent.

δ Lyrae és una estrella triple. Els dos primers components es poden separar fàcilment amb uns prismàtics i es pot el bell contrast entre el color blau d'una i vermell l'altra.

ε Lirae és molt coneguda per ser una doble doble: ε 1 i ε 2 són totes dues estrelles dobles en les que els membres estan separats per 140 ua. ε 1 i ε 2 disten en torn a 10.000 ua i és difícil dir si les dues parelles orbiten realment una en torn de l'altra. Les quatre estrelles són similars, estrelles blanques unes dues vegades més massives que el Sol.

Estrelles amb planetes[modifica | modifica el codi]

Estrella Planeta Distància
(anys-llum)
Descobert
HD 177830 HD 177830 b 192.4 1999
HD 178911 HD 178911b 152.4 2001
GSC 02652-01324 TrES-1 500.0 2004
Vega Vega b 26.0 1998

Taula de les estrelles de Lira[modifica | modifica el codi]

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)
Tipus espectral
Vega (α Lyr) 0,03 0,58 25 A0Vvar
Sulafat (γ Lyr) 3,25 -3,20 635 B9III
Sheliak (β Lyr) 3,52 -3,64 882 A8:Vcomp SB
13 Lyr 4,08 -1,07 350 M5IIIvar
δ2 Lyr 4,22 -2,98 899 M4IIvar
κ Lyr 4,33 0,02 238 K2IIIvar
ζ1 Lyr 4,34 0,97 154 Am
θ Lyr 4,35 -2,51 769 K0II
Aladfar (η Lyr) 4,43 -3,09 1042 B2.5IV
HR 7064 4,83 0,39 252 K3III
λ Lyr 4,94 -3,43 1539 K3III
16 Lyr 5,00 2,04 128 A7V
ε1 Lyr 5,06 1,58 162 F1V
Alathfar (μ Lyr) 5,11 -0,55 441 A3IVn
ε2 Lyr 5,14 1,68 160 A8Vn
HR 7162 5,20 4,32 49 G0V
17 Lyr 5,20 2,16 132 F0V
ν2 Lyr 5,22 0,90 238 A3V
ι Lyr 5,25 -1,78 832 B6IV
HR 7181 5,26 0,12 349 K2III
ε2 Lyr 5,37 1,91 160 F0Vn
HR 6997 5,41 -0,61 522 B8II-IIIp...
HR 7146 5,46 0,89 268 G8III
HR 6968 5,47 0,22 366 B8IV

N.B. : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[1]

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

A la constel·lació de Lira hi ha la famosa nebulosa planetària anular M57, anomenada «Nebulosa de l'anell», a mig camí entre β i γ Lyrae. L'anell és, de fet, un núvol de gas ejectat per una estrella central. Malgrat ser tan coneguda és difícil de veure amb un telescopi petit i l'estrella central és invisible llevat que se n'usi un de gran potència.

Història[modifica | modifica el codi]

Lira és una constel·lació antiga. Les civilitzacions antigues de l'Orient Mitjà i de l'Índia hi veien un voltor. Els astrònoms grecs hi veien una lira i les cartes més antigues la representaven generalment en les urpes d'un voltor.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Dins la mitologia la constel·lació de Lira és la lira d'Orfeu.

Quan encara era un nen Orfeu rebé de son pare, Apol·lo una lira. Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i músic, i era el millor dels cantants. Sonava i cantava tan bé que amansia les feres i àdhuc els arbres s'inclinaven por poder-lo escoltar.

Estava molt enamorat de la seva esposa, Eurídice, però un dia aquesta va trepitjar una serp verinosa, que li va mossegar el peu. Orfeu restà tan desesperat que prengué la determinació d'anar als inferns per cercar-la.

Per anar als inferns cal travessar la llacuna Estígia en la barca de Caront. Aquest no volgué emportar-se a Orfeu, car aquest encara era viu, però Orfeu l'encisà amb el seu cant i aconseguí arribar a l'altra vora.

La porta d'entrada del país dels difunts estava guardada per Cèrber, el gos de tres caps. Orfeu amansí el gos i pogué passar. Els reis de l'infern, Hades i Persèfone van quedar encisats davant el cant d'Orfeu i li permeteren emportar-se la seva muller, però amb una condició: no podia parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin sortit al món exterior.

Orfeu va fer tot el camí sense mirar Eurídice, però el darrer moment, quan ja eren a la vora de la llacuna Estígia, tement que Hades l'hagués enganyat es va girar per mirar-la, i en aquell moment ella va desaparèixer.

Orfeu, desolat, es dedicà a vagar pel món, lamentant-se per haver perdut a Eurídice, cantant i sonant músiques tristes amb la seva lira. No va voler estar amb cap dona més, això va enfurismar a un grup de bacants, que, quan es van sentir rebutjades, el van matar. Apol·lo, son pare, va convertir a les dones en roures i elevà la seva lira al cel, convertida amb la constel·lació de Lira.

El cos d'Orfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp, a un lloc on els rossinyols hi canten amb un so més dols.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos».
  2. «ORFEU I EURÍDICE». Observant el cel. JouScout. [Consulta: 18-12-2009].