Constel·lació de la Màquina Pneumàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Màquina Pneumàtica)
Infotaula constel·lacióMàquina Pneumàtica 
Nom en llatíAntlia
AbreviaturaAnt
GenitiuAntliae
SimbologiaLa bomba d'aire
Ascensió recta10
Declinació-30
Àrea239 graus quadrats
Posició 62
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Ant (4,25m)
MeteorsCap
Limita amb
Visible a latituds entre +45° i −90°.
Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Màquina Pneumàtica (Antlia) és una constel·lació relativament nova, ja que va ser creada el segle xviii, introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille. La Unió Astronòmica Internacional la va anomenar així com una de les 88 constel·lacions modernes. Començant pel nord, Antlia està envoltada pel monstre del mar Hydra, la brúixola Pyxis, la Vela (Vela) del vaixell mitològic Argo, i finalment pel centaure Centaurus.

Trets notables[modifica]

Antlia és una constel·lació tènue sense estels brillants. L'estel més brillant és:

Objectes notables del cel profund[modifica]

Història[modifica]

L'astrònom francès Abbé Nicolas-Louis de Lacaille, qui trencà la tradició de donar noms mitològics a les constel·lacions, li posà aquest nom en l'època en què treballà a l'observatori del Cap de Bona Esperança, entre 1750 i 1754. Després d'observar uns 10.000 estels meridionals, dividí el cel sud en 14 noves constel·lacions, entre les quals hi havia Antlia. Originalment fou denominada Antlia pneumatica (màquina pneumàtica en llatí), en honor de Robert Boyle, inventor de la bomba d'aire.[1]

És interessant fer notar que no sembla que s'hagi designat els seus estels segons les lletres de Bayer segons la seva magnitud aparent.

No hi ha cap mite relacionat amb Antlia perquè Lacaille no va seguir la tradició de donar noms procedents de la mitologia a les constel·lacions, ja que s'estimava més posar noms d'instruments científics.

Referències[modifica]

  1. Chris Dolan. «Antlia». Peoria Astronomical Society, ?. Arxivat de l'original el 2016-04-08. [Consulta: 2 desembre 2007].

Bibliografia[modifica]

  • Ian Ridpath i Wil Tirion (2007). Collins Stars and Planets Guide, HarperCollins, Londres. ISBN 978-0007251209.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]