Constel·lació del Lleó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Lleó

Lleó

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Leo
Abreviatura Leo
Genitiu Leonis
Simbologia el Lleó
Ascensió recta 11 h
Declinació 15°
Àrea 947 graus quadrats
Posició 12a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
3
Estrella més brillant Regulus (α Leo)
(Magnitud aparent 1,4)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −65°
Durant el mes de Abril hi ha la millor visibilitat

El Lleó (Leo símbol Símbol del Lleó) és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre. Es troba entre la constel·lació de lluminositat feble de Càncer a l'oest i la de Virgo a l'est. Aquesta constel·lació conté moltes estrelles brillants, com Regulus (α Leonis), el cor del Lleó, i Denebola (β Leonis), la cua.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Regulus (α Leonis)[modifica | modifica el codi]

L'estrella més brillant de la constel·lació de Leo s'anomena Regulus (α Leonis), que significa «el Reietó» en llatí (coneguda també amb el nom de Cor Leonis, el «Cor del Lleó»). Amb una magnitud d'1,36, es tracta de la 21a estrella més brillant del cel.

Regulus és una estrella de la seqüència principal, 4 vegades més àmplia i més massiva que el Sol. Essent una estrella blanca, és molt més calenta que aquest últim i 130 vegades més brillant.

Posseeix un petit company, distant de 4.200 unitats astronòmiques, que és el seu mateix doble.

Regulus es troba quasi en el pla de l'eclíptica. Té una forma ovoide, probablement deguda a la importància de la força centrífuga, car volta a una velocitat de rotació important (període = 16 h).

Denebola (β Leonis)[modifica | modifica el codi]

Denebola (β Leonis) és la 2ª estrella de la constel·lació (el seu nom vol dir «La cua del lleó» en àrab); és una estrella blanca d'un diàmetre i una massa gairebé el doble de la del Sol, relativament propera al Sistema solar (36 anys-llum).

Aquesta estrella és una estrella variable de la classe δ Scuti i la seva magnitud oscil·la lleugerament al voltant de la magnitud 2,14.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

Moltes estrelles menys lluminoses de Leo han rebut nom, podem parlar de Algieba1 Leo), Zosma (δ Leo), Ras Elased Australis (ε Leo), Adhafera (ζ Leo), Chort o Coxa (θ Leo), Al Minliar al Asad (κ Leo), Alterf (λ Leo), Ras Elased Borealis (μ Leo) i Subra (ο Leo).

Les estrelles α, η, γ, ζ, μ i ε Leonis constitueixen l'asterisme anomenat «la Falç».

Wolf 359 és una nana vermella, 50.000 vegades menys lluminosa que el Sol. Es tracta de la 6a estrella més a prop del nostre sistema solar, la 4a si es considera el sistema d'Alfa Centauri com un sol objecte). Distant 7,78 anys-llum, la seva magnitud absoluta és només 16,55, la qual cosa la fa l'objecte menys brillant conegut en el veïnatge del sistema solar.

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

Leo conté moltes galàxies brillants de les quals dues parelles M65 i M66 entre ι i θ Leonis, i M95 i M96 9° a l'est de Regulus, són els representants més famosos. M65 i M66 són dues galàxies espirals distants 27 milions d'anys-llum i que semblen estar lligades per la força gravitatòria. M95 i M96 són dues galàxies allunyades 29 milions d'anys-llum que constitueixen un cúmul amb moltes més galàxies menys brillants.

Dibuix d'Hevelius de Leo, 1690.

Història[modifica | modifica el codi]

Com totes les constel·lacions del Zodíac, Leo té un origen molt antic. Mencionat per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest es feia correspondre a la mitologia grega amb el lleó de Nemea mort per Hèrcules en el primer dels seus dotze treballs. La constel·lació veïna de la cabellera de Berenice era considerada un simple asterisme de Leo abans de ser considerada una constel·lació independent.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]