Constel·lació de la Creu del Sud

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Creu del Sud
Nom en llatí	Crux
Abreviatura	Cru
Genitiu	Crucis
Simbologia	Creu
Ascensió recta	12
Declinació	−60
Àrea	68 graus quadrats; Posició 88a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	4
Estel més brillant	Mimosa (β Cru) (1,25m)
Meteors	Crúcids;
Limita amb	Centaurus; Musca;
	Visible a latituds entre +20° i −90°.; Durant el mes de maig a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Creu del Sud (Crux o Crux Australis), per contrast amb la Creu del Nord, és la més petita de les 88 constel·lacions modernes, però també una de les més famoses. Es troba tocant la constel·lació Centaurus, mentre que al seu sud s'hi troba Musca.

Trets notables[modifica]

Amb la manca d'un estel polar important a l'hemisferi sud (δ Octantis és apropat al pol, però és massa feble per ser usat per marcar-lo), dos estels de Crux (Alpha i Gamma) s'usen per marcar el sud. Seguint la línia així definida pels dos estels, aproximadament 4,5 vegades la distància entre aquests, arribam molt a prop del pol sud celeste.

Si es construeix una recta perpendicular al segment definit per α Centauri i β Centauri, el punt d'ìntersecció amb la línia esmentada més amunt marca el pol sud celeste.

Com que no hi ha res oposat a Ursa Major, a les regions tropicals tant Crux (baixa en el sud) com Ursa Major (baixa en el nord) poden ser vistes durant abril-juny. Està oposada a Cassiopea en el cel i, per tant, no es poden veure al mateix temps. En els llocs situats més al sud dels 34° de latitud, és sempre visible completament en el cel.

Estels més importants[modifica]

Acrux (α Cru)[modifica]

Acrux (α Cru) és l'estel més brillant de la constel·lació. Amb una magnitud aparent de 0,77, és el 22è estel en lluminositat, i l'estel de la primera magnitud més al sud.

Acrux és un estel binari, constituït per dos supergegants blaus i calents, α ¹ Cru (de la magnitud 1,4) i α ² Cru (de la magnitud 1,9). Distants 320 anys llum), són 25.000 i 16.000 vegades més brillants que el Sol i volten un sobre l'altre en 1.500 anys, separats per 420 ua.

α ¹ Cru és un estel doble, però els dos estels que el formen són inseparables pel telescopi. Se sap només que orbiten en 76 dies, un poc menys d'una UA (unitat astronòmica) de distància.

Un darrer estel sembla acompanyar els altres tres, però potser es tracta d'un efecte òptic i la seva distància a la Terra és difícil de calcular, car és molt poc lluminós.

Acrux està un poc massa al sud per rebre un nom dels astrònoms de l'antiguitat mediterrània. En conseqüència, el seu nom és la juxtaposició de la primera lletra de l'alfabet amb el nom llatí de la constel·lació.

Mimosa (β Crucis)[modifica]

Becrux (Mimosa i també coneguda amb la nomenclatura de Bayer, β Cru), de la magnitud 1,25, és un gegant blau que radia principalment dins l'ultraviolat. És un estel variable de la classe de les Beta Cephei, que varia des de la magnitud 1,23 a la 1,31, segons múltiples períodes, el més curt de 5,68 dies.

Mimosa és versemblantment un estel doble. Els dos estels orbiten l'un al voltant de l'altre en uns 5 anys i no es poden separar pel telescopi.

Com Acrux, Mimosa (a vegades, anomenada Becrux seguint el mateix esquema) no tenia nom propi en l'antiguitat. El seu nom actual, per tant, és recent però s'ignora el seu origen.

Gacrux (γ Crucis)[modifica]

Gacrux (γ Cru) –de la magnitud 1,59– és un gegant vermell, 113 vegades més gran que el Sol; és el 24è estel més brillant del cel. És lleugerament variable, de caràcter irregular i, potser, té un company, car el seu espectre enriquit en bari mostra una possible contaminació per un altre estel.zhnzj

El seu nom s'ha construït segons la mateixa lògica que Acrux.

Altres estels[modifica]

δ Cru (de la magnitud 2,79) i ε Cru (de la magnitud 3,59) són els dos altres estels més brillants d'aquesta constel·lació.

Taula[modifica]

Estel	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (any llum)	Tipus espectral
Acrux (α Cru)	0,77	-4,19	321	B0.5IV
Mimosa (β Cru)	1,25	-3,92	353	B0.5III
Gacrux (γ Cru)	1,59	-0,56	88	M4III
δ Cru	2,79	-2,45	364	B2IV
ε Cru	3,59	-0,63	228	K3/K4III

Nota: els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.Hipparcos.

Objectes notables del cel profund[modifica]

La nebulosa del Sac de Carbó és la nebulosa d'absorció més prominent dels cels, ben visible a ull nu com un sender negre en la Via Làctia del sud.

Un altre objecte del cel profund en Crux és el cúmul obert NGC 4755, també conegut com a cúmul de Kappa Crucis, descobert per Nicolas Louis de Lacaille el 1751-1752. Aquest cúmul està a uns 7.500 anys llum, amb uns 100 estels en una extensió d'uns 20 anys llum.

Història[modifica]

A causa de la precessió de l'equinocci, Crux era visible des de l'àrea del Mediterrani en l'antiguitat; per tant, aquests estels eren coneguts pels astrònoms grecs. El santuari de Son Mas, a Valldemossa, Mallorca, estava orientat cap a aquesta constel·lació, que quedava emmarcada en un coll entre dos turons propers. Es creu que aquesta constel·lació va ser visible des del poblament inicial de l'illa fins al 1700 aC, quan el santuari es va abandonar.^[1]

Sigui com sigui, aquests estels no es consideraven una constel·lació, sinó com una part de Centaurus. La creació de Crux com a constel·lació separada és atribuïda generalment a l'astrònom francès Augustin Royer, el 1679.

Banderes amb la constel·lació[modifica]

Els cinc estels més brillants de Crux (α, β, γ, δ i ε Crucis) es mostren a les banderes d'Austràlia, el Brasil, Nova Zelanda (s'omet èpsilon), Papua Nova Guinea i Samoa, i als estats australians i territoris de Victòria, el territori de la capital d'Austràlia, el territori Nord d'Austràlia i també la bandera de la regió de Magallanes de Xile i a la de la província de Tierra del Fuego, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud, a l'Argentina. La bandera de Mercosur presenta les quatre estrelles (sense èpsilon). Crux també apareix en l'escut d'armes del Brasil. Una versió estilitzada de Crux es mostra també en la Bandera Eureka.