Constel·lació de la Llebre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Llebre

Llebre

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Lepus
Abreviatura Lep
Genitiu Leporis
Simbologia la Llebre
Ascensió recta 6 h
Declinació −20°
Àrea 290 graus quadrats
Posició 51ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
2
Estrella més brillant α Lep (Arneb)
(Magnitud aparent 2,58)
Meteors

cap

Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +63° i −90°
Durant el mes de Gener hi ha la millor visibilitat

La Llebre (Llebre) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell. Lepus era una de les 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu, i una de les 88 constel·lacions modernes.

No s'ha de confondre aquesta constel·lació amb Lupus, ja que els seus noms en llatí només es diferencien en una lletra.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Arneb (α Leporis)[modifica | modifica el codi]

Arneb (α Leporis) és una supergegant vermella de magnitud aparent 2,58. Distant al voltant de 1.300 anys-llum (encara que a aquesta la mesura és molt imprecisa, l'estrella podria ser 300 anys-llum més a prop o més enfora), és per tant molt brillant (magnitud absoluta − 5,40). 60 vegades més gran que el Sol, 10.000 vegades més lluminosa, 15 vegades més massiva, el seu diàmetre és de 0,5 ua.

Nihal (β Leporis)[modifica | modifica el codi]

Nihal (β Leporis), la segona estrella de la constel·lació, és una gegant groga de magnitud 2,81. És una estrella doble, el seu company és per ella mateixa una estrella doble eclipsant.

Altres estels[modifica | modifica el codi]

Encara hi ha dos altres estels que són suficientment brillants per ser vists fàcilment a l'ull nu: ε Lep (magnitud 3,19) i μ Lep (magnitud 3,29).

γ leporis és un una estrella triple molt pròxima al nostre sistema solar (29 anys-llum), del que la primera component és de magnitud 3,59, i la segona de magnitud 6,40. La tercera és de la 11ena magnitud.

17 Leporis és una estrella doble. Un dels seus components és una gegant blava, mentre l'altre és una supergegant vermella 75 vegades més gran que el Sol. Com que el conjunt té un període de revolució de 226 dies, són abastament a prop l'una de l'altra per intercanviar matèria.

R Leporis és una estrella variable del tipus Mira (o Ceti. La seva magnitud evoluciona de 5,50 a 11,70 amb un període de 427,07 dies. D'un vermell profund, és un dels astres més rogencs del cel, i ha estat anomenat l'estrella carmesí (The Crimson Star) per l'astrònom anglès John Russell Hind en el 1845.

Lepus conté també Gliesse 229B la primera nana bruna que fou detectada amb certesa. És d'una magnitud aparent de 8,15, i dista 19 anys-llum.

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

Aquesta constel·lació conté també M79, un cúmul globular distant 70.000 anys-llum, la nebulosa planetària IC 418, el cúmul obert NGC 2017 (un sistema estel·lar múltiple), la radiogalàxia NGC 1710, i NGC 1784 i NGC 1964, dues galàxies espirals.

Història[modifica | modifica el codi]

Lepus és una constel·lació antiga. Els astrònoms egipcis la consideraven la Barca d'Osiris (la proximitat amb l'Eridà, que representava el Nil, ajudava). Esmentat per primera vegada com a «Llebre» per Èudox de Cnidos al segle IV aC fou una de les constel·lacions citades a l'Almagest de Claudi Ptolemeu. És possible que representés una llebre caçada per Orió.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació de la Llebre