Constel·lació de la Sageta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Sageta

Sageta

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Sagitta
Abreviatura Sge
Genitiu Sagittae
Simbologia la Sageta
Ascensió recta 19,8333 h
Declinació 18,66°
Àrea 80 graus quadrats
Posició 86a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillant γ Sge
(Magnitud aparent 3,47)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −70°
Durant el mes de Agost hi ha la millor visibilitat

La Sageta (Sagitta) és la tercera de les constel·lacions, començant per la més petita (només Equuleus i Crux són més petites). Fou inclosa per Claudi Ptolemeu a la seva llista de 48 constel·lacions.

Situada molt lluny al nord del pla de l'eclíptica, aquesta constel·lació es pot veure des de tot l'hemisferi nord i només és invisible des de la part més meridional de la Terra.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Sham (α Sagittae)[modifica | modifica el codi]

Sham (α Sagittae) és l'unica estrella de la constel·lació que porta un nom si bé no és la més brillant. Amb una magnitud aparent de 4,39, quasi de la cinquena magnitud, és bastant difícil de veure. Sham significa en àrab fletxa, donant nom a la constel·lació sencera.

Sham és una estrella gegant, 20 vegades més gran que el Sol. Des del punt de vista del tipus espectral, Sham està situada dins el «forat» de Hertzsprung-Russell, entre les estrelles de la seqüència principal i les estrelles gegants.

γ Sagittae[modifica | modifica el codi]

γ Sagittae és l'estrella més lluminosa de la constel·lació de Sagitta. De la magnitud 3,47 – realment poc brillant – γ Sagittae és una gegant vermella 55 vegades més gran que el Sol i que ha començat la fusió del seu heli en el seu nucli, compost d'una mescla d'oxigen i carboni.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

Cap de les altres estrelles de la constel·lació de Sagitta és molt brillant.δ Sagittae (magnitud 3,82) és un poc menys lluminosa que γ Sagittae, mentre que β Sagittae se sembla molt a Sham per la magnitud, la distància i el tipus espectral.

Taula de recapitulació de les estrelles de Sageta[modifica | modifica el codi]

Estrella Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distància
(anys-llum)
Tipus
espectral
γ Sagittae 3,51 -0,23 274,1 K5III
δ Sagittae 3,68 -1,30 448,1 M2II + B6
Sham (α Sagittae) 4,39 -1,42 473,4 G0II
β Sagittae 4,39 -1,38 466,7 G8II

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[1]

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

En aquesta constel·lació hi ha el cúmul globular M71.

Història[modifica | modifica el codi]

Sagitta és una de les constel·lacions Ptolemaiques, encara que en aquell temps era molt més petita (devers 4 graus quadrats). En el passat Sham designava a la constel·lació completa en lloc de només α Sge. Aquesta constel·lació és un dels casos en què Johan Bayer falla anomenant les estrelles en l'ordre correcte, en aquest cas inclús degradà l'estrella més brillant fins al grau γ. Es pot trobar un altre exemple de judici equivocat a la Constel·lació del Sagitari.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Encara que Sagitta no conté cap estrella brillant, moltes cultures hi han vist una fletxa,[2] entre elles els Perses, Hebreus, Grecs, i Romans. Degut a això hi ha diferents històries que intenten explicar el significat de Sagitta. Les dues més importants tenen en compte les constel·lacions veïnes d'Hèrcules, que fou identificat en els primers temps com a un cérvol, (a l'oest) i Aquila a l'est.

Segons la primera el tità Prometeu robà el foc als déus i el portà als mortals, d'aquesta manera irrità tant a Zeus que fou encadenat a una roca on una àguila (representada per Aquila) li menjava el fetge cada dia; com que Prometeu era immortal creixia de nou cada dia, i l'àguila retornava per menjar-ho una altra vegada... Heracles (identificat amb el Romà Hèrcules) el salvà d'aquest càstig sense fi en el curs d'un dels seus Dotze Treballs matant l'au amb una fletxa i deixant-lo lliure.

Una altra història relata com Heracles matà les Aus Estimfàlides, que terroritzaven l'Arcàdia, amb un petarrelleig. Les mateixes aus estimfàlides eren identificades com a Aquila, Cygnus i Lyra.

Més tard Sagitta fou interpretada com a la fletxa de Cupido o com a una sageta llançada per Sagittarius a Scorpius. Altres interpretacions consideren que la fletxa fou llançada per Centaurus a Aquila, donat que Centaurus està de cara a la direcció correcta i en un angle apropiat respecte a la sageta, mentre Sagittarius és immediatament a sota i de cara en la direcció oposada.

Com a resultat de les interpretacions, en les que Centaure havia llençat la sageta, pot esdevenir el mite en que Quiró (identificat habitualment amb Centaure), havia estat ferit dolorosament per Heracles, abandonà la seva immortalitat per no sofrir més, i prengué el lloc de Prometeu, Heracles/Quiró llavors mata Aquila per no patir com Prometeu. I Aquests, juntament amb Lupus haurien format la base de la llegenda del porc senglar d'Erimant (un dels treballs d'Hèracles).

Referències[modifica | modifica el codi]