Arcàdia
De Viquipèdia
Arcàdia fou un regió de l'antiga Grècia al centre del Peloponès, limitada a l'est per l'Argòlida, al nord per l'Acaia, a l'oest per l'Èlide i al sud per Messènia i Lacònia.
Apareix en nombroses obres literàries i amb el temps ha anat adquirint la connotació de lloc paradisíac, un locus amoenus amb nom propi, especialment a partir del Renaixement.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
L'Arcàdia fou la segona regió més gran del Peloponès després de Lacònia i era rodejada d'un anell de muntanyes que la separaven de les altres regions.
El riu principal era l'Alpheios, a la part occidental i després el Styx, l'Eurotas i l'Erasinuis. A la frontera oriental hi havia el llac Stymphalus prop de la ciutat del mateix nom.
A la part oriental del país hi havia les principals ciutats: Tegea, Mantineia, Orcomen, Estimpalos, i Feneos (Pheneus). Però Arcàdia tenia moltes més ciutats repartides entre els seus 18 districtes, la llista de les quals es la següent:
- A la Mantinice (al nord de Tegeatis) Mantineia amb les dependències de Maera, Petrosaca, Phoezon, Nestane, Melangeia i Elymia.
- A la Estimpalmàlia (Stympalmalia), al nord de Mantinice, Stymphalos, Oligyrtos, i Alea.
- A la Menàlia (o Maenalia, al sud i oest de Mantinice i oest de Tegeatis), Ladoceia, Haemoniae, Oresthasion, Aphrodision, Athenaeon, Asea, Pallantion, Peraetheis, Lycoa, Dipaea, Suaiatia, Maenalos. Anemosa, Helisson, Eutaea, i més tard Megalòpolis al sud-est del districte.
- A la Maleatis (al sud de Maenalia a la frontera amb Lacònia), Malea, Leuctra, Phalaeseae, i Scirtonion.
- A la Parrhàsia (districte a la frontera amb Messènia, al nord de la Cromitis): Macareae, Daseae, Acaseion, Lyscosura, Thocnia, Basilis, Cypsela, Bathos, Trapezus, Proseis i Acontiton fundada per Acontes. En aquest districte vivia la tribu dels Parrhasois que foren sotmesos per Mantineia després Esparta els va restaurar com independents el 421 aC, essent probablement la seva ciutat principal Parrhasia.
- A la Cinúria, (Cynuria, al nord de Figalike i de Parrhàsia): Lycoa, Theisoa; Brenthe, Rhaeteae, Thyraeum, Hypsus, Gortys (o Gortyna), Maratha, Buphagium i Aliphera.
- A l'Eutrèsia (entre Parrhàsia i Menàlia, poblat pels eutresis): Tricolon, Zoeteion, Charisia, Ptoeclerma (o Ptolederma); Cnauson, Paroreia i Scias.
- A l' Orcomènia (nord de Eutrèsia i Cinúria i est de la Hereatis): Orcomenes; Amilos; Methydrion, Phalanthum, Theuthis, Nonacris, Callia i Dipoena.
- A la Feneatis (Pheneatis, al nord de la Cafiatis, a la frontera amb Acaia): Pheneos, Lycuria, Caryae, Penteleon i Nonacris.
- A la Cleitòria o Kleitòria (a l'oest de la Feneatis): Kleitor, Lusi, Paus, Seirae, Leucasion, Mesoboa, Nasi, Oryx o Halos, i Thaliades.
- A la Telpúsia (Thelpusia, al sud de Psofídia): Thelpusa i Onceion ( Onncae).
- El darrer dels 18 districtes era la Cianeta (Cyanetha), un petit territori al nord de la Cleitòria, sense cap ciutat, amb només alguns llogarets.
El producte més valorat d'Arcàdia foren els ases, apreciats a tota Grècia.
Les seves muntanyes principals foren el Cyllene, al nord; el Crathis o Aroanios o Erymanthos (2374 m.) el punt mes alt del Peloponès, al nord-est; Lampeia i Pholoe a l'oest; i el Lycerios, Artemision, Parthenion i Taygetos a l'est; i el Maenalos i Lycaeos al sud.
[edita] Déus
Els déus principals eren Hermes (originalment arcadi), Àrtemis (que inicialment fou diferent a la deessa Àrtemis germana d'Apol·lo però va acabar assimilada), Zeus, Despoena (filla de Poseidó) i Demèter.
[edita] Reis mítics
[edita] Història
Habitants ancestrals del país, a la invasió dels doris els arcadis van mantenir la independència. Van lluitar al costat de Messènia a la guerra contra Esparta i van acollir els messenis al seu país en acabar la segona guerra messènia (631 aC); el rei Aristocrates d' Orcomenes, que va abandonar als messenis a la batalla de Treneh, fou executat. Tot i així els arcadis no eren units per cap lliga i les ciutats eren independents i així van seguir fins a la fundació de Megalòpolis per Epaminondes el 371 aC.
Els espartans van conquerir una part d'Arcàdia i el nord d'Esparta en fou part abans del 600 aC (districtes de Sciratis, Beleminatis, Maleatis, i Caryatis) però es van trobar després amb la resistència principalment de Tegea que tot i així el 560 aC va haver de reconèixer la sobirania d'Esparta i a la mateixa època totes les ciutats d'Arcàdia foren aliades d'Esparta però també totes van conservar la independència. Durant les guerres amb els perses els arcadis lluitaren al costat de Esparta i el tegeans foren la segona força militar del Peloponès i tingueren un lloc d'honor a l'esquerra de l'exercit aliat. Entre el 479 aC i el 464 aC els espartans i els arcadis estigueren en guerra, i els primers van guanyar una batalla a Tegea sobre tegeans i Argivis, i un altra a Dipaea sobre tots els arcadis menys els mantineans. En acabar la guerra, de la que no es coneix el desenvolupament, va començar la tercera guerra messènia.
A la guerra del Peloponès les ciutats d'Arcàdia romangueren lleials a la seva aliança amb Esparta, menys Mantineia, governada pel partit democràtic, que es va aliar a Argos, Atenes i Èlide el 421 aC i va declarar la guerra a Esparta, però foren derrotats i obligats a restablir l'aliança de la que havien quedat al marge (417 aC). Uns anys després els espartans van arrasar les muralles de Mantineia i van distribuir la seva població entre uns cinc llogarets de la rodalia (385 aC). Epaminondes i els tebans van derrotar els espartans a Leuctra (371 aC) i va restaurar la independència de les ciutats d'Arcàdia, i la restauració de Mantineia i seguidament, el mateix any, la creació de la Lliga Arcàdia en la que va destacar com impulsor Lycomedes de Mantineia, que va rebre el suport de Epaminondes i els beocis però va trobar l'oposició dels partits aristocràtics de Orcomenes, Tegea i d'altres ciutats; el pla de confederacio fou aprovat per la delegació de ciutadans d'Arcàdia, i es va aprovar també fundar una nova ciutat, seu confederal del govern, anomenada Megalòpolis, que es va construir immediatament i fou poblada per arcàdis de 40 ciutats. El gran consell de la nació (Hoi Murioi, es a dir els "deu mil") s'havia de reunir a la ciutat, però de les seves reunions res se sap. També es va crear un exèrcit confederal de cinc mil homes.
No va passar molt de temps fins que Esparta, amb Arquidamos, va derrotar a la confederació (367 aC) i als seus aliats d'Argos a la batalla coneguda com la Petita Rascada. El 365 aC els arcadis i els Eleans van entrar en guerra i els arcadis van ocupar Olímpia i van donar als pisatans la presidència dels jocs olímpics (364 aC); per pagar al exercit el govern d'Arcàdia es va apropiar d'una part del tresor olímpic, el que va despertar l'oposició de Mantineia que ja era hostil al govern confederal (que tenia el suport de Tegea i externament de Tebes). Mantineia es va aliar a Esparta, i va esclatar la guerra. Epaminondes va tornar al Peloponès el 362 aC per ajudar a Arcàdia però va morir a la batalla de Mantineia i després es va establir una pau general de la que només va quedar fora Esparta.
La confederació va subsistir però com un poder secundari. A la mort d'Alexandre el gran moltes ciutats d'Arcàdia eren en mans de tirans, i algunes ciutats es van unir a la Lliga Aquea (per exemple Megalòpolis), i altres la Lliga Etòlia (Orcomenes, Tegea i Mantineia) fins que finalment tota Arcàdia fou unit a la lliga Aquea dins la que van romandre fins que aquesta lliga fou dissolta per Roma. Totes les ciutats es van despoblar sota domini romà i vers el final de la República només restava habitada Tegea.
