Filopemen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de Filopemen, obra de David d'Angers (1837). Museu del Louvre.

Filopemen (Philopoemen, Φιλοποίμην) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Fou un brau soldat i un gran general que va portar al cim a la Lliga Aquea. Era nascut al si d'una de les famílies més nobles d'Arcàdia. Es va educar a Megalòpolis sota Cleandre, un il·lustre ciutadà de Mantinea exiliat a la ciutat. Es va destacar molt jove com a militar i va participar en incursions a Lacònia.

Destaca per primer cop el 222 aC amb 30 anys, quan Cleòmenes III, rei d'Esparta, va ocupar Megalòpolis per sorpresa una nit i la va destruir; els ciutadans van fugir cap a Messene però Filopemen i alguns altres es van quedar a resistir per afavorir l'èxode sense perill. El 221 aC el rei Antígon III Dosó de Macedònia va arribar al Peloponès en ajut dels aqueus i Filopemen s'hi va unir amb un miler de soldats i va combatre a la famosa batalla de Sel·làsia on Cleòmenes fou derrotat decisivament i Filopemen es va destacar personalment.

Establerta la pau a Grècia va rebutjar un comandament que li oferia el rei macedoni i se'n va anar a Creta a lluitar a la guerra entre Cnossos (que tenia el suport de la Lliga Etòlia) i Littos, al bàndol d'aquesta darrera, per a la que va aconseguir la supremacia

Va retornar a Arcàdia el 210 aC i fou nomenat comandant de la cavalleria de la Lliga Aquea, que per algunes reformes va convertir en un cos efectiu. Al front de la cavalleria Filopemen va acompanyar a Filip V de Macedònia a l'expedició contra Elis el 209 aC i en una batalla va matar de pròpia mà al comandant d'Elis, Demofant.

El 208 aC fou escollit estrateg. Les seves reformes militars es van començar a notar i els soldats confiaven en ell. Va esclatar la guerra contra el tirà Macànides d'Esparta; Macànides va entrar a Arcàdia esperant poder-la assolar sense oposició però en arribar a Tegea es va assabentar que l'exèrcit aqueu era a Mantinea; hi va anar i es va lliurar batalla on els aqueus van obtenir la victòria. Macanides va morir, altres cop suposadament per pròpia mà de Filopemen. Per segona vegada fou elegit estrateg de la Lliga i honorat en diverses formes.

Aquesta batalla va portar la pau i durant uns anys no és esmentat. Mentre Nabis d'Esparta va anar consolidant el seu poder i el 202 aC va ocupar Messene, que era alida de la Lliga Aquea. Filopemen va voler convèncer al general Lísip d'Esparta d'ajudar als messenis, però no ho va aconseguir i va reunir tropes privades amb les que va marxar contra Nabis; aquest va evacuar Messene. Poc després Filopemen fou escollit altre cop estrateg de la Lliga (201 aC). Un cos de mercenaris de Nabis fou destruït prop de la frontera de Lacònia, a Escotites (Scotitas).

El 200 aC fou estrateg Ciclíades considerat simpatitzant de Filip V de Macedònia i Filopemen se'n va anar a Creta on va assolir el comandament de les forces de Gortina. En absència de Filopemen, Nabis va renovar els seus atacs a Megalòpolis, que fou assetjada i va patir força fam. Filopemen va retornar el 194 aC quan els magalopolitans estaven contra ell per haver-los abandonat; una moció que el privava de la ciutadania hagués estat aprovada si no hagués estat pel general (estrateg) Aistè; a altres llocs dependents de la Lliga Aquea en canvi fou molt ben rebut, i fou escollit estrateg el 192 aC.

Durant els darrers anys Filip V de Macedònia i Nabis havien estat derrotats pels romans però Grècia romania independent; al sortir Flaminí del país, la Lliga Etòlia es va aliar a Nabis d'Esparta per reprendre la guerra. Nabis va atacar Gítion i altres ciutats de Lacònia i va fer atacs a ciutats de la Lliga Aquea. Aquesta va enviar una ambaixada a Roma, però l'amenaça sobre Gítion era molt immediata i no es va poder esperar resposta: Filopemen va sortir ca a la zona per fer aixecar el setge. El seu intent va fallar per la ineficàcia de la flota, i la ciutat fou presa per assalt pels espartans, quan Filopemen es dirigia a Esparta per fer un atac de diversió. Bloquejat en un pas, se'n va sortir en una hàbil maniobra i va derrotar a les forces del tirà de les que va matar tres quartes parts. Va tornar llavors al seu país cobert de glòria. Una mica després Nabis va morir a mans dels etolis; Filopemen va anar llavors a Esparta i va imposar el seu ingrés a la Lliga Aquea.

Ara la influència romana era aclaparadora i Filopemen es va dedicar a conservar com fos les restes de la independència dels grecs. En la guerra entre Roma i Antíoc III el Gran va aconsellar romandre neutrals, mentre el general Diòfanes donava suport al rei selèucida (191 aC); altre cop va entrar a Esparta on s'havien produït disturbis i va aconseguir calmar la situació de manera que no va caler la intervenció militar de Diòfanes.

El 189 aC fou escollit altra vegada estrategos, i va introduir alguns canvis importants en la constitució, traslladant la capital d'Ègion (Aegium) a les diverses ciutats rotatoriament. Altre cop van esclatar disturbis a Esparta on els enemics de la Lliga i exiliats (expulsats pels darrers tirans) s'oposaven al govern del partit favorable a la Lliga, i finalment van aconseguir el poder; trenta partidaris de la Lliga Aquea foren executats. Filopemen els va declarar la guerra; les dues parts van presentar els seus motius al cònsol romà Fulvi Nobilior que era a Elis, que va recomanar enviar una ambaixada a Roma i no fer la guerra mentrestant, fins a la decisió del senat romà; aquest va donar una resposta ambigua que els aqueus van interpretar com un aval als seus propòsits de seguir la guerra; Filopemen fou reelegit el 188 aC i va atacar Esparta que no va poder resistir; aquí Filopemen va tractar la ciutat d'una manera que ennegreix la seva trajectòria: vuitanta líders locals foren executats, va expulsar a nombrosos habitants que havien rebut la ciutadania dels tirans, va abolir les institucions de Licurg i va imposar les lleis aquees; els exiliats foren restaurats i els expulsats que no havien marxat el dia assenyalat (uns tres mil) foren venuts com esclaus i el producte invertit en construccions a Megalòpolis. Això va donar un motiu d'intervenció als romans. Filopemen va enviar a Nicodem a Roma per justificar la seva conducta però el senat va expressar la seva insatisfacció. Quint Cecili Metel fou enviat a Grècia el 185 aC i encara va censurar amb més força a Filopemen.

El 183 aC Filopemen fou elegit altre cop estrateg (per vuitena vegada, la setena podria haver estat el 187 aC, però no consta expressament). Tenia 70 anys. Era a Argos, car estava malalt, quan es va assabentar que Dinòcrates, enemic personal seu i que tenia el suport de Flaminí, havia induït a Messene a sortir de la Lliga Aquea. Es va aixecar del llit i va anar a Megalòpolis, on va reunir un cos de cavalleria amb el que va anar cap a Messene i va atacar a Dinòcrates al que va derrotar i va posar en fuita, però finalment fou rebutjat per reforços messenis, i en la retirada va caure del cavall i fou fet presoner dels messenis. Dinòcrates el va presentar a l'assemblea del poble a Messene i després el va fer tancar a presó i a la segona nit va enviar uns sicaris que li van donar verí que Filopemen va veure amb calma després de preguntar si la resta de la cavalleria sota Licortes havia arribat a Megalòpolis en seguretat.

A l'assemblea que va seguir a Megalòpolis, Licortes fou escollit general i a l'any següent va envair Messènia, que va devastar i va obligar a Dinòcrates i altres dirigents del seu bàndol, a suïcidar-se.

El seu cos fou portat a Megalòpolis i cremat. L'historiador Polibi va portar l'urna amb les seves cendres. Moltes ciutats li van erigir estàtues.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filopemen