Messènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la regió de l'antiga Grècia. Vegeu altres significats a «Messènia (desambiguació)».

Messènia (Μεσσηνία) fou una antiga regió del sud-oest del Peloponès. Limitava a l'est a Lacònia; al nord, limitava amb l'Èlide seguint el curs del riu Neda; mentre que la frontera amb l'Arcàdia estava a les muntanyes d'Elaeum i Nomia i als peus del Taígetos. Actualment existeix la prefectura de Messènia amb el mateix nom i límits similars.

Muntanyes[modifica | modifica el codi]

Una serralada central avui anomenada Tetrázi (potser el seu nom antic fou Eira) ocupa la part central (amb uns 1400 metres d'altura). A l'est les muntanyes avui anomenades Makryplái, formaven les antigues muntanyes Nomia. (Νομία ὄρη) i a l'oest la prolongació del Tetrázi avui anomenada Kuvela, es deia (a la vall del Neda) es deia Elaeos (Elaeum, Ἐλάϊον). Els puigs Ithome i Evan eren els principals.

Aegaleum o Agalios era una serralada que corria paral·lela a la costa occidental, de la qual formaven partes les muntanyes Buphras (Βουφράς) i Tomeos (Τομεύς) . Temàtia (Temathia, Τημαθία) o Màtia (Matia, Μαθία) era una muntanya que correspondria al modern Lykódimo, amb quasi 1.000 metres, a la part sud-oest

Rius[modifica | modifica el codi]

  • Pamisos (Pamisus, Παμισός)
  • Neda (riu)
  • Balira (Balyra, Βαλίρα).
  • Electra (Ἠλέκτρα)
  • Ceos (Coeus Κοῖος)
  • Leucasia (Λευκασία)
  • Amphitus (Ἄμφιτος),
  • Charadrus (Κάραδρος).
  • Aris (Ἄρις)
  • Nedon (Νέδων)
  • Selas (Σέλας)
  • Cyparissos (Κυπάρισσος)

Caps[modifica | modifica el codi]

El principal era el cap Acritas (Ἀκρίτας), o Cap Gallo, la part mes al sud de Messènia; a l'oest el Corifàsion (Coryphasium) que formava l'entrada de la badia de Pilos, el Platamodes (Πλαταμώδης) o Platanodes i el Ciparíssion (Cyparissium) el més al nord, a la ciutat de Ciparíssia (Cyparissia )

Illes[modifica | modifica el codi]

  • Teganussa (Theganussa, Θηγανοῦσσα), moderna Venetikó, enfront del cap Acritas
  • Illes Oenussae (Οἰνοῦσσαι)
  • Esfactèria (Sphacteria) enfront de Pilos
  • Prote (Πρωτή)

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Andània fou la capital dels primers reis. La principal fortalesa era Ithome i també Eira. La capital a partir del 369 aC fou Messene, prop d'Ithome. Les ciutats cal dividir-les en quatre grups:

A la plana de Stenyclerns
Andània, Oechalia, Ampheia i Stenyclaros, Ira o Eira, Messene amb la ciutadella d' Ithome, Polichne i Dòrion (Dorium).
A la plana de Macària (Macaria)m Feres (Pherae), moderna Kalamata, Calames (Calamae) i Limnes (Limnae).
A la península occidental i costa de l'oest
Corone, Asine, Colonides, Methone, Pilos (Pylus), Erana, Ciparíssia (Cyparissia) i Aulon.
De localització desconeguda
Aethaea.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers habitants esmentats són els leleges. Policaó, fill de Lelex, el rei dels leleges, es va casar amb l'argiva Messene i va governar el país al que va donar el nom de la seva dona i va construir diverses ciutats entre elles Andània on va establir la seva capital.

Després de cinc generacions van arribar els eolis dirigits per Perieres fill d'Eol, al que després va succeir el seu fill Aphareos, que va acollir al fugitiu de Tessàlia, Neleus, que va fundar Pilos i ell i els seus descendents van governar la costa oest. La família d'Aphareos es va extingir i el país va passar al àtrides de Lacònia i la resta va romandre en mans dels reis de Pilos. En aquest temps el límit entre Messènia i Lacònia era el riu Pamisos.

Conquerit el Peloponès pels dòrics, Messènia va correspondre a Cresfontes que es va casar amb una filla de Cípsel d'Arcàdia, va expulsar als neleides de Pilos i va governar sobre tot el país, que va dividir en 5 parts, i va establir la capital reial a Stenycleros, i les altres 4 demarcacions foren governades per virreis i va donar als antics habitants els mateixos drets que als conqueridors dòrics. Això va provocar l'aixecament dels dòrics i Cresfontes només va conservar Stenycleros, i encara finalment fou mort amb tots els seus fills, salvant-se només el jove Aepytos (Epitos) que era a Arcàdia amb el seu avi Cípsel. Uns anys després fou restaurat com a rei de Messènia pels arcadis, espartans i argius, fundant la dinastia heracliada del epítides, i la seva nissaga va governar sis generacions (Epitos, Glaucos, Isthmios, Dotadas, Sybotas, i Phintas.

Llavors va començar la primera guerra messènica que va durar del 743 al 724 aC segons la data tradicional. La segona guerra messènica fou del 685 al 668 aC. La tercera fou del 468 al 458 aC. En conjunt son conegudes com a "guerres messèniques".

La primera guerra messènica va suposar pèrdues territorials pels messenis, però la segona va suposar la conquesta del territori pels espartans (668 aC). Milers de messenis van fugir del país i es van establir a altres llocs de Grècia o a les colònies; un dels principals grups, dirigit per Aristòmenes, es va establir a Rhegio, a Itàlia, d'eon després van passar també a Zancle, situada enfront, que va portar el nom de Messene, després deformat a Messana (moderna Messina). Els que es van quedar van ser convertits el ilotes (esclaus).

Al terratrèmol del 464 aC que va deixar Esparta en ruïnes, els ilotes messenis, que ja estaven revoltats feia 4 anys, es van aixecar massivament en lo que fou anomenat la tercera guerra messènica, i va acabar amb la sortida dels ilotes assetjats a Ithome cap a l'estranger.

Els messenis exiliats van governar Naupactos, ciutat que van arrabassar als locris ozolis, i foren estrets aliats d'Atenes des llavors, i especialment durant la guerra del Peloponès. Conquerida Atenes pels espartans, els messenis van abandonar Naupactos i es van refugiar una part a Rhegio o a Sicília, i la resta a la costa d'Àfrica, on foren acollits pel poble libi dels euesperites.

El 371 aC Epaminondes va derrotar els espartans a Leuctres, i per debilitar Esparta va restaurar la independència de Messènia i va formar al Lliga Arcàdia. Els ilotes foren declarats lliures i els messenis exiliats a Rhegio, Sicília i Àfrica foren convidats a tornar. La nova capital Messene fou construïda el 369 aC i la seva ciutadella fou Ithome. Els messenis havien conservat durant 300 anys d'exili i esclavatge, les seves costums i el seu dialecte dòric. Altres ciutats també foren reconstruïdes i Messènia fou llavors aliada de Tebes i d'Arcàdia.

A la caiguda del poder de Tebes els messenis van buscar l'aliança de Filip II de Macedònia i per tant no van estar al camp grec a la batalla de Queronea el 338 aC. El rei macedoni va obligar a Esparta a cedir a Messènia la regió de Limnes i alguns districtes fronterers (Alagònia, Gerènia, Cardanyle i Leuctra) sobre el que els messenis tenien reclamacions. Uns anys després Esparta va recuperar aquest districtes però el moment exacte es desconeix.

Després els messenis van entrar a la Lliga Aquea i van lluitar al costat dels aqueus i d'Antígon Dosó a la batalla de Selàsia el 222 aC. Al final de la lluita Esparta va haver de cedir altre cop Alagònia, Gerènia, Cardanyle i Leuctra.

Tot seguit el rei Filip V de Macedònia, al que els seus consellers van indicar que Ithome i Acrocorint eren les claus del Peloponès, es va voler apoderar de Messènia i va enviar una expedició dirigida per Demetri de Faros, llavors a la cort macedònia, que va fracassar i el mateix Demetri va morir.

Un altre intent de conquesta el va fer Nabis, tirà d'Esparta, i va aconseguir entrar a les muralles de Messene, però finalment fou rebutjat pel cap de la Lliga Aquea, Filopemen, vingut en ajut des de Megalòpolis. En el tractat entre Nabis i Roma el 195 aC el tirà espartà fou obligat a restituir tot el que havia conquerit a Messènia.

Poc després van esclatar disputes entre Messènia i la Lliga Aquea que van acabar en guerra oberta. Els aqueus foren derrotats i Filopemen fou fet presoner i executat el 183 aC, però el seu successor Licortas, va derrotar els messenis i va entrar a Messene on va fer executar a tots els que havien participat en l'execució de Filopemes. Messènia va haver de reingressar a la Lliga Aquea, i Àbia, Thúria i Fares (Pharae) van esdevenir independents i van entrar a la lliga separadament.

Quan el romà Mummius va fixar les fronteres dels estats grecs, Àbia, Thúria i Fares van ser retornats a Messènia així com el districte anomenat Dentheliates Ager que havia estat ocupat per Esparta. Com que aquest districte va romandre disputat es va demanar un arbitratge a Milet i al pretor d'Acaia, Atidius Geminus, que van confirmar a Messènia com a legitima titular.

Messènia fou favorable a Marc Antoni, i Octavi August com a càstig, després de la batalla d'Àccium el 31 aC, va entregar Thúria i Fares i el Dentheliates Ager a Esparta, però Tiberi va revocar la decisió d'August i va retornar els districtes a Messènia.