Messina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Messina (desambiguació)».
Messina
Missina
Bandera de Messina
(En detall)
Localització
Messina situat respecte Sicília
Messina
Localització de Messina a Sicília
Vista del port de Messina amb l'estàtua de la Madonnina
Vista del port de Messina
amb l'estàtua de la Madonnina
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de Sicília Sicília
Messina
Superfície 211 km²
Altitud 3 msnm
Població (2006)
  • Densitat
245.159 hab.
1.161,89 hab/km²
Coordenades 38° 11′ 0″ N, 15° 33′ 0″ E / 38.18333,15.55000Coord.: 38° 11′ 0″ N, 15° 33′ 0″ E / 38.18333,15.55000
Codi postal 98100
Codi ISTAT 083048
Web

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia coneguda com la "porta de Sicília", ja que és la més propera a la península, de la qual la separa l'estret de Messina, de només 3 km d'amplària. Situada al peu dels Monti Peloritani, és la capital de la província homònima, a l'extrem nord-oriental de l'illa. Limita amb els municipis de Fiumedinisi, Itala, Monforte San Giorgio, Rometta, Saponara, Scaletta Zanclea i Villafranca Tirrena.

El seu nom original fou Zancle (Ζάγκλη), nom d'origen sícul que volia dir "falç". Posteriorment rebé el nom de Messana (en grec Μεσσήνη o Μεσσάνα) fou una ciutat de Sicília situada a l'estret entre l'illa i Itàlia, enfront de Rhegio. Correspon a l'actual Messina.

Història[modifica | modifica el codi]

Segon Tucídides fou fundada potser sobre un establiment dels sículs per pirates de Cumes, que eren colònia calcídica, i aviat convertit en colònia regular amb colons de Calcis i altres ciutats d'Eubea dirigits per Perieres de Calcis i Cratèmenes de Cumes; Scymnus Chius i Estrabó diuen que fou fundada com a colònia de Naxos de Sicília, que era una colònia calcídia i per tant fundada després del 735 aC.

Un segle després va fundar dues colònies: Miles (Mylae) i Himera, al nord-oest de l'illa. Mentre Miles va continuar com a dependència de Zancle, Himera va créixer i va esdevenir ciutat important.

Després del 494 aC alguns milesis i gent de Samos van donar nou impuls a les colonitzacions de Zancle, fundant un establiment entre Himera i Miles, que fou conegut com "La vora justa", però el tirà de Rhegio, Anàxiles, els va convèncer d'apoderar-se de la mateixa Zancle, aprofitant que estava desguarnida (les tropes eren absents, no se sap on). Zancle era governada llavors pel tirà Scythes, al que Heròdot dona el títol de rei; atacada Zancle, va demanar l'ajut d'Hipòcrates, tirà de Gela, però aquest els va trair, els va aliar als atacants, i junts van ocupar la ciutat. Scythes fou empresonat junt amb part de la població i la gent de Samos i alguns milesis es van quedar amb la possessió de Zancle.

Però pocs anys després Anaxilaos de Rhegion es va apoderar de la ciutat i va enviar un grup de colons vinguts en bona part de Messènia, rebatejant-la Messene, per la semblança amb la terra de Grècia del mateix nom, que aviat es va transformar en Messana. Aquests fets van passar entre el 493 aC i el 476 aC en què va morir Anàxiles. Aquest va donar el govern de Messana al seu fill Cleòfron o Leòfron.

Per un temps va restar unida a Rhegio i a la mort d'Anàxiles va passar a ser governada per Micitos i després per dos fills d'Anàxiles; però a la mort de Hieró I i l'expulsió del seu germà Trasibul de Siracusa, la ciutat va expulsar al seu tirà i es va fer independent el 461 aC. Nous colons es van establir a la ciutat. El següent període (460 aC-426 aC) fou de gran prosperitat.

Ubicació de Messina dins de la província

El 426 aC va arribar a Messana la flota atenenca dirigida per Laques que es va establir a Rhegio i va atacar Miles (Mylae) que es va haver de rendir. Llavors Laques va atacar Messana que també es va haver de sotmetre a l'aliança atenenca.

El 425 aC els habitants de Messana van sortir de l'aliança i es van aliar a Siracusa i la ciutat va esdevenir port de l'aliança entre Siracusa i Locres. Messana va atacar Naxos i els van derrotar però foren derrotats al seu torn pels sículs i leontins, que van assetjar Messana sense èxit. El 424 aC es va signar la pau general però les dissensions internes van portar a la dominació de la ciutat per Locres Epizefiris, dominació que no va durar doncs el 415 aC quant va tornar la flota atenenca, ja era altar cop independent. En aquesta ocasió Messana va romandre neutral i va rebutjar les demandes d'Atenes i de Siracusa.

Anys després es van refugiar a la ciutat els fugitius d'Himera que havia estat conquerida pels cartaginesos (409 aC) i van enviar ajut a Agrigent contra els mateixos cartaginesos. En aquesta època era una ciutat important i poderosa que disposava d'una flota de 80 trirrems. Si bé la ciutat no tenia moltes simpaties per Dionís el vell de Siracusa no volia tampoc estar al costat de Rhegio en la seva aliança amb Naxos i Catana, ciutats calcídides, i va seguir una política vacil·lant.

Llavors el general Himilcó, desembarcat a Sicília el 396 aC es va dirigir des de Panormos contra Messana i la va conquerir; la població es va escapar en part i els que no ho van fer foren assassinats; les muralles foren destruïdes fins als fonaments.

Derrotats els cartaginesos, Dionís el vell va voler restaurar Messana amb els supervivents i altres colons de Locres i Medma. Però poc després els exiliats de Messana van fundar la nova ciutat de Tindaris. Rhegio, que veia amb preocupació l'establiment siracusà a Messana, va fortificar Miles (Mylae) on va establir exiliats de Naxos, Catana i altres ciutats que havien estats expulsats per Dionís, però Messana aviat va recuperar Miles i va donar suport a Dionís contra Rhegio.

Després de la mort de Dionís la ciutat de Messana va tornar a fer política pròpia i va tornar a agafar prosperitat. El 375 aC Messana va ajudar Dion contra Dionís el jove, i després de la mort de Dion van rebutjar un atac de Calipos a la ciutat.

Una mica més tard es va apoderar del govern el tirà Hipó, al que els cartaginesos van imposar l'aliança, però en foren deslliurats, del tirà i l'aliança, per Timoleó el 339 aC.

Agàtocles, després de fer-se amo de Siracusa, va atacar Messana. El seu primer intent el 315 aC va fracassar; va poder ocupar Miles però finalment la va haver de retornar després de restaurar-la. Però el 312 aC Agàtocles va conquerir Messana, però les represàlies contra els que si oposaven van crear l'hostilitat general dels habitants i al ser derrotat Agàtocles el 311 aC a Ecnomos, es van independitzar i es van aliar a Cartago.

Cathedral Messina (2009

A la mort d'Agàtocles (289 aC) les seves bandes de mercenaris, majoritàriament procedents de Campània, foren expulsats pels siracusans aliats ara amb els cartaginesos, i es van refugiar a Messana, i una vegada dins es van girar contra els seus protectors i es van apoderar de la ciutat (vers el 282 aC). Els mercenaris es van fer dir mamertins, que vol dir "fills de Mart" (el nom osc de Mart era Mamer) però la ciutat no va canviar el seu nom. El nom de mamertins es va aplicar amb el temps als habitants de la ciutat en general.

Els mamertins van estendre el seu poder a l'angle nord-est de Sicília i es van fer amos de diverses fortaleses i ciutats. La seva ocupació de Rhegio va reforçar la seva posició que només es va veure alterada per l'arribada de Pirros d'Epir el 278 aC. Els mamertins es van aliar al cartaginesos però en debades. Pirros va derrotar els mamertins i els va ocupar diverses fortaleses però no va atacar Messana mateix.

Quant Pirros va tornar a Itàlia els mamertins van enviar un exèrcit que el va atacar per sorpresa en la seva marxa i el va derrotar.

Llavors els mamertins es van enfrontar amb Hieró de Siracusa que poc després de la sortida de Pirros s'havia fet amb el poder a la ciutat de Siracusa i dependències. El 271 aC Rhegio va caure en mans dels romans i llavors Hieró va envair Messana, va conquerir Miles, i va derrotar els mamertins a la riba del Longanos (Longanus) i va fer una matança tant gran que la mateixa Messana va estar a punt de rendir-se sense lluitar, i no ho va fer per l'oportuna arribada d'una força cartaginesa sota Anníbal.

Els mamertins van considerar que no podien fer front a la força d'Hieró i una part es decantava per una aliança amb Cartago i altre per l'aliança amb Roma. Els darrers es van imposar i una ambaixada va demanar ajut als romans. La intervenció romana fou l'origen de la Primera Guerra Púnica el 264 aC.

Abans de l'arribada de l'ajut romà, el partit cartaginès es va imposar a la ciutat i la ciutadella fou ocupada per una guarnició cartaginesa, però a l'arribada de C. Claudius els mamertins els van expulsar i poc després el cònsol Appi Claudi Caudex va desembarcar a Messana i va derrotar a cartaginesos i siracusans, que s'havien aliat contra els mamertins i estaven assetjant la ciutat amb forces conjuntes. Una guarnició romana es va establir a la ciutat i durant tota la guerra fou la seva principal base.

Al final de la guerra els mamertins van obtenir la renovació del tractat d'aliança i van romandre com a nominal ciutat aliada (foederata civitas), però a la practica ja van passar a Roma. Encara en temps de Ciceró romanien com a ciutat aliada. Aquesta aliança no els va protegir de les exaccions de Verres, però van contemporitzar hàbilment amb aquest pretor, i amb alguns suborns, no fou una ciutat gaire afectada.

Durant la darrera part de la República i sota l'Imperi, Messana fou una de les principals ciutat de Sicília ("civitas maxima et locupletissima"); com a ciutat aliada tenia el seu senat i els seus magistrats i només havia de contribuir amb gra, i amb vaixells i subministraments en cas de guerra, no estant subjecte a altres taxes.

Durant la guerra social no fou saquejada com altres ciutats per Atènion; el 48 aC fou estació naval de part de la flota de Cèsar que fou atacada pel pompeià Cassi, que va cremar els vaixells (un total de 35) però no va fer res contra la ciutat protegida per una legió romana. Després fou seu de Sext Pompeu durant la seva guerra contra Octavi August (36 aC) i la seva flota controlava l'illa des Tauromernion a Tindaris. Sext, després de ser derrotat per Agripa, es va escapar de Messana amb una esquadró de només 17 vaixells. Probablement fou llavors quan va perdre la seva condició de ciutat aliada però els habitants van rebre la ciutadania romana i va esdevenir municipi roma ordinari.

Pràcticament no és esmentada durant l'Imperi però va romandre ciutat d'importància dins Sicília. El vi de Messana, el conegut vi mamertí (vinum mamertinum), era molt apreciat a Roma en temps de Plini el Vell.

A la moderna ciutat queden molt poques restes: uns banys, alguns paviments i una església catòlica primitiva; l'església de San Giovanni de' Fiorentini se suposa que fou construïda sobre una capella d'Heius.

El seu port, excel·lent, podia albergar 600 vaixells i tenia abundants dipòsits d'aigua.

Reconstruïda per complet després del terrible terratrèmol i la consegüent onada gegantina del 1908, i en part altra vegada després dels bombardejos anglo-americans del 1943, la ciutat, amb el seu gran port, és una escala fonamental dels transbordadors que van al continent i un important centre turístic, comercial, de construcció naval, agrícola, artesanal i industrial. És seu d'una destacada universitat d'importància històrica.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2008- Giuseppe Buzzanca Centre-dreta

Població[modifica | modifica el codi]

Amb 245.159 habitants (2006), és la tercera ciutat de Sicília després de la capital, Palerm, i de Catània, i la 14a de tot Itàlia. L'àrea metropolitana de Messina comprèn 51 municipis en una conurbació costanera ininterrompuda en forma de nansa de 125 km que va de la plana de Milazzo, davant les illes Eòlies, fins a la badia de Taormina i Giardini-Naxos. Aquesta àrea, l'11a d'Itàlia, compta amb 479.404 habitants, dels quals 66.539 a la banda del Jònic i 166.542 a la del Tirrè. La seva evolució demogràfica ha estat:

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messina