Catània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una ciutat italiana. Si cerqueu el dolç de xocolata i ametlla, vegeu «catànies».
Catània
Catania
Bandera de Catània
(En detall)
Localització
Catània situat respecte Itàlia
Catània
Localització de Catània a Itàlia
Catania-Etna-Sicilia-Italy-Castielli CC0 HQ1.JPG
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de Sicília Sicília
Catània
Superfície 180 km²
Altitud 7 msnm
Població (2006)
  • Densitat
301.564 hab.
1.675,36 hab/km²
Coordenades 37° 31′ 0″ N, 15° 4′ 0″ E / 37.51667°N,15.06667°E / 37.51667; 15.06667Coord.: 37° 31′ 0″ N, 15° 4′ 0″ E / 37.51667°N,15.06667°E / 37.51667; 15.06667
Codi postal 95100
Codi ISTAT 087015
Web
Localització de Catània

Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la província de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània. Té més de quatre-cents mil habitants. És la segona ciutat de l'illa per la seva població després de la capital, Palerm, i el primer port. La universitat fou fundada el 1434 per Alfons el Magnànim. Té un aeroport internacional. Limita amb els municipis d'Aci Castello, Belpasso, Carlentini (SR), Gravina di Catania, Lentini (SR), Mascalucia, Misterbianco, Motta Sant'Anastasia, San Gregorio di Catania, San Pietro Clarenza, Sant'Agata li Battiati i Tremestieri Etneo.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou una colònia calcídia fundada per la veïna Naxos, sota direcció d'Euarcos. El seu nom fou Katane. La data exacta no es coneix però fou poc abans del 700 aC. La legislació de Carondes va afectar a totes les ciutats calcídies de l'illa i Magna Grècia a més del propi país.

El 476 aC fou ocupada per Hieró de Siracusa que va establir als seus habitants a Leontins i hi va portar nous habitants, uns deu mil siracusans i del Peloponès i li va donar el nom d'Etna titulant-se Oekist (fundador). A la mort d'Hieró i l'expulsió de Trasibul, els antics habitants i els sículs dirigits pel rei Ducètios van expulsar als habitants d'Etna cap a la fortalesa d'Inessa, a la que van donar el nom d'Etna, i la ciutat va tornar a ser Catània (461 aC).

Durant l'expedició d'Atenes a l'illa la ciutat va rebutjar rebre la flota atenenca, però finalment foren forçats a una aliança amb els expedicionaris i la ciutat va esdevenir el quarter general de la flota i base contra Siracusa. No se sap que va passar amb la derrota dels atenencs però el 403 aC va ser ocupada per Dionís de Siracusa que va vendre als habitants com esclaus i va saquejar la ciutat on va establir als seus mercenaris de Campània. Els mercenaris van abandonar la ciutat el 396 aC i es van retirar a Etna, davant l'arribada d'un exèrcit cartaginès dirigit per Himilcó i Magó. Els cartaginesos van derrotar a Leptines, germà de Dionís, en una gran batalla naval davant la ciutat, que fou ocupada pels cartaginesos.

Després desapareix per un temps de la història tot i que va subsistir com a ciutat. Cal·lipos, l'assassí de Dió, expulsat de Siracusa, va tenir per un temps la possessió de Catània, i quan Timoleó va desembarcar a Sicília va trobar la ciutat en mans d'un dèspota anomenat Mamercos, que es va aliar amb el corinti però després es va passar als cartaginesos, per lo qual Timoleó el va atacar i el va enderrocar. Va ser llavors ciutat independent i en temps d'Agàtocles va oscil·lar entre aquest i Cartago.

Quan Pirros de l'Epir va desembarcar a Sicília fou la primera ciutat que li va obrir les portes. A la primera guerra púnica fou sotmesa ràpidament per Roma el 263 aC al ser ocupada per Valeri Messala. No fou foederata civitas com les veïnes Tauromenium i Messana, però fou aliada de Roma i va conservar les institucions municipals; el magistrat principal portava el títol de Proagoros. El nom sota domini roma dou Catana o Catina (aquesta darrera forma té el suport d'algunes inscripcions).

El 121 aC l'erupció del Etna la va afectar seriosament i va quedar lliure de taxes per deu anys. Va ser saquejada per Sext Pompeu i va rebre després una colònia romana sota August. Va romandre colònia sota l'imperi.

Després de les ocupacions dels bàrbars fou recuperada el 535 per Belisari.

Més tard va passar als àrabs i als normands seguint la sort de Sicília. El 1282 va passar als catalans i fou la residència favorita dels reis i al segle XIV seu del parlament sicilià. El 1372 s'hi va signar la Pau de Catània entre Frederic III de Sicília i Joana I de Nàpols. El 1392 fou teatre d'una revolta anticatalana de dos anys, però després fou considerada cap i protectora de tots els catalans.

Als segles XVI i XVII va patir erupcions de l'Etna i el 1693 un terratrèmol.

Carondes el legislador fou nadiu de la ciutat; el poeta Stesícoros hi va viure i morir; el filòsof Xenòfanes hi va viure els darrers anys. L'introductor del ball en la música de flauta, Andron, era nascut a la ciutat. La llegenda parla dels germans Amfínomos i Anàpies que en una erupció del volcà van deixar totes les seves pertinences per salvar a parents i amics.

De l'època grega no en queden restes però si de la romana (teatre, amfiteatre, muralles, banys i alguns edificis i sepulcres a més d'un aqüeducte a les rodalies destruït per una erupció).

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1993-2000 Enzo Bianco l'Ulivo
2000-2008 Umberto Scapagnini Pol de les Llibertats
2008 Elita Schillaci Moviment per l'Autonomia
2008- Raffaelle Stancanelli Poble de la Llibertat

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]